Fauna urbana

L’esplugabous, el nou colom de Barcelona

Aquest camallarg ronda cada vegada més per bars i jardins buscant restes de menjar

L’esplugabous, el nou colom de Barcelona

Jordi Cotrina

5
Es llegeix en minuts
Ernest Alós
Ernest Alós

Cap de secció de Participació

Especialista en Quan puc escric sobre història, literatura fantàstica i de ciència ficció, ornitologia, llengua, fotografia o Barcelona.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

¿Què és aquest ocell blanc, amb un llarg bec groc i camallarg que cada vegada es veu més pidolant o rapinyant restes de menjar en bars i pícnics dels parcs de la ciutat? En els últims mesos s’han anat succeint consultes i imatges a les xarxes socials, on creix l’interès per les aus. I no és casualitat. Es tracta de l’esplugabous, fa un segle una au estrictament africana que va començar a colonitzar la Península. D’algun temps ençà, treu el cap per àrees urbanes. I a Barcelona sembla que la seva colònia no només creix sinó que s’està adaptant al medi urbà d’una manera peculiar, passant de marges de rius, estanys i parterres a rondar entre les taules dels bars i picotejar restes de menjar. Cada vegada més adaptada al ciment, aquesta camallarga s’està convertint en el nou competidor dels coloms, albirat de Sarrià al Gornal, del Llobregat al Raval o el Teatre Nacional. No se les menjarà, però amb el seu bec en forma d’arpó n’hi ha prou per posar-les en fuga.

No és la primera au que s’urbanitza, per descomptat. Les gavines camagrogues van passar de depredar peix des de roca marines als ports, i d’allà a les teulades urbanes, i es van convertir en el terror dels coloms. Les cotorres van emigrar de la seva jungla originària a les palmeres de Barcelona, i d’aquestes a qualsevol arbre que tinguessin a mà. La tórtora turca prefereix els parcs amb sorra, el forestal tudó, els que tinguin pins i gespa. Orenetes i falciots van saber substituir els penya-segats on haurien de niar en la naturala per buits en edificis, i els últims a fer-ho han sigut els avions rockers, que han colonitzat el Camp Nou i la Sagrada Família. Cada una té el seu nínxol. Però la gran novetat és que una camallarga que hauria de ser pròpia de zones humides o prats comenci a comportar-se com un vulgar colom urbà (afegint-se a la competició desigual per les engrunes humanes que té com a damnificat, entre altres causes, el pobre pardal).

Oportunistes, a la natura i a la ciutat

Amb tot, adverteix el naturalista Sergi García, de l’associació Galanthus, aquest comportament no és tan estrany per a un esplugabous. «En el seu medi natural ja és una au oportunista, que menja paràsits dels mamífers (per això ve el seu nom en català, ‘esplugabous’, i en anglès, ‘cattle egrett’) o segueix els tractors quan llauren per menjar cucs i insectes, i devora amfibis o sargantanes». De fet, que sigui una au acostumada a acostar-se a bous o cavalls per menjar explica, creu García, que tampoc tingui cap problema per acostar-se a un altre mamífer com nosaltres per veure què agafa.

¿Per on deambula a Barcelona?

Igual com altres ardèids, com el bernat pescaire, l’esplugabous té una pròspera colònia de cria als arbres del Zoo de Barcelona. I des d’allà (i des dels espais naturals del Llobregat) s’escampa per la ciutat per alimentar-se. Fa un temps ja vam explicar el cas de l’esplugabous Lola, un exemplar que es va convertir en la mascota d’un bar davant el Campus Nord de la UPC i en una addicta a la truita de patates, quan no estava perseguint els entrepans dels estudiants estirats a l’herba.

El cas s’ha repetit en altres llocs, com el bar Diego del barri del Gornal de l’Hospitalet, freqüentat per un esplugabous (i per la plantillla de EL PERIÓDICO) durant unes setmanes fins que va decidir alçar el vol, sense arribar a establir una relació tan intensa com la de la Lola. Els esplugabous pidolaires també freqüenten la terrassa del bar del Museu Marítim, a les Drassanes, i algun bar pròxim del Raval.

Els albiraments s’han anat succeint, amb alguns que han cridat especialment l’atenció, com la bandada que reposa cada matí a la zona enjardinada del Teatre Nacional (segurament una parada al seu pont aeri diari entre els dormidors del Zoo i les recolzades del Besòs a Montcada). En aquesta ruta diagonal se’ls pot veure sovint volant sobre Glòries i almenys una parella ha trobat un recurs alimentari extra pel camí. Pispar el pinso als gats de la colònia protegida a la zona de les vies de la Sagrera i Onze de Setembre. Tot i que el seu menjar hauria de ser batracis i peixets als estanys de la ciutat i picotejar invertebrats als parterres. O rotondes, un altre dels seus hostalers favorits.

Notícies relacionades

Sergi García té identificada una altra parella en què el seu comportament «a part d’aquesta part innocent i divertida, suposa una amenaça en espais amb un equilibri delicat». Els pícnics als jardins de Mossèn Cinto de Montjuïc són un imant, però els esplugabous, quan no hi ha sandvitx a mà, tiren de les granotes de l’estany amb una eficàcia notable. «El cens d’amfibis en aquesta bassa ha passat d’un miler el 2019 a unes 400», lamenta el naturalista.

L’esplugabous va a més. Va criar a Barcelona per primera vegada el 1994. El 2016 es calculava la seva població en només unes 40 parelles. El 2018, segons l’‘Atles d’ocells nidificats de Catalunya’ ja eren 59. I aniran a més. A tot Catalunya, 2.000 parelles. El canvi climàtic els empeny cap al nord i la ‘colomització’ del seu comportament pot fer que les vegem cada vegada més als nostres carrers com a refugiades climàtiques.