El transport públic recupera aire a Barcelona però el cotxe guanya terreny

Agafar les ciutats, agitar-les molt i deixar-ho reposar. Aquesta ha sigut més o menys la recepta de la covid en matèria de mobilitat, tot i que és aplicable a la immensa majoria de disciplines urbanes, econòmiques i socials. Les coses van recuperant el camí de la suposada normalitat, i la manera de moure’ns no n’és una excepció. El 2021, la província de Barcelona va experimentar un espectacular creixement de l’ús del transport públic. Gairebé un 25% més, un percentatge d’augment molt per sobre dels que van a peu, en bici o en vehicle privat, però encara un 28,4% per sota dels valors absoluts del 2019 (nombre total de desplaçaments). La ciutat i el seu entorn recobren la confiança en el metro, el bus, el tren o el tramvia, però, compte, perquè la quota modal del cotxe i la moto és superior a la de l’era precovid. La part bona, i veurem si la dolenta, és que encara queda molt pòsit per assentar-se.

Les dades s’extreuen de l’enquesta de mobilitat en dia feiner, elaborada per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans i Regionals de Barcelona, i fan referència a tota la província. L’estudi es pot interpretar de moltes maneres. Hi ha la visió optimista, la d’aquest increment del 24,7% quant a l’ús del transport col·lectiu (el cotxe puja un 6,8% i la mobilitat activa baixa un 7,5%), però la mirada menys encoratjadora podria centrar-se en la quota modal, és a dir, en el repartiment percentual de quantes persones utilitzen cada mitjà de transport. Si es pren només l’àmbit del metro i bus de Transports Metropolitans de Barcelona, les validacions estan encara un 15% per sota de l’habitual abans de la covid, un percentatge que no ha variat en els últims mesos i que està costant de desencallar.

2022, l’any realista

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

El 2019, els que recorrien al vehicle particular eren el 36,1%, mentre que el 2021 van ser el 37%, gairebé un punt percentual més. Mentre, el transport públic era del 17,2% i l’any passat es va tancar en el 14%, i els que van a peu i en bici han passat del 46,7% al 49%. És a dir, el que ha perdut bus i metro s’ho han repartit el cotxe i els vianants i ciclistes. El 2021 encara es van produir 2,3 milions de desplaçaments menys que dos anys abans (16,9 davant 19,3 milions) a conseqüència dels confinaments, les restriccions, el teletreball o els ertos. El 2022 serà, sens dubte, l’any en què podrà entreveure’s amb més realisme com hem sortit en matèria de mobilitat. Si hem canviat els nostres hàbits, si realment treballem més des de casa, si un dia provem la bici i ens ha agradat o si apostem pel cotxe perquè creiem que sanitàriament és més segur.

L’enquesta inclou dades centrades només en la ciutat de Barcelona que mostren conclusions molt similars a les de la província. Potser més acusades. L’ús del cotxe, per exemple, ha passat del 22,8% el 2019 al 25,4% el 2021, sobretot per l’increment dels desplaçaments de connexió en vehicle privat (de fora cap a dins o viceversa), que han superat el 50% (un 52,6%, 6,2 punts percentuals més que dos anys enrere). La mobilitat metropolitana continua marcant les estadístiques. Si ens fixem en els moviments interns, només el 15% utilitza vehicle privat, per un 62,3% que aposta per la mobilitat activa. Bicicleta i patinets sumen ja un 4,2% de quota modal dins de la ciutat, no gaire lluny del 6,3% de les motos i menys de la meitat del 8,3% dels que aposten pel cotxe. Una molt bona notícia és que en total de desplaçaments interns, els que van a peu suposen ja el 58,1%, malgrat que disposen de prop 35% de l’espai públic (la resta està destinat al cotxe).