Mobilitat sostenible

El 90% dels ciclistes de Barcelona asseguren que no poden fer tot el seu trajecte habitual per rutes segures

Segons un estudi del RACC, el 65% dels que van en bici no se senten segurs, el doble que fa quatre anys. Un percentatge que s’explica, potser, perquè el 41% porten menys de dos anys pedalant

El 90% dels ciclistes de Barcelona asseguren que no poden fer tot el seu trajecte habitual per rutes segures

Ferran Nadeu

4
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, política municipal, educació, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Ja ningú posa en dubte que la bicicleta és (de fet, torna a ser) un actor important i una realitat consolidada i creixent en la mobilitat urbana de Barcelona. Ja no es tracta d’integració, sinó més aviat d’adaptació i convivència. I no es tracta de fer-li un forat, sinó de reconfigurar l’espai públic perquè els desplaçaments actius puguin portar-se a terme de manera eficient i segura. El RACC ha presentat aquest dimarts el seu quart baròmetre de la mobilitat ciclista a la ciutat, amb dades que reflecteixen carències, potencialitats i virtuts del moment. En el primer element, només l’11% dels entrevistats per aquesta entitat troben xarxa pedalable en tot el seu recorregut habitual, i la cohabitació amb els patinets comença a ser inquietant; o sigui, que encara se senten vulnerables. Pel que fa al segon, el Bicing metropolità obre una porta a les connexions entre municipis amb bicicleta, i cada vegada són més els que coneixen la normativa i utilitzen elements de seguretat. El tercer, que el 22% dels que van a pedals anaven abans amb cotxe o amb moto.

Barcelona disposa de 250 quilòmetres de carril bici, i en seran 270 quan acabi el mandat, el maig del 2023. Els desplaçaments han augmentat un 18% en dos anys i un 55% en l’última dècada. És, amb diferència, el mitjà de transport, juntament amb els vehicles de mobilitat personal (VMP), que més creix. El transport públic, de fet, registra un 15% menys de validacions que abans de la pandèmia, mentre que el vehicle privat està en xifres similars a les d’abans de la covid. Hi ha una dada reveladora que demostra com de disparada està la cosa: fa menys de dos anys que el 41% dels ciclistes circulen en bici per la capital catalana. En el cas del Bicing, el percentatge puja fins al 56%, i molt té a veure que cada vegada hi hagi més bicis elèctriques (n’hi ha 3.000 amb bateria i 4.000 de mecàniques).

La bicicleta assistida ha disparat l’ús de la bicicleta. Cada vegada hi ha més gent que aposta per models elèctrics que els permeten fer trajectes més llargs, fins i tot saltar de municipis. El RACC ha comptabilitzat els vehicles per hora en les connexions amb l’Hospitalet, Santa Coloma, Esplugues i Sant Adrià (tots per sobre de les 120 bicis per hora) i les xifres no disten gaire dels vials de l’interior de la gran ciutat. El Bicing metropolità hauria de donar una gran empenta al ciclisme urbà, però el sistema aprovat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) no és compatible amb el de Barcelona, és a dir, són bicis diferents i tarifes i aplicacions diferents. Un autèntic tret al peu de la mobilitat sostenible. Així ho ha valorat també el president del RACC, Josep Mateu, que ha reclamat «un sistema únic i més visió metropolitana i menys municipal».

L’enquesta realitzada per l’automòbil club (ara ‘mobility club’) reflecteix un canvi de tendència quant als temors de la comunitat ciclista. Temps enrere, se centraven en la convivència a les voreres amb el vianant. Després, el gener del 2019, amb la xarxa de carrils bici en ascens, la cosa es va centrar en els problemes de seguretat en calçada, on es comparteix espai amb vehicles de diverses tones. Ara, i tot i que el 89% dels entrevistats asseguren que no poden completar el 100% del recorregut habitual per zones pedalables, el mètode de transport que genera més inseguretat als ciclistes és el patinet. Per un ajustat marge, és cert. El que més confort els genera és el tramvia i els vianants. En global, el 65% se senten vulnerables, un percentatge que no ha deixat de créixer des del 2018, quan admetien la seva fragilitat un 33%, just la meitat. Molt hi tindrà a veure que en aquests quatre anys hi hagi tants ciclistes novells.

Notícies relacionades

Sobre el gruix de ciclistes que ha de sortir de rutes segures en els seus desplaçaments rutinaris, el 59% utilitzen la calçada, el 26% admeten recórrer a voreres estretes, de menys de cinc metres (no permeses), el 13% fan més volta, buscant traçats tranquils, i el 12% baixen de la bici per salvar aquests trams complicats. En resum, la bici encara es desplaça a batzegades.

Millor sense ensopegades

El RACC també ha preguntat als ciclistes sobre els carrils bus-bici, amb un resultat que deixa poc lloc al dubte: al 68% no els sembla correcte compartir espai amb els herculis vehicles de TMB, cosa que ja succeeix a Creu Coberta, i aviat, també a Via Laietana i Pi i Margall. Barcelona, de fet, permet a les bicis el que fa 10 anys va vetar de manera categòrica per al cas de la moto, amb fins a quatre informes que desaconsellaven que els motoristes, per qüestions de seguretat i eficiència del transport públic, es colessin al passadís del bus i el taxi. En el cas de la bicicleta, segons va admetre a aquest diari el mateix consistori, no s’ha fet cap estudi. El Bicicleta Club de Catalunya, de fet, i malgrat que la velocitat es limiti a 30 km/h, també s’ha posicionat en contra de la mesura.