El PSC vota amb Junts contra el pla d’usos de l’Eixample de Colau

Hi havia hagut discrepàncies i vots diferents, i sobre temes importants, l’Hermitage, l’ampliació de l’aeroport, els Jocs Olímpics d’hivern, però fins ara els dos socis del govern local de Barcelona mai havien votat de manera contradictòria davant una mesura del mateix govern en una comissió municipal o en un ple. I aquest dimarts ha ocorregut en la comissió d’Urbanisme arran del pla d’usos de l’Eixample.

El pla d’usos que el govern d’Ada Colau proposa per al districte implica una suspensió de llicències de la restauració a fi de protegir el comerç de proximitat. El PSC ha acordat amb Junts per Catalunya una proposta del grup d’Elsa Artadi que després de la transacció defensava que aquesta suspensió es limiti als carrers de la ‘Superilla Barcelona’. Una proposta que ha sigut aprovada amb el suport de la resta de l’oposició menys ERC, que, com Barcelona en Comú, ha votat en contra. En definitiva, una situació sense precedents.

Els socis sí que havien votat diferent en la comissió de govern, que és la que pren les decisions executives abans que siguin sotmeses a votació per part de tots els grups: el PSC es va abstenir en el rebuig de l’Hermitage i en aquest pla d’usos de l’Eixample. Però tampoc allà havien votat ‘No’ els socialistes.

El grup que presideix Jaume Collboni ja va advertir la setmana passada que segons la seva opinió aquesta suspensió només hauria d’afectar els carrers que estan en el pla d’eixos verds de Colau, i no a tot l’Eixample, per considerar que suposa aplicar una política general a zones que requereixen cirurgies diferents. La iniciativa inicial de Junts reclamava que el pla d’usos fos retirat, però una vegada pactada amb el PSC, advocava per aquesta aplicació parcial. Sol dir-se que les proposicions que s’aproven en les comissions, que no són vinculants, només tenen pes si les aprova el govern. Però no es contempla que només ho faci la meitat.

Un greu error

Per part de Junts, Jordi Martí Galbís ha defensat la proposta i ha explicat el pacte. La suspensió total, ha dit, seria «un greu error que pot tenir conseqüències». Per ERC, la regidora Eva Baró no ha estalviat retrets a Barcelona en Comú, al denunciar que ha actuat «tard» en zones del districte com el carrer d’Enric Granados, presa per bars i restaurants. Però ha rebutjat la proposta i ha criticat al PSC que canviï de posició.

Que els republicans votessin amb Barcelona en Comú no és nou: durant el mandat se’ls ha vist més a prop dels comuns que el PSC. Pels socialistes, la tinenta d’alcalde Laia Bonet ha defensat donar tractes diferents a zones diferents, i tot i que ha compartit la necessitat d’evitar monocultius comercials, i ha elogiat aquesta eina, ha afirmat que en el cas de l’Eixample no respon a «interessos compartits», perquè al districte es viuen realitats diverses que exigeixen «una regulació que tingui en compte aquesta diversitat». Per això, ha prosseguit Bonet, el PSC es va abstenir quan es va donar llum verda a l’assumpte en la comissió de govern i per això, ha prosseguit, el seu acord amb Junts sobre la proposició d’aquest dimarts.

La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, ha evitat abundar en l’agre de la situació i s’ha mostrat conciliadora amb la posició dels seus socis, al més pur estil ‘els draps bruts es renten a casa’. Ha parlat dels punts en comú de les «forces progressistes» i ha defensat posar límit al monocultiu, per evitar que el cas d’Enric Granados es reprodueixi.

Un matrimoni obert

Fa temps que el matrimoni entre el PSC i Barcelona en Comú presenta esquerdes visibles. De fet, no acaba de sorprendre, ja que és un segon matrimoni nascut del pragmatisme, visiblement mancat de passió, que va comptar com a padrí amb un ex primer ministre francès que ja no viu a la ciutat. El que va unir Manuel Valls ho ha anat separant el dia a dia.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Tan poca passió hi havia d’entrada, que els contraents van acordar abans de començar la seva etapa en comú que es reservaven la possibilitat de discrepar sense que això posés en risc la seva unió. El que podria definir-se com un matrimoni polític obert.

Ara, la mesura de govern sobre el pla d’usos de l’Eixample arribarà al ple del 25 de març com aquells fills dels primers pares divorciats de fa tantes dècades, que eren els primers de la classe en trobar-se en aquesta situació. A veure si guanya el papa o la mama.