El cel ‘arcade’ és a Cornellà

Aquest és el nirvana de qualsevol ex nen d’EGB. El cel ‘arcade’ està en una nau de Cornellà. Hi deu haver 65 pinballs i més de 100 de recreatives. Totes les màquines són originals de l’època, garanteixen. Des de finals dels 70. Però com si no hagués passat el temps: surten en pel·lícules, pòdcasts i fins i tot juguen en ‘streaming’ viaTwitch.

És la seu de l’associació ARCADE (Associació per a la Restauració i Conservació d’Arcades i altres Dispositius d’Entreteniment). «Això no és un saló recreatiu –adverteix Óscar a tothom qui vol apuntar-s’hi–. Aquí no hi ha ningú que estigui guanyant diners. Tot això ho mantenim entre els socis». 

Óscar Nájera, 37 anys. És el vicepresident de l’associació. El seu fill ha après a conduir en un ‘arcade’. Pregunta-li sobre la història de les recreatives espanyoles i no pararà de parlar durant hores. Però no el veuràs jugar, no. «M’agrada més que tot funcioni», somriu. Té un radar per detectar les màquines que estan enceses. Han arribat a pagar una factura de llum –repeteix com un mantra– ¡de 1.100 euros! 

Són 125 socis. Des d’informàtics fins a directius d’empresa. Hi ha qui ve en peregrinació des d’Andorra, Lleida i fins i tot hi ha un soci dels EUA. «Podíem ser-ne molts més», asseguren. Els dones la raó després de quatre hores: ets incapaç de sortir d’aquí. «La idea no és entrar, jugar i marxar, sinó sociabilitzar», justifiquen. «Venen per les màquines i es queden per l’ambient».  

Et poses més nerviosa que quan feies un test de la ‘Superpop’. No saps per on començar. A l’esquerra hi ha els pinballers; al fons, «el passadís dels balladors»; entremig pots matar marcianets, conduir un cotxàs i ficar-te en una baralla mentre la musiqueta del Tetris t’hipnotitza més que el culebró de Shakira i Piqué. «Queda una plaça de soci», deixa caure Óscar al veure’t més cara de «sí, vull» que Tamara Falcó a l’anunciar la seva boda.

D’aquí han sortit les recreatives dels vuitanta de ‘thriller’ de ‘La niña de la comunión’, que s’estrena al febrer. I les de ‘Las leyes de la frontera’, de Daniel Monzón. «Vam estar fent classes particulars als actors», recorda Paco Ortiz, el president de l’associació. I t’ensenya una foto seva fent de tècnic a la pel·li: sol negociar que qualsevol soci pugui sortir com a extra. També repara coses més que no pas juga. Un dels seus fills, amb nomçes 8 anys, ja participa en tornejos de pinball. 

La idea va néixer en un fòrum d’internet d’arcades i pinballs: «¿Per què no muntem un club?». D’això fa ja 9 anys. Es van passar a un grup de WhatsApp i van buscar seu. Van començar a l’Hospitalet, en un local de 230 metres quadrats. Se’ls va quedar petit. La nau de Cornellà té 400 metres quadrats i 250 mésal segon pis.  

Cada vegada els truquen més. «Sí, sí, sí», assenteix Óscar. La nostàlgia es revaloritza any a any. «Només una màquina, la Pac-Man, per exemple, pot valer més de 1.000 euros. Dels pinball ja ni en parlem.. S’han disparat un munt. Hi ha pinballs aquí que valen 15.000 euros». 

Hi ha una saleta a la qual anomenen «el museu». Tenen unes 40 màquines clàssiques «les que van marcar una fita», diuen, traient pit. Donkey, Space Invader i la de Pac-Man, firmada pel seu creador, Iwatani. Però Óscar s’atura davant la Destroyer: «Aquest és el primer videojoc desenvolupat i comercialitzat a Espanya».  

«Enganxa molt», t’adverteixen quan t’acostes als pinballs. «El primer dia em feien mal els tous dels dits», jura un soci. L’11 de febrer presentaran el nou pinball deStern, el de James Bond. «El món del pinball està més actiu que mai», garanteix Óscar. Fa només un mes que l’associació va anunciar el seu torneig d’aquest any –el Torneig Barceloní de Pinball (TBAP) serà a l’abril– i ja hi ha 84 inscrits. «Serà puntuable per al Sèries Europeu. Vindran jugadors de Finlàndia, d’Itàlia, de França...». 

Es pot anar entrenant a L’Illa Diagonal. Fins al 4 de febrer, tindran allà 8 dels seus pinballs. S’hi pot jugar gratis, així que es formen cues cada dia ja abans d’obrir. Des de pares nostàlgics fins a noves generacions d’addictes. «Jo els vaig descobrir en un esdeveniment retro i em van enganxar», confessava aquesta setmana Raúl, de 20 anys, després de passar pels 8 pinballs. I et revel·la d’amagatotis una ‘app’: Scorbit. L’obre i apareixen de cop tots els pinballs que es poden trobar a BCN. 

«¿Per a què vols drogues? –diu Kevin, de 40 anys– Amb això no fa falta». I t’ensenya a jugar al Groove Coaster, un hipnotitzant joc de ritme amb vaivé de muntanya russa. Seves són bona part de les màquines musicals. Moltes de les que hi ha a la nau són de socis; d’altres són compres col·lectives de l’associació. «És com obrir una capsa de Pandora», riu Kevin.  

Aquestes són les màquines més modernes de la nau: l’última, la Dancerush, sembla una discoteca mòbil. «El passadís dels balladors», en diuen. «Com el gimnàs, però més divertit», diuen Dani, Iris i Aida, tots tres d’uns vint anys. Hi ha qui ve fins i tot amb tovalloles per eixugar-se la suor. Molt addictiu. També hi ha torneig de ball amb maquinetes: el pròxim serà el 20 i 21 de maig. Fins i tot organitzen una competició només de matar marcianets: Shoot’em Up Fest. Serà a l’octubre.  

Avui han convocat els socis per rematar la instal·lació elèctrica de la segona planta. «L’esperit és aquest –explica Óscar–. Hi ha socis que reparen pinballs i d’altres tenen coneixements d’electrònica». Però no fa falta ser MacGyver per apuntar-s’hi. «No obliguem la gent a aportar –explica–, però sí que tinguin la mentalitat que no estàs pagant una quota per venir a jugar. Estàs pagant una quota perquè això es mantingui. I ho mantenim entre tots». Paguen 25 euros al mes.  

Notícies relacionades

La Llama: el Lourdes dels humoristes

Jardins, tobogans i passadissos secrets: tot el que pots descobrir a les botigues més virals de Barcelona | MAPA

«Marbella Vice», es llegeix ara en una màquina amb pistola. Així que et poses a disparar. ¿Aquest d’aquí és Santiago Segura? «És una pel·lícula en la qual interactues –explica Óscar–. El director és Álex de la Iglesia». La van comprar més per preservar-la que per jugar-hi. «Alguns socis estem en el projecte Recreativas.org –detalla Óscar–. Ens dediquem a preservar la història de les recreatives espanyoles». 

«La meva vida ha canviat», promet un soci recent, Antonio, de 46 anys. «No només és jugar –afegeix Javier, de 43–, sinó que també es reparen màquines, se n’aprèn». «Arcade –assenteix al costat el David, de 39 anys– és un sentiment».