El repte de les mercaderies urbanes a Barcelona: més repartiment nocturn i recollida en aparcaments

Unes dades perquè el lector posi en relleu la importància de l’assumpte. Prop del 23% dels vehicles que transiten per la ciutat tenen alguna relació amb les mercaderies. Les compres ‘online’ es van doblar el primer any de pandèmia i sembla que els nous hàbits de consum han vingut per quedar-se. El 50% dels transportistes que circulen per la capital catalana van amb la furgo mig buida. El 92% d’aquests professionals reparteixen durant l’hora punta de trànsit. El 50% de la mercaderia que es descarrega a Barcelona prové de fora del nucli urbà. El 30% de les emissions contaminants imputables a la mobilitat motoritzada provenen d’aquest gremi. Alguna d’aquestes dades provenen d’un estudi presentat pel RACC el maig del 2021, que en un altre informe fet públic el desembre passat advertia que el 80% de vehicles que circulen per l’Eixample provenen de fora de la ciutat. A tot això cal afegir uns 1.300 quilòmetres lineals d’asfalt, més de 4.500 carrers, 1,6 milions d’habitants, 824.000 vehicles, 5.500 terrasses de restaurants i 26.000 contenidors. Tot, en 100 quilòmetres quadrats.

Menys places

No és cap tonteria, vist el panorama, que l’ajuntament s’hagi assegut amb els agents privats vinculats amb aquest sector per mirar de dibuixar una estratègia que posi ordre a la situació actual, en la qual ja hi ha proves pilot de plataformes de distribució d’última milla a 17 aparcaments públics mentre la immensa majoria de professionals de la furgoneta fan el que poden en un espai molt dens i cada vegada més limitat pel nou urbanisme (la xifra de places de càrrega i descàrrega, per exemple, ha baixat un 24% des del 2008, de 13.123 a les 10.028 actuals).

Es treballarà perquè més pàrquings, tant públics com privats, cedeixin espai a la logística de la paqueteria derivada de la compra ‘online’; s’animarà els agents privats que instal·lin més ‘hubs’ que evitin que l’última milla es faci en vehicles motoritzats (o perquè el destinatari final ve a buscar el seu encàrrec o perquè aquest trajecte aconsegueix mitjans de transport sostenibles), i es potenciarà la descàrrega de mercaderies durant la nit, on sigui possible (mercats municipals, per exemple), per esponjar les hores punta del matí.

El trident

Notícies relacionades

La sequera manté en suspens la tramitació del Pol Biomèdic

Els comerços del Llobregat Centre perdonen 1,3 milions de deute

Tot, segons ha detallat el primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, amb l’objectiu que la distribució sigui «eficient, ecològica i ordenada». Eficient perquè es volen evitar els repartiments fallits, els que no serveixen per a res perquè el receptor no és a casa. Ecològica perquè es busca tendir, per exemple, al repartiment via ‘cargobikes’. I ordenada perquè la gestió actual i les xifres de mobilitat associades a les furgonetes deixen en evidència el sistema. Tot això, ha assenyalat la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, requerirà, en un futur, la modificació de diverses ordenances, de manera que els incompliments dels nous hàbits vinculats a la distribució de mercaderies també puguin derivar en sancions.

Al marge d’aquesta estratègia, el govern continua estudiant la manera d’implantar la taxa Amazon que permeti cobrar un impost al gegant del comerç electrònic i a plataformes similars. Collboni ha avançat que la intenció és tenir una proposta abans d’estiu, tot i que hi ha seriosos dubtes que comenci a aplicar-se abans de les eleccions de maig del 2023. «Té una dificultat juridicoadministrativa important», ha assenyalat el regidor socialista. Tot el full de ruta des d’ara fins al 2030 es coordinarà a través d’un observatori, que a més de controlar, també oferirà recursos i informació als implicats.