HISTÒRIA POPULAR

‘16 barris, 1.000 ciutats’, retrat gràfic de la Barcelona fora de focus

  • De la Marina de Port a la Verneda, una desena de fotògrafs retrata enclavaments de la ciutat històricament exclosos del relat oficial per reduir el dèficit de representativitat d’aquests territoris en l’Arxiu Fotogràfic

4
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en moviments socials i veïnals

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’antropòleg Andrés Antebi, coordinador de l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ), posa sempre l’exemple de Gaudí. «Ho sabem tot sobre la seva vida però, en canvi, ¿què sabem sobre la dels manobres que van aixecar tot allò que l’arquitecte va dissenyar? ¿Què se sap d’ells? Res», assenyala qui fa més de 20 anys que treballa per revertir aquesta situació des del convenciment que la ciutat té un deure amb aquestes memòries.

Començar a saldar aquest deute és un dels objectius de la iniciativa ‘16 barris, 1.000 ciutats,’ que parteix de la pràcticament inexistència dels barris més populars de la ciutat en l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB).

«És com si als àlbums familiars que tots tenim a casa no sortís bona part de la família», exemplifica el tinent d’alcalde Jordi Martí Grau en la presentació de ‘16 barris, 1.000 ciutats,’ llibre que acaba d’editar l’Ajuntament de Barcelona com a estadi final del projecte homònim, que ha servit per aportar algunes fotografies d’aquells oncles que mai sortien a les fotos a l’AFB, amb imatges preses per fotògrafs de luxe com Mònica Roselló, Anna Oswaldo Cruz, Tanit Plana, Julia Montilla i Pau Faus.

Les altres cares de la desigualtat

Les altres cares de la desigualtatL’afany, per tant, era intentar «equilibrar el relat historiogràfic de la ciutat, l’asimetria brutal en relació amb la nostra història gràfica, ja que això implica coses políticament», prossegueix Antebi, un dels comissaris del projecte fotogràfic que retrata els 16 barris de la primera edició del Pla de Barris, nascut per donar resposta a la segregació territorial però que també pretén «atorgar un paper als barris històricament subalternitzats des de molts punts de vista, bàsicament l’econòmic, però també en molts altres, com el de la representativitat en el que es coneix com el relat de la ciutat», afegeix l’antropòleg, que mira amb especial carinyo les fotografies preses per Anna Oswaldo Cruz a la Teixonera i Sant Genís.

L’OVQ ha sigut molt present en aquest barri de muntanya d’Horta-Guinardó en un altre projecte del Pla de Barris, també de recuperació de la memòria, en aquest cas de la història de l’autoconstrucció com a part important de les «memòries de barri que han estat històricament menyspreades». Posar-les en relleu perquè els veïns s’enorgulleixin d’un passat.

«Al començar, ens vam trobar amb un ‘¿però què us interessa de l’autoconstrucció? No és res del que valgui la pena parlar», relata Antebi, que tenia una mirada sobre el projecte inicial –generar vincle amb els veïns, els seus protagonistes, material gràfic dels barris– bastant diferent de l’enfocament del llibre final. Des de l’OVQ no era tant important obrir els ulls als ciutadans «del centre» i fer-los descobrir aquestes «altres realitats», sinó fer que el manobre s’adoni que la seva història és tan important com la de Gaudí. Per això per a l’OVQ era bàsic no ser extractivistes i cuidar molt el retorn real al barri del treball.

El pànic a l’afrontar aquests (lloables) reptes sol ser no caure en l’exotització de la pobresa ni la romantització de la marginalitat. Per això van acompanyar molt bé l’aterratge dels artistes en cada barri amb un treball triangular entre veïnat, fotògraf i OVQ. Moltes hores de crear vincles abans de posar-se a disparar, i això es nota molt en el resultat final.

En les gairebé 300 pàgines del llibre, infinitat d’escenes quotidianes que van des de nens jugant a futbol en una pista de l’escola Mestre Morera, a Ciutat Meridiana, amb vista als mítics blocs que conformen aquest altre skyline de la ciutat, fins a Mari Luz i la seva germana celebrant haver aconseguit aturar el seu desnonament gràcies al suport incondicional de l’associació de veïns del barri (les dues imatges d’Edu Ponces, de Ruido Photo). Aquesta última foto va acompanyada d’un esperançador peu de pàgina: «Entre octubre del 2018 i gener del 2019, tots els desnonaments en els quals va participar l’associació de veïns [detall imprescindible per entendre moltes coses] van ser aturats».

Notícies relacionades

Es tracta de 16 reportatges gràfics molt diferents, en funció de cada artista, però tots fidels a l’encàrrec (i ja integrats en l’avui una mica menys elitista AFB). Obres que recullen imatges que van des de pintades de «No deixeu cagar els gossos» en un mur de Torre Baró (Toni Arnau) fins a una fotografia en blanc i negre del militant antidesnonaments i membre de Massala, Miguel Martín, en un carrer del Raval (Joan Tomàs), o la fotografia d’un ocellet en una gàbia a Vallbona (Tanit Plana). 

Projecte ompartit

Projecte ompartitEl projecte gràfic ha sigut una iniciativa compartida, insisteixen, comissariada per l’OVQ (Antebi i Pablo González) i per La Comuna Fotogràfica (Marta Dahó i Marta Delclòs). La publicació del llibre a partir d’aquest treball ha anat a càrrec de Valentín Roma, responsable de La Virreina Centre de la Imatge, i inclou també entrevistes amb els fotògrafs i un assaig de l’antropòloga Teresa Caldeira sobre «les noves formes de vida col·lectiva i la transversalitat a les grans ciutats».