El Govern s’obre a estudiar que les bicis puguin utilitzar la galeria de serveis del túnel de Vallvidrera

De moment és un pas petit, però en qualsevol cas, s’ha passat del ‘no’ indiscutible a ‘deixeu que ho mirem i ja us direm alguna cosa’. El Govern, a través d’Infraestructures.cat, acaba de licitar un contracte de serveis per a l’assistència tècnica que permeti la redacció de l’estudi previ de viabilitat de l’ús de la galeria d’evacuació del túnel de Vallvidrera com a via ciclista. Un nom tècnic molt llarg, coses de l’Administració, però un primer reconeixement a la família ciclista, que fa temps que reclama el condicionament d’aquest corredor per poder connectar més i millor Barcelona i Sant Cugat en bici. D’aquesta manera, un recorregut que requereix 45 minuts de pedaleig per la BV-1462, fet que inclou pujar a la plaça de Vallvidrera, passaria a completar-se en menys d’un quart d’hora, i en terreny pla.

El pressupost del concurs públic és de 73.725,30 euros i les ofertes poden presentar-se fins al 23 de gener. El procés es va iniciar el 22 de novembre, després que el Departament de Territori va encarregar a Infraestructures.cat l’estudi previ de viabilitat de la proposta i la maquinària pública es va posar en marxa. Al seu ritme, és clar. Si es compleixen els terminis, i ja que la durada del contracte és de set mesos, a finals del 2023 ja podria estar acabat un primer esbós amb conclusions. Després vindria l’estudi pròpiament dit i, en cas favorable, la redacció del projecte i el concurs per executar l’obra. Sumin, en una predicció poc científica, un parell d’anys més. Com a mínim.

Anys de debat

La plataforma BikeVidrera, que fa tres anys i mig que pica pedra, ja va presentar en el seu moment un extens informe en què detallava com hauria de canviar el túnel per poder adaptar-lo al pas de ciclistes. Abans que existís l’associació, el 2016, un particular ja va proposar que la Mina Grott, construïda el 1855 per canalitzar les aigües del pantà de Vallvidrera, es convertís en una gruta pedalable. L’activitat minera va desaparèixer, i el 1908 es va aprofitar el forat per instal·lar el primer tren elèctric de passatgers construït a Espanya. Era un vagó amb capacitat per a 36 persones. El seu renaixement com a carril bici, tanmateix, es va descartar per la seva estretor i lamentable estat de conservació malgrat ser un important vestigi cultural, tècnic i turístic del passat recent de Barcelona.

ahir vàrem presentar els nostres objectius a l’#assemblea de #primavera , som #entitat hostatjada dins aquest #centrecivic des d’on continuarem picant fins que el #bicitúnel vegi la llum . Gràcies @Casaorlandai per l’acollida i el suport ! pic.twitter.com/cAQcnHQzvp

— bikevidrera (@bikevidrera) 14 de junio de 2019

Tornant al túnel secundari de Vallvidrera, seria necessari canviar el terra, millorar els sistemes d’il·luminació, revestir les parets i incorporar senyalització i sistemes de seguretat. Quant als accessos per les dues boques, des de Sarrià BikeVidrera va plantejar una passarel·la elevada des de la plaça de Borràs que donés accés a la galeria, situada a l’esquerra de la infraestructura, i senyalització al vessant del Vallès que condueixi a l’eix pedalable entre Baixador de Vallvidrera i les Planes, en paral·lel a la serpentejant carretera BV-1462. Van explicar amb la col·laboració del despatx d’arquitectes Batlle i Roig, que van concloure que la proposta «és absolutament compatible» amb els usos que requereix el mateix túnel.

¿Un lloc sense ús?

L’empresa que gestiona la infraestructura, en canvi, sempre s’hi ha negat, al·legant que és una galeria destinada a serveis o a eventuals desallotjaments del túnel, amb el qual es connecta en diversos punts. El petit tub que reivindiquen els ciclistes es va construir en els anys 70 per verificar la viabilitat de perforació de la muntanya. El túnel viari no es va obrir fins al 1991. Segons BikVidrera, tanmateix, mai s’ha arribat a utilitzar per a les comeses que comenta la concessionària que, òbviament, si el Govern dona el plàcet, haurà d’acceptar el projecte.

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

Qui paga la festa i en quins termes és una pantalla per ara molt llunyana, però de segur que es tractaria d’un pla a moltes bandes, amb la implicació de Territori, ajuntaments i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ja immersa en la connexió ciclista entre municipis, com la comunió d’Esplugues amb la capital catalana a través del parc de Cervantes.

El túnel té una longitud de 2,5 quilòmetres i la seva obertura per a les bicis tindria un enorme atractiu per a tots els que aposten o volen apostar per la mobilitat sostenible. Molts no s’hi atreveixen, sigui perquè no volen o no poden assumir l’esforç de pujar a la plaça de Vallvidrera (uns 350 metres d’altitud) o perquè els fa mandra ficar la bici als Ferrocarrils. Els pocs que sí que recorren a la BV-1462, a més, es troben amb una calçada estreta, plena de revolts en el seu tram final, i sense voral. Massa elements com per no jugar-se-la. Millor sota terra, en paral·lel als cotxes, però sense embussos.