El 22@ incorpora un ‘coworking’ industrial i naturalitzat a Pere IV

Va abaixar la persiana el 2012 i va començar la carrera clàssica de qualsevol immoble que estigui en una zona llaminera de la ciutat. L’antiga ferreteria Balius va passar per diferents mans i fins i tot es va estudiar la possibilitat d’instal·lar-hi un hotel de tres estrelles. Fins que la normativa municipal va limitar molt les opcions i el propietari actual es va decidir per un peculiar ‘coworking’. Diferent a tots els que hi ha en un entorn desigual, al 22@, on encara mariden com un Lego a mig acabar finques centenàries de dues i tres plantes amb imponents construccions contemporànies en les quals, fins ara, ha prioritzat l’oficina per sobre de la vivenda i el veïnat.

El projecte porta la firma del despatx de l’arquitecte Daniel Mòdol, un nom que potser els sona perquè va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona entre 2015 i 2019, mandat en què va ocupar el càrrec, insòlit fins aleshores i que no tingut continuïtat, de regidor d’Arquitectura, Paisatge Urbà i Patrimoni. Quan va tornar a l’activitat professional va rebre, entre molts d’altres, l’encàrrec de Merlin Properties –que explota el ‘coworking’ sota la seva marca Loom– de convertir un edifici sense vida, però amb molt encant amagat, en una obra singular del Poblenou.

No fa falta entendre molt d’arquitectura per percebre’n els detalls. Des de la calçada del carrer de Pere IV –té lògica que aquí hi hagués la ferreteria central del barri, perquè aquest carrer n’era l’artèria principal– es distingeix una façana naturalitzada amb finestres de fusta i bigues de ferro en forma de cubicles, un rigor estètic que es trenca a l’interior, que allotja espais dinàmics i modulables amb tots els subministraments a la vista, pintats de blanc, sota una tímida volta catalana. Es nota que Mòdol s’ho ha passat bé amb el projecte. Explica que van treure l’escala que hi havia al costat de l’entrada i que això els va permetre crear un pati que aporta el que busca qualsevol artista del vertical: llum. «Té un llenguatge industrial que ens agrada, però també té lògica comercial. La història ha sigut un dels eixos del projecte», comparteix Mòdol.

Un nou 22@

«Estem acostumats a veure edificis anònims i repetits d’empreses», ha explicat l’arquitecte, amb referència a molts dels immobles amb què comparteix veïnat al 22@ Totes les finestres que donen al carrer, que, de fet, són portes, es poden obrir i donen accés a uns testos enormes a nivell de terra que al principi –aquest era el desig de Mòdol, perquè volien ser una extensió de l’interior– havien de ser horts de butxaca. Però treballar la terra requereix molta feina i al final van optar per les plantes, que també donen molt color al conjunt. A les dues plantes superiors hi ha dues impressionants terrasses. A la tercera, a més, els petits despatxos de reunions es poden obrir completament a l’exterior.

L’obra, que al seu moment va patir les estretors i inconvenients de la pandèmia i els confinaments, ha costat 5,3 milions d’euros. Hauria sigut molt menys si no haguéssim invertit en la planta subterrània, ja que va obligar a suspendre el pes de tot immoble per poder treballar-hi. Allà se situa la recollida pneumàtica de residus i un sistema d’energia (Districlima) que els connecta a la xarxa urbana del 22@ de distribució de calor i fred. Al sostre hi ha plaques solars i, de fet, totes les mesures vinculades a la sostenibilitat energètica han brindat a aquest ‘coworking’ la certificació ambiental LEED Gold.

Disseny «perdurable»

Notícies relacionades

Renfe prepara 9.000 trajectes en bus per al tall de Rodalies entre El Prat i Vilanova de l'1 al 4 de maig

L’AMB licitarà per 800 milions la concessió d’aigua a vuit ciutats

L’edifici neix amb vocació de no passar de moda. Per això Mòdol ha optat per no fixar-se gaire en les tendències contemporànies i ha buscat un fórmula «flexible i perdurable». «L’arquitectura repetida –sosté– genera pèrdua d’identitat a la ciutat». És a dir que si Barcelona atraure turisme, ocupació de qualitat i inversions, necessita ser peculiar i diferent de qualsevol altra ciutat.

És un ‘coworking’, però el febrer del 2015 va estar a punt de convertir-se en un hotel. El propietari de llavors va arribar a penjar en portals immobiliaris l’oferta de 3,1 milions d’euros per allotjar mig centenar d’habitacions. S’incloïen plans del projecte, però tot es va aturar amb la moratòria hotelera dictada pel govern d’Ada Colau.