Primer debat electoral a Barcelona: escàs ‘punch’ i el PP com a desembussador

El debat ha acabat amb una encaixada entre els candidats a l’alcaldia de Barcelona, i aquesta és segurament la millor notícia d’un matí en què Ada Colau, Jaume Collboni, Ernest Maragall, Xavier Trias i Daniel Sirera, convidats per la patronal Pimec, han discutit sobre el model de ciutat durant més de dues hores. Disten en allò de sempre, l’ampliació de l’aeroport, els impostos, els límits de determinat poder econòmic, l’urbanisme o la mobilitat, però les línies generals són bastant similars, molt més semblants del que intenten fer veure, perquè tots volen col·laboració publicoprivada, turisme de qualitat, ocupació amb salaris dignes, vivenda per als joves i pacificació de carrers. Curiosament, la disposició a l’escenari, al Born Centre de Cultura i Memòria, era tota una metàfora demoscòpica, amb la líder dels Comuns molt enganxada al seu col·lega d’Esquerra, amb l’alcaldable del PSC agafat al del Junts i amb el candidat del PP en una cantonada, com observant un aparador abans d’entrar a comprar.

Vagi per davant el reconeixement a Pimec, que ha sigut capaç de parir un debat rígid, estricte en els torns. I original, perquè cada aspirant, mitjançant sorteig, llançava una pregunta a un contendent i començava un combat d’un parell de minuts per barba. Al final, és clar, minut d’or per vendre la moto. En total, 135 minuts de política municipal, el que dura una pel·lícula de Marvel, però aquí amb una mica menys d’artifici. Si d’alguna cosa ha pecat la convocatòria, això sí, és en la voluntat d’abordar massa assumptes importants.

Les promeses

Comencem amb un resum de les propostes concretes, aquestes que el votant després pot reclamar amb llums i taquígrafs. En aquest apartat ha guanyat Sirera, però en contra seu cal admetre que és fàcil prometre quan saps que no guanyaràs. Va passar el mateix en el debat de les motos de fa un parell de setmanes, un festival de bons propòsits d’alguns dels candidats que veurem en què acaba. El candidat del PP ha promès abaixar impostos a les petites i mitjanes empreses, carregar-se la taxa turística, eliminar la moratòria de nous hotels i aniquilar tot rastre d’urbanisme tàctic. Trias, per la seva banda, ha anunciat que crearà una nova agència juntament amb el comerç de la ciutat per realitzar un millor seguiment de la salut del sector i així actuar amb més celeritat i rigor quan sigui necessari. El SEM del botiguer.

Maragall ha plantejat doblar les places de formació professional dedicades a les noves tecnologies (sense que el consistori tingui competències en matèria de model educatiu), ha advocat per recuperar per a la ciutat la fira 4YFN (Four Years From Now), absorbida pel Mobile World Congress, i ha instat a crear un salari mínim de ciutat de 1.500 euros.

Collboni ha plantejat que els nens aprenguin a programar des de petits (mateixa barrera competencial que en el cas de Maragall), però la seva gran promesa té a veure amb l’aeroport del Prat, que està clar que serà un dels seus principals llebrers en aquesta cursa electoral. El líder socialista s’ha compromès, si surt elegit (fins i tot en quatre ocasions ha repetit «si soc alcalde de Barcelona»), a impulsar, en els 100 primers dies de govern, un «acord institucional i científic, juntament amb la societat civil, per realitzar un debat rigorós i seriós sobre per què és necessari ampliar l’aeroport». És a dir, el que van fer els Comuns el 2021 amb la Ricarda, però al revés.

El més solt

Colau no ha pogut brandir grans projectes de futur perquè, com correspon a qui ocupa l’alcaldia, a més que el seu tercer i últim mandat seria bàsicament de continuïtat, s’ha dedicat a defensar l’acció de govern, per voluntat pròpia o responent als atacs de la resta, que tampoc han sigut a ganivet perquè queda molta campanya per davant. Difícil determinar un guanyador, però sí que és fàcil consensuar que la número 1 de Barcelona en Comú ha sigut la més assenyalada. També Collboni, consort del govern fins fa poc, s’ha emportat més d’un flagell, però ha sigut hàbil a l’agafar-se als temes que espera que el catapultin, sobretot l’ampliació del Prat.

Trias, al qual cal agrair la facilitat i la naturalitat que ofereix el no tenir res a perdre (ha felicitat de nou l’alcaldessa per la superilla de Sant Jordi), ha fet ús d’ironia en diverses ocasions, amb aquesta capacitat tan de l’exalcalde de surfejar els assumptes sense entrar massa al detall. Sirera ha pogut brandir la seva carta de soci necessari, més encara si es té en compte que no eren a la sala els seus rivals naturals: Ciutadans, Valents i Vox. El candidat del PP ha deixat clar que no farà alcaldes Colau i Maragall. Fins allà, sense sorpreses. Però sí que aixecarà qui aposti per «la neteja, la seguretat i baixades d’impostos». Collboni i Trias a l’aparell. El socialista una mica menys «perquè forma part del problema i és difícil que sigui part de la solució».

Mals records

Notícies relacionades

L’1x1 del primer debat electoral a Barcelona

Barcelona ja té aprovat el pressupost del 2024

Maragall s’ha esforçat a desmarcar-se dels Comuns i els socialistes malgrat que ha sigut el seu principal bastó durant el mandat. S’ha erigit en alternativa al bloc PSC-Junts-PP i no ha pogut evitar fer referència a la seva victòria electoral el 2019 que, de manera sorprenent, va acabar amb Colau a l’alcaldia gràcies als vots de Manuel Valls. «La conjura de la vergonya», ha recordat. Oblida, però no perdona, i aquests quatre d’oposició constructiva diuen molt del seu sentit de la responsabilitat.

Per acabar, un parell de paraules de cada minut d’or. «Recuperar Barcelona (Sirera), «lideratge i complicitat» (Maragall), «tornar l’orgull a la ciutat» (Collboni), «il·lusió i autoestima» (Trias) i «cohesió social» (Colau). Després de l’encaixada, cada un a la seva, marcant-se de prop. I així, fins al 28 de maig a les vuit de la tarda.