Els quioscos de Barcelona es reinventen

Els nous hàbits de la societat obliguen els quioscos de Barcelona a reinventar-se i a adaptar-se als nous temps. El consum ja no és només analògic, el digital s’imposa i les vendes de premsa en paper es redueixen. El tancament de quioscos continua sent una constant a la ciutat. Fa temps que professionals i ajuntament treballen per revertir la tendència i mantenir una activitat que, a més de donar servei, significa seguretat i vitalitat en l’espai públic. 

Garantir-ne la viabilitat

Ara s’ha arribat a un acord per garantir la seva viabilitat a partir d’obrir noves vies de negoci i permetre l’oferta de més productes i serveis (a més de la premsa, que continuarà sent la matèria principal), com la distribució de mercaderies, la venda d’entrades d’espectacles, l’opció d’acollir caixers automàtics i d’oferir cafè i altres aliments envasats per portar. Queda adequar la norma perquè en entre tres i sis mesos es puguin veure els canvis a peu de carrer.

Entre les propostes més ràpides, les que depenen només d’arribar a un acord marc entre les associacions professionals del sector i les empreses subministradores de serveis, figuren dues de les opcions que els professionals afectats veuen més rendibles i que, al seu torn, solucionen dos problemes de ciutat: convertir-se en punt de distribució d’última milla de paqueteria i la instal·lació de caixers automàtics.

El primer servei no resol el contratemps que per a la mobilitat de Barcelona suposa la distribució amb furgonetes de les vendes ‘online’, però sí que ajudarà a alleugerir-lo; el segon atenua la desaparició de caixers automàtics que la ciutat està patint amb el tancament de les oficines bancàries mentre dona seguretat als seus usuaris. 

Opcions i ubicació

La venda d’entrades per a espectacles, la recàrrega de bateries per als vehicles de mobilitat personal i suportar antenes per al desplegament del 5G són altres dels serveis als quals es podrà optar de manera ràpida. Sobre l’últim punt, l’ajuntament assegura que no es permetrà cap instal·lació que no sigui apta per a la salut. No en va, la municipalitat en tindrà l’última paraula, ja que tots aquests serveis depenen de la firma d’un acord marc entre quiosquers i empreses subministradores, però han de comptar amb l’aprovació del consistori. De moment, des de l’Associació Professional de Venedors de Premsa de Barcelona i Província (APVPBP) i des de l’Associació de Quioscos de la Rambla afirmen que ja tenen un pacte amb una entitat disposada a posar 125 caixers als quioscos. 

Òbviament, cada punt de venda serà el que decidirà a quins i a quants serveis s’acull. I des del sector afirmen que dependrà molt de la ubicació dels quioscos. Possiblement la distribució de mercaderies sigui una bona opció per als quioscos de barri i els caixers automàtics i la venda d’entrada poden ser les propostes que millor s’adaptin als punts situats on es concentra el turisme, com la Rambla. Entre les mesures d’aplicació ràpida també figura un canvi d’horaris dels quioscos, ara obligats a obrir de dilluns a diumenge.  

Mateix espai en la via pública

Cap d’aquestes propostes suposa que ocupin més espai en la via pública, ja que tots els serveis caben dins dels límits d’un quiosc: a la part posterior es poden encaixar les taquilles de distribució d’última milla i a l’interior, els caixers automàtics. Tot i que per a això serà necessari un canvi en el plec de la concessió actual (vàlida fins a 2030), que ara estipula que un 80% de l’espai s’ha de destinar a la premsa, amb la modificació que la venda de diaris i revistes continuarà sent preferent, amb l’ocupació del 51% de la capacitat del quiosc, mentre que el 49% es podrà destinar als altres serveis.  

En les modificacions en el plec de concessió també s’inclouran la possibilitat d’augmentar la publicitat que exhibeixen –una de les fonts d’ingressos més grans dels quioscos– i l’opció de poder vendre cafè i alimentació envasada. En cap cas es contempla la manipulació d’aliments perquè no hi pugui haver conflicte de competències amb els punts de restauració. Sobre els quioscos que actualment ja es dediquen a la venda de cafè, que n’hi ha, l’ajuntament reconeix que estan fora de la norma, però que s’ha deixat passar el temps perquè s’estava redactant l’acord actual. A partir d’ara hauran d’adaptar-se al marc normatiu i eliminar tot allò que no encaixi. 

Canvis en la norma

Finalment, des de l’ajuntament també s’aposta per integrar els quioscos a la xarxa de seguiment del programa municipal Vincles, destinat a reforçar les relacions amb les persones grans. La idea és oferir una targeta moneder que serveixi per comprar la premsa i que al seu torn sigui un control i permeti als serveis socials tenir antenes al territori. Un punt que els professionals afirmen que ja exerceixen en certa mesura a través de la relació de complicitat que estableixen amb els veïns.  

Aquests canvis, els que afecten el plec de concessió, són els més lents, ja que això significa seguir uns tràmits –acords entre formacions polítiques, informes jurídics, pas pel ple municipal, un mes d’exposició pública i l’aprovació definitiva– que el consistori calcula que trigarà mig any a poder realitzar-los. 

332 quioscos a la ciutat

Notícies relacionades

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Balmes encara la reforma entre la plaça de Molina i General Mitre

Actualment, Barcelona compta amb la concessió de 322 quioscos, dels quals 259 estan adjudicats. Dels 53 vacants, 11 es retiraran perquè els estudis indiquen que, per la seva situació i els canvis urbanístics realitzats, ja no són viables. Els 22 restants es poden tornar a adjudicar per concurs si amb els nous serveis tornen a ser rendibles o dedicar-los a projectes socials o comunitaris com els 10 gestionats per Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. 

El districte amb més quioscos oberts és, amb diferència, l’Eixample, que acumula 87 concessions (set de les quals estan vacants), seguit de Ciutat Vella amb 35 parades, totes en funcionament. A l’altre costat de la balança figura Horta-Guinardó amb 11 adjudicacions i vuit per cobrir que, amb només tres punts de venda actius, és el districte més desproveït de la ciutat. Gràcia i les Corts disposen de 12 adjudicacions i quatre i tres vacants, respectivament. Nou Barris disposa de 22 concessions (20 en funcionament i dues de tancades); Sarrià i Sant Martí tenen 17 quioscos oberts cadascun, però en el primer cas n’hi ha un sense servei i en el segon n’hi ha 13 amb la persiana abaixada. Sants-Montjuïc disposa de 18 adjudicacions (11 sense funcionar) i Sant Andreu, 14 però només vuit estan en marxa.