El carril bici de Via Augusta estreny l’entrada de cotxes a Barcelona des del Vallès

La desena de persones consultades, habituals de la zona en vehicle privat, coincideixen que les coses estan molt més complicades que abans. Vagi per davant que això no té vocació d’enquesta, sinó que aquest diari també ha ppreguntat a vianants, que són la majoria, i ciclistes, per descomptat. L’estrenyiment de carrils afecta la Via Augusta, però també els cotxes que desemboquen en aquesta artèria. Assenyala Adrià Gomila, director de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, que ara la situació «pot ser pitjor també per culpa de les obres del carril bici». Sempre que es treballa a la via pública, assenyala, el trànsit ho pateix i creix la congestió.

Les queixes

Escoltem els damnificats. «Vinc cada dia des de Vergós i m’he d’incorporar a la Via Augusta perquè he d’anar a buscar Mitre. Si abans trigava 10 minuts a recórrer aquest tram, ara en puc tirar 20». «Pujo per Cardenal Sentmenat per creuar la Via Augusta, però ara sempre hi ha cotxes que venen dels túnels de Vallvidrera que es queden enmig del pas i no hi ha manera d’anar a l’altre costat per pujar la Bonanova». «Paguem una pasta per anar pel túnel i evitar-nos l’autopista, però començo a pensar que ja no val la pena. Sempre amb la sensació que Barcelona no vol que vinguem amb cotxe a treballar. Que jo sàpiga, no està prohibit». I un últim: «Estic d’acord a facilitar-li les coses a la bici, però no a costa dels altres, i menys en un punt d’accés a la ciutat tan important». Tots parlen del mateix: se’ls ha complicat la mobilitat. El seu tipus de mobilitat.

Aquestes queixes caldria compensar-les amb la llarga lluita del col·lectiu ciclista, que fa gairebé dues dècades que llegeix notícies sobre aquest promès carril bici a la Via Augusta que abans de les eleccions del 28 de maig ja serà una realitat entre la Diagonal i el carrer de Dolors Monserdà, amb dos passadissos segregats als extrems de la calçada. Per al següent mandat es deixa el tram més alpí, fins a la plaça de Borràs. Es va desencallar gràcies, en part, al projecte de pressupost participatiu impulsat pel govern d’Ada Colau i disposa d’un import d’1,1 milions d’euros. És, sens dubte, un itinerari fonamental per connectar aquests barris de muntanya amb l’extensa xarxa de carrils bici de l’Eixample. Llàstima, es queixen els ciclistes, que el resultat sigui un corredor tan estret pel qual no se sentirà a gust pedalant un nen o una persona inexperta. Fins ara, l’única alternativa era barrejar-se amb els cotxes o vagarejar per Tres Torres traçant rutes poc eficients. Perquè sí, els ciclistes també volen arribar ràpid al seu destí.

Sobretot, paciència

Gomila es defensa de les crítiques. Primer insisteix en l’‘efecte obres’ i apel·la a la paciència i l’esperança que les coses vagin millor quan el carril bici segregat entri en funcionament. Un vial, per cert, que queda tallat per les parades de TMB, de manera que els usuaris del transport públic hauran d’anar amb molt de compte a l’hora de pujar al bus des de la marquesina, perquè per l’esquerra pot venir una bici que, en cap cas, mai té preferència. Són els problemes de tenir una ciutat tan densa i amb tantes necessitats per cobrir.

El director de Mobilitat es basa també en les mesures previstes per suavitzar la congestió amb la pèrdua d’un dels tres carrils en sentit Besòs, sobretot al tram més complicat, d’Hort de la Vila a Mitre. L’ajuntament té previst realitzar canvis en la semaforització perquè el corredor tingui més prioritat. També s’ha mogut una parada de bus a l’altura d’Anglí. El tema del bus mereixeria un article a part, ja que les parades dels vehicles de TMB (les línies V9 i 68) deixen un sol carril de fluïdesa. Al tenir un baixador just abans de Mitre, la situació encara es complica més.

Cal sumar-li la previsió municipal que el trànsit disminueixi entre un 3% i un 5%. ¿Com s’aconseguirà que hi hagi menys cotxes? Gomila pronostica que hi haurà conductors que, en vista que aquest itinerari s’ha complicat, buscaran altres alternatives per evitar la Via Augusta. És a dir, que els que arribin pel túnel de Vallvidrera potser es desviaran per la sortida de Sarrià per anar a buscar Muntaner per la Bonanova. Amb tot això, la conjectura és que la circulació sigui exactament la mateixa que abans de la supressió d’un vial per al trànsit privat.

Nous hàbits

Notícies relacionades

Espècies invasores a l’Eixample

Dones necessàries, Juno House

Segons xifres municipals, entre Vergós i Hort de la Vila passen diàriament (en laborable) 34.500 vehicles de pujada –que encara tenen tres carrils perquè les obres no han arribat a aquest punt de la Via Augusta– i uns 32.000 de baixada –ara amb un vial menys–. A l’altura de Doctor Roux són uns 30.000 per costat i, un cop passada la Ronda del Mig, la xifra baixa a 25.000 cap a plaça Molina i a 28.000 en sentit muntanya. Un altre dels factors als quals s’agafa el consistori és el canvi d’hàbits. És a dir, que no només hi hagi un canvi d’itineraris, sinó que els conductors també modifiquin els seus horaris de manera que l’hora punta quedi més repartida i esponjada, i per tant, el problema sigui més elàstic. Finalment, hi ha l’esperança que algunes persones que ara van amb cotxe, davant les incomoditats, es passin a la mobilitat sostenible o activa. És a dir, que agafin el metro, el bus, que caminin o que apostin pel ciclisme urbà. El que sigui, menys el vehicle privat.

L’empresa concessionària dels túnels de Vallvidrera, que la mateixa que explota la galeria que travessa el Cadí, té previst analitzar com els afecta el carril bici un cop hagin acabat les obres. Actualment passen pels peatges uns 30.000 vehicles. Per ara, assenyala un portaveu, no s’ha notat una davallada d’usuaris. Si es compleix la previsió municipal, alguna cosa s’hauria de moure.