Nou tombes romanes i visigòtiques surten a la llum a les obres de Via Laietana

Quan les muralles de Barcino es van quedar petites, un potentat romà va construir cap als segles II o III, just fora d’elles, la seva casa, una ‘domus’, a l’actual plaça d’Antoni Maura. Els seus descendents es van convertir al cristianisme i acabarien donant-la per convertir-la en un monument funerari que va allotjar les tombes de personatges prominents allà pel segle V (especulacions, unes línies més avall) i un mosaic de 25 metres quadrats conservat però actualment no visitable (per a novetats imminents, continuar llegint). A l’exterior d’aquest monument va créixer un cementiri ja cristià del qual acaben de sortir a la llum, durant les obres de reforma de la Via Laietana, set tombes de període tardoromà (segles IV a V) i dues tombes tardoantigues (del període visigòtic, entre els segles VI i VII), que se sumen a dues de trobades fa uns mesos a l’altre costat de la Via Laietana.

Durant les obres de Via Laietana s’han excavat arqueològicament les àrees on el subsol havia de ser remogut o ocupat per elements que haurien impossibilitat l’accés en el futur. Si en aquesta cantonada (davant l’antic consolat americà, per als ‘boomers’) s’hagués decidit plantar esqueixos de romaní o petúnies, l’excavació hauria quedat per a temps millors. Però afortunadament per als arqueòlegs, que sabien que aquest era un punt prometedor, just allà s’havia decidit plantar un arbre. Amb les seves arrels. Així que hi va haver permís per excavar més profundament. I sota les restes de murs medievals i moderns van aparèixer les tombes.

Aquesta àrea sepulcral entorn d’aquest monument funerari, que s’estenia cap a la plaça Ramon Berenguer i Santa Caterina, mereixia algun respecte especial: durant diversos segles no se superposaven una tomba sobre cap altra sinó que es respectaven. La proximitat amb el conjunt episcopal desenvolupat des de la cristianització fins a l’alta edat mitjana (el palau del bisbe a la plaça de Sant Iu, el baptisteri davant la catedral, l’aula episcopal sota el Museu Marès) va fer especular que es tractés del lloc d’enterrament dels primers bisbes de Barcelona (es va trobar un anell que ho indicava). I amb menys fonament, fins i tot, que podria haver sigut el mausoleu del petit Teodosi, mort a Barcelona, fill del visigot Ataülf i la filla d’emperador Gal·la Placidia que podria haver tingut un destí prometedor. Un lloc de luxe per ser enterrat.

Dues lletres d’una inscripció en marbre

Notícies relacionades

Les obres de la Via Laietana de Barcelona treuen a la llum una tomba amb un esquelet del segle V

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

Joan Garriga, director arqueològic de l’excavació, explica que el que s’ha trobat ajudarà a entendre com funcionava aquest espai. Les set tombes tardoromanes, trinxades pels murs medievals i amb fragments dels seus respectius difunts (un té el cap a un costat d’una paret i les cames a l’altre), tenen terra i parets de teula i maó arrebossat i segurament estaven coronades per teules a dos vessants o petits monuments funeraris. Les visigòtiques estaven excavades directament a terra sense més. No ha aparegut aixovar funerari però si un tros del fust d’una columna acanalada, dos fragments d’una inscripció de marbre (amb una I i una N) i restes d’estuc amb pintura de colors. Aquestes restes podrien correspondre a les tombes o a la demolició parcial de la domus: Garriga recorda que l’excavació encara està en curs, per la qual cosa no només poden aparèixer més troballes sinó que, de moment, totes les datacions i conclusions són provisionalíssimes.

La ‘domus’ (no vil·la: tot i que extramurs era un edifici urbà, al suburbi, no rural) i el seu mosaic, accessibles a través d’una escala tapiada des de fa anys, s’esperava que fossin visitables el mes de març passat, després de restaurar el mosaic i amb motiu del 80è aniversari del Museu d’Història de Barcelona, titular de l’espai. Les filtracions d’aigua i una restauració discutible en els anys 70, amb una base de morter, l’havien fet malbé. Però quan van començar les excavacions en aquesta parcel·la annexa, la llosa de formigó que el cobreix va començar a tremolar. Moments de pànic. Es va cobrir el mosaic amb taulons per evitar que caigués runa però, malgrat l’alarma, s’ha arribat a la conclusió que el formigó, amb alguns arranjaments per consolidar els fragments caiguts, després d’impermeabilitzar les filtracions d’aigua i eliminar un ventilador que feia més mal que bé, resistirà. I en la tardor, quan acabin les obres, estarà en condicions de ser vistable de nou.