La Llama: el Lourdes dels humoristes

La Llama (Villarroel, 34). «La primera botiga del món especialitzada en humor», es va anunciar a Twitter quan va obrir. «Llibres, art, acudits,» resumeixen ara. Cinc anys després, ha demostrat ser un negoci bastant seriós. Un punt de trobada amb efecte gag. L’epicentre de l’humor a Barcelona. «Em feia il·lusió que la botiga no només fos un lloc físic on vens coses –diu l’Abi–, sinó que es creés una comunitat». 

Té 16.300 seguidors a Twitter, més de 23.500 a Instagram, un canal de Telegram amb un centenar de membres, Twitch, una revista i un pòdcast no oficial –Fósforofofo– que preveuen reprendre ben aviat. Fins i tot un himne. El va compondre Ziru, il·lustrador de ‘Cartones Perros’. «És com si Déu s’hagués convertit en un local –resumeix la cançó–, traient la violència intrínseca i tot el que és de l’àmbit espiritual».   

Abigail Enrech. Abi. És la propietària de La Llama. Això significa que és capaç d’aconseguir-te des d’un T-Rex inflable fins a ciris per resar als còmics. De les persones que un recorda amb un somriure. Seria més fàcil trobar algú que et parli malament de la mare Teresa de Calcuta que d’ella.

Et somriurà rere el taulell, tot i que sol estar cansada tipus «ara que m’he assegut a contestar mails, que em portin el sopar aquí, que ja m’adormo en aquesta cadira i m’estalvio tornar demà a la botiga». A poc que la segueixis per les xarxes, juraràs que treballa 35 hores al dia. En les seves estones lliures, fa ‘stand-up’, pòdcast (amb Raquel Hervás i Irene Minovas) i exerceix d’Infojobs amb potes quan en té ocasió. «Professionalment –es treu ferro–, la comèdia necessita un espai d’intercanvi». 

Por favor no molestéis a la dueña gracias pic.twitter.com/QPbp1XjM0x

— La Llama Store (@Lallamastore) 14 de enero de 2023

Tot i que no se el vegi per la botiga, per allà darrere hi ha Kike García, la meitat d’El Mundo Today. És el «llibreter consort», que diu ell, la parella de l’Abi, cofundador de La Llama i el seu ‘community manager’, entre altres mil funcions humorístiques.  

View this post on Instagram

A post shared by La Llama (@lallamastore)

Per explicar tot el que s’organitza entre aquestes quatre parets s’ha d’agafar més aire que el senyor de l’anunci dels Micromachines. Fan exposicions, xous, ‘open mics’ (La Llama Nits, un divendres al mes), subscripció literària (La Llama Box), fa poc s’hi va gravar una ‘masterclass’ de l’escriptor Kiko Amat. El nom de La Llama s’ha estès a una escola ‘online’ de comèdia –La Llama School–, idea de l’humorista Àlex Martínez Vidal, i a un festival de comèdia alternativa –La Llama Fest–, que va esgotar entrades el setembre passat a Barcelona.

«Hi ha coses que fem per amor a l’art –l’Abi s’encongeix d’espatlles–, perquè creiem que invertir en creadors farà que a la llarga tota la comunitat creixi. De vegades els dic: ‘Jo vull que us feu famosos –riu–. Els diners us el gastareu després aquí’». 

Els clients venen a comprar amb una ànsia d’addicte. «Tenint un avió a les 13.30 –explica Jan Huertas, un habitual–, he esperat que obrissin a les 11 abans d’anar a l’aeroport». Hi ha qui els porta regals. «És que em feu feliç», els diuen. «Una vegada vaig rebre una postal raríssima, però molt bonica –recorda l’Abi–. ‘Cada Nadal escrivim postals a la nostra família i amics –deia–. Tu no ho saps, però ets la meva amiga’».  

S’ha de sortir corrents de la botiga sense mirar enrere. Tenen tot el que no et fa falta per res però que necessites amb una urgència malaltissa. ¿Els ‘hits’ de La Llama? Minimanetes que s’ajusten als dits, antipostals de Barcelona, ronyoneres amb forma de panxa, «els turistes flipen amb les caques», assegura l’Abi. Avui acabes amb el gorro amb banyes de Tim, l’encantador, el dels ‘Los caballeros de la mesa cuadrada’, dels Monty Python. El nom de la botiga, per cert, ve d’un esquetx dels britànics. Ho confirma una foto al costat de la caixa enregistradora de la famosa llama amb John Cleese.

A la part posterior de la botiga s’hauran gravat gairebé una vintena de pòdcasts. «Hi ha dissabtes que se’n graven tres –esbufega l’Abi–, una bogeria». Des de ‘Los anales de internet’, de Maru fins al ‘Nou paradigma’, de Judit Martín i Natza Farré. «Tenim una taula de gravació i un petit espai que cada vegada se’m queda més petit», es lamenta la propietària. Aquí es va estrenar ‘La Ruina’, que ara omple teatres i ha saltat a La 2. «Estic tan contenta –somriu ella–. Com més coses de comèdia es facin grans, més comèdia consumirà la gent i, per tant, millor ens anirà a tots».   

Notícies relacionades

Jardins, tobogans i passadissos secrets: tot el que pots descobrir a les botigues més virals de Barcelona | MAPA

L’estudi fitnes de Barcelona on diuen que et fan créixer

«M’ha canviat la vida», confessa Adri Romeo. Ell va començar a La Llama i ara és còmic professional. «Estic segur –diu Alejandro Ortín, estudiant de La Llama School– que als llibres es coneixerà una generació com ‘La generació de La Llama’». «Per mi és un lloc de peregrinació», confessa Tomás Álvarez. «És el que ajunta l’escena alternativa de Barcelona», afegeix Jenniffer. La Llama és casa –resumeix la còmica Raquel Hervás–, una casa divertida, plena de coses per veure, fer i escoltar. I l’Abi és l’ànima d’aquesta casa». «L’Abi –apunta Raffiti– és una ‘persona palanca’. D’aquestes que amb el seu exemple, o amb només una xerrada, poden acabar donant-te l’empenteta que necessites per afrontar una cosa creativa». 

«S’ha creat una comunitat molt xula», diu ella amb orgull. «No és que nosaltres hàgim fet res –es treu ferro–. Simplement vam néixer en un moment que hi havia molta gent al voltant i plantes un espai on la gent pot passar i es coneix i pot intercanviar». A Barcelona hi ha molt xup-xup còmic. «Des que vam començar fa cinc anys –afirma l’Abi–, vam coincidir amb el Comedy Gold, L’Altre Mic... Ja s’estaven fent moltes coses». Cada vegada hi ha més ‘open mics’ amb què perdre la por a l’escenari. «Al final fas pinya. És com que teixeixes una xarxa entre tots que fa que la xarxa es vegi –assenyala–. I és el que ha passat en realitat. La Llama no és que sigui l’epicentre. És un nus de la xarxa gran».