Patrimoni

La Casa Tosquella obre, per fi, les seves portes

  • Feia anys que la torre modernista del Putxet, en mans municipals des del 2021, estava abandonada i es desconeixia l’estat de l’interior; la visita permet constatar que manté els elements originals però és necessària una profunda restauració

2
Es llegeix en minuts
Natàlia Farré
Natàlia Farré

Periodista

Especialista en art, patrimoni, arquitectura, urbanisme i Barcelona en tota la seva complexitat

Ubicada/t a Barcelona

ver +

En el petit triangle que dibuixen la ronda de General Mitre i els carrers de Vallirana i Ballester hi ha des de 1889 una estranya torre modernista, de molt d’aspecte arabitzant, que en les últimes dècades ha anat caient en l’abandonament i la més absoluta de les decadències. És la Casa Tosquella, l’última inquilina de la qual, Maria Dolors Castells, va aconseguir blindar-la del picot –el solar és un caramel per als constructors– convencent, el 1974, la Diputació de Barcelona de la necessitat de protegir-la incloent-la en el catàleg de patrimoni. L’edifici es va preservar però això no ha impedit la degradació que ha patit els últims anys. Castells va morir el 2017 i des d’aleshores la casa ha estat tancada i l’expectació sobre l’estat de l’interior ha anat creixent al mateix temps que les parets s’anaven escantellant. 

Aspecte original

L’ajuntament va adquirir la torre el novembre del 2021 per destinar-la a equipament per al barri, el Putxet, i aquest dimecres ha franquejat l’entrada de la casa de la mà de 28H Open House, l’entitat que gestiona visites a espais curiosos i desconeguts de la ciutat, i que per a la pròxima cita a la Casa Tosquella, diumenge, té totes les entrades col·locades, com s’han esgotat totes les opcions de passeig a destinacions normalment tancades al públic que ha programat en el marc del festival d’arquitectura Model. El cas és que la porta de la Casa Tosquella s’ha obert i el resultat no ha decebut, o sí. A veure, l’edifici manté les motllures, el terra de ceràmica, les parets, les pintures, les vidrieres, les forges i els tancaments originals, però amb prou feines es veuen. Els anys i la brutícia han deixat petjada. I la restauració sembla necessària i profunda. 

Verda i blanca

Notícies relacionades

Ara el que toca és un estudi detallat per veure com era originàriament la torre i així poder tornar-li l’aparença que tenia en el moment de màxima esplendor. De tots els detalls, pocs són tan clars com l’aspecte primigeni de la façana, en el seu moment verda i blanca, i els vitralls de la galeria que dona a la ronda del General Mitre, que segueixen la mateixa gamma de colors, tot i que des del carrer els anys de contaminació acumulats els fan imperceptibles. Aquestes vidrieres juntament amb les de la porta d’entrada i les que donen accés a la sala principal són els elements de què es va valer Eduard Maria Balsells, el seu arquitecte, per donar llum a la construcció i connectar-la amb el jardí, ara tan abandonat com l’edifici.

Arcs de ferradura

És a dir, que malgrat que la Casa Tosquella rep el qualificatiu de modernista, es va aixecar cap a finals del període i Balsells passa per ser més noucentista que seguidor de Gaudí, Puig i Cadafalch o Domènech i Montaner. Així, l’exterior destaca per un estil arabitzant amb arcs de ferradura i motius neomudèjars, i a l’interior regna un modernisme més floral, clàssic i tradicional. El que li va donar Balsells quan Antoni Tosquella li va demanar, el 1907, que reformés la petita casa d’estiueig que el 1889 el mestre d’obres Joan Caballé li havia aixecat a Sant Gervasi.