El Govern torna les VTC al seu negoci primari de serveis privats exclusius

La nit serà llarga en el taxi metropolità després que el Govern hagi aprovat el decret llei que encotilla (encara més, si és possible) l’activitat de les denominades VTC, les llicències de lloguer de vehicle amb conductor. Ja van patir amb la precontractació de 15 minuts imposada a principis del 2019, i aquest dimarts els ha caigut una nova llosa. De 490 centímetres, per ser exactes. Els cotxes amb xòfer que no tinguin aquesta longitud mínima no obtindran la credencial necessària a partir del 30 de setembre, quan venç la moratòria del Govern de Pedro Sánchez decretada fa quatre anys. La competència passa a ara a les autonomies, i la Generalitat s’hi avança amb aquesta normativa, que tindrà una vigència d’entre dos i quatre anys.

Perquè es facin una idea de l’efecte de la mesura, gairebé cap dels vehicles que utilitza Cabify no compleix amb aquest primer requisit que ha imposat el PSC per votar a favor de la mesura al Parlament. Fa la sensació que la idea és que les VTC tornin a les seves tasques prèvies al ‘boom’ de fa uns set anys: serveis privats exclusius amb cotxes de luxe i furgonetes.

El 90% de les llicències que operen a Catalunya ho fan dins dels 36 municipis que conformen l’àrea metropolitana de Barcelona, considerada tota ella com a àmbit urbà, és a dir, plenament afectada per la nova reglamentació. A més dels 4,90 metres mínims obligatoris (l’Skoda Octavia, un model de VTC clàssica, en mesura 4,70) la Generalitat imposa altres condicions. D’una banda, que la llicència hagi sigut operativa durant l’últim any i amb un vehicle assignat. D’una altra, que el conductor acrediti dos anys d’antiguitat de carnet i que disposi d’una assegurança que cobreixi fins a 50 milions d’euros la responsabilitat civil per danys que puguin patir els viatgers. Però hi ha més coses: els nous vehicles, a més de la longitud, hauran de tenir el distintiu ECO o 0 de la DGT.

Les xifres

Així les coses, i traduït en xifres, el mercat català de les VTC quedaria de la següent manera. A Catalunya hi ha unes 4.000 llicències, però mil no estan actives i, per tant, ja no podran exercir l’activitat econòmica. En queden unes 3.000 amb vehicle assignat, però només la meitat han treballat de manera continuada l’últim any. La cosa ja es queda en 1.500 credencials. Segons càlculs del Departament de Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori, a prop de la meitat d’aquestes últimes compleixen en el dia d’avui amb la longitud mínima requerida. És a dir, unes 750, si avui fos 30 de setembre del 2022, podrien sortir demà a treballar sense cap problema, una vegada reclamat el nou permís, clar. I respectant en tot cas les dues condicions que ja estan en vigor, això és, els 15 minuts de precontractació i la prohibició de circular a la recerca de clients.

És cert que ni així es combrega amb l’etern somni del sector del taxi (unes 12.300 llicències a tot Catalunya), que es compleixi la ràtio d’una VTC per cada 30 taxistes, però la situació, fins i tot si les altres 750 canviessin de cotxe i en fossin 1.500, distaria molt de la crua competència que un podia imaginar anys enrere, quan el sector basculava en un cert buit legal que va disparar el nombre de VTC arreu del país. Madrid, per exemple, en va arribar a tenir més de 7.000, gairebé una per cada dos taxis. Les comparacions són odioses, però entre febrer i març, les VTC han prestat a Barcelona 577.000 serveis, per gairebé tres milions de carreres dispensades a la capital de l’Estat.

El filtre municipal

Una vegada aprovat el decret (en un mes ha de passar el tall del Parlament, cosa que té assegurada amb el vot dels socialistes), els ajuntaments podran exigir als conductors formacions específiques relacionades amb l’àmbit territorial. És a dir, en el cas de l’AMB, que gestionarà les credencials de la capital catalana i el seu entorn, podria demanar uns mínims coneixements sobre la regió metropolitana, la seva cultura o les seves tradicions. Una cosa així, a més del reglament de circulació, és el que han de superar els mateixos taxistes per aconseguir el carnet de mà de l’Institut Metropolità del Taxi.

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

En cas d’incompliment de la normativa, el reglament estableix sancions que van dels 201 als 6.000 euros, a més de la immobilització del vehicle per a aquelles VTC que treballin amb una autorització de fora de Catalunya o que no respectin els 15 minuts de precontractació. Els cotxes amb xòfer amb matrícula estrangera han sigut un clàssic en els últims anys de fires com el Mobile World Congress. Ara se suposa que ho tindran més difícil.

Tot això haurà de passar ara pel filtre de l’Autoritat Catalana de la Competència, que ja el 2019 es va posicionar en contra de les limitacions a les VTC que van derivar en l’adeu d’Uber de la capital catalana. Si llavors es posava en dubte aquest quart d’hora de prereserva, és previsible que ara sembri els mateixos dubtes l’assumpte de la longitud mínima dels vehicles. Qui ja ha posat el crit al cel és Cabify, que a través d’un comunicat assegura que aquest decret no va contra ells, sinó «contra el futur de Catalunya i els seus ciutadans». La companyia es mostra «consternada» per un reglament que redueix «significativament les opcions de mobilitat sostenible» i que farà perdre «milers de llocs de treball en els pròxims mesos». Sobre les restriccions al tipus de vehicle, l’empresa considera la longitud mínima un «oxímoron», ja que els cotxes més petits solen ser els menys contaminants (etiquetes ECO i 0). ¿Quants Cabify compleixen els 4,90 metres? Segons la mateixa firma, menys de l’1%. El febrer del 2019 se’n va anar Uber. ¿Serà l’octubre el final de Cabify a Barcelona?