Els experts en urbanisme demanen una visió més global, metropolitana i realista del model de ciutat

La sala Lluís Companys va rebre vells coneguts del consistori, com l’exregidor d’Urbanisme (2007-2011) Ramón García-Bragado (convidat pel PSC), o José Antonio Acebillo (compareixent sol·licitat per Junts), arquitecte i urbanista que va ser punta de llança del disseny de l’espai públic durant els governs socialistes a Barcelona. Van completar el cartell Genís Domínguez, membre d’Eixample Respira, i Pere Macias, actual director del pla de Rodalies(a petició dels comuns), i les arquitectes Maria Rubert de Ventós i Benedetta Tagliabue, totes dues sol·licitades per Esquerra. Hi va haver coincidència en el diagnòstic, en la necessitat, defensada des dels anys 70 per tots els alcaldes, que la capital catalana sigui més de les persones i menys dels cotxes, i també hi va haver quòrum a l’hora d’advertir que la contaminació és una cosa dolentíssima. A partir d’allà, tot són matisos sobre el tractament a aplicar.

Sense fre

No hi va haver un recolzament explícit al pla de 21 eixos verds que el govern municipal té entre mans. Un projecte, per cert, que un dia abans l’alcaldessa, Ada Colau, va deixar clar que no té fre i que, de fet, hauria de desplegar-se amb més empenta. Acebillo, després d’escoltar l’informe presentat prèviament per l’arquitecte en cap de l’ajuntament, Xavier Matilla, va treure punta al llapis del seu habitual sarcasme: «Soc un ingenu i quan llegeixo una cosa me la crec, però aquest document no té res a veure amb el model urbà, l’objecte d’aquesta comissió, sinó amb l’espai públic». Després del primer retret, va afirmar que «trencar la centralitat de l’Eixample és gravíssim, suposa el desmantellament de determinades situacions vitals». Va posar com a exemple el trasllat de l’Hospital Clínic a terrenys de la zona universitària. «Prop de 400.000 persones es quedaran sense hospital, que podria instal·lar-se a l’Escola Industrial». «No hi cap», li va respondre la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz. «Sí que hi cap», va replicar el veterà arquitecte.

Més que receptar, Acebillo es va dedicar a pinzellar, a definir Barcelona. Una ciutat que veu de la següent manera: «És densa, compacta, amb un ‘skyline’ horitzontal, amb hibridesa funcional predominant, amb la història com a referent, amb l’espai públic com a vertebrador, culturalment singular, que sempre ha funcionat a base de crear noves centralitats, que és capital i que intenta compatibilitzar la competitivitat socioeconòmica global amb tot el necessari per no agreujar el canvi climàtic». García-Bragado va exercir d’incrèdul apòstol Tomàs al reclamar al consistori les dades que acreditin que el seu pla d’eixos verds o la reforma prevista a Via Laietana no generaran un caos circulatori als carrers veïns. «He preguntat, i no he obtingut resposta, quin ha sigut el creixement de vehicles al carrer de València després de la restricció de trànsit a Consell de Cent», va posar com a exemple.

Va començar dient que és «fàcil i normal estar d’acord que s’ha de donar resposta a la crisi ambiental». Però no a qualsevol preu. Va defensar la «multifuncionalitat» davant la voluntat de «penalitzar determinada mobilitat», i va lamentar que el projecte d’humanització de l’Eixample destrueixi els xamfrans: «Hem de tenir en compte el dret de la gent de parar, de descarregar, i per a això aquestes cantonades són ideals».

Domínguez va ser la veu d’alarma de la comissió al recordar que la contaminació és la causa de 1.500 morts prematures a la ciutat, que la pol·lució afecta el desenvolupament cognitiu dels nens i que 200 casos de càncer de pulmó a la ciutat són imputables als mals fums. «La ciutat no té un problema de mobilitat, té un problema de salut», va resumir, mentre va considerar que vuit anys és un temps inacceptable per culminar el procés de 21 eixos verds. Macias va ser amb diferència el més acadèmic dels sis ponents. Va començar marcant terreny: «La reivindicació del dret a la mobilitat és un error greu. El que hem de reclamar és el dret a l’accessibilitat». Va vincular l’ambició de generar més espai públic amb la creació d’alternatives al vehicle privat, sobretot, i bàsicament, en l’àmbit metropolità.

El que ha d’arribar

Com a bon coneixedor de la matèria, va posar dades a la teoria. Va recordar que diàriament es registra un milió de desplaçaments de connexió, és a dir, d’entrada i sortida de la gran ciutat, i va enumerar les millores previstes en transport públic per brandir un cert optimisme. La línia 9 espera uns 150.000 viatgers més, el tramvia en generarà uns 100.000, el conjunt de Ferrocarrils, amb la futura L8 d’Espanya a Gràcia, 150.000 més, i el pla de Rodalies sumarà 200.000 usuaris més. En total, 600.000 desplaçaments que passarien al transport públic. «L’oportunitat és excepcional», va compartir el també exconseller de CiU.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Rubert de Ventós també va convidar a anar més enllà. Sobre el pla d’eixos verds, va instar que tots els carrers tinguin una configuració similar en una Barcelona «en la qual el cotxe no té cabuda», i es va mostrar –va ser l’única– a favor de l’urbanisme tàctic a base de barreres de ciment del tipus Jersey, uns elements, va dir, la funcionalitat dels quals passa per davant del debat estètic. I va aportar una idea d’Oriol Bohigas sobre els processos participatius en matèria d’urbanisme: «Compte amb no tenir les idees clares per endavant, perquè si no després les coses es compliquen». Tagliabue, a més de reivindicar el paper dels arquitectes, els urbanistes, els dissenyadors i els artistes en el disseny i configuració de l’espai públic, va recordar que el carrer és «la continuïtat de les nostres llars» i es va mostrar crítica davant els elements que precisament trenquen amb aquesta harmonia lineal, en una clara al·lusió, en negatiu, a l’urbanisme provisional impulsat pel govern local.

Gràcies per venir

Al final dels ponents, va ser el torn dels grups municipals. Va cridar l’atenció l’al·locució de Celestino Corbacho (Ciutadans), que com a gos vell de la política, va recórrer a l’experiència: «no se’n vagin –amb referència als experts convidats– amb la idea que aquí arribarem a alguna conclusió sobre el model urbà. No passarà. Són unes jornades interessants, però amb independència del que diguem, la resolució final que surti de la comissió no tirarà endavant perquè l’alcaldessa ja va dir que les polítiques actuals de model urbà que s’estan portant a terme són les úniques bones i les que portaran a terme fins al següent mandat». Els experts van sortir de l’ajuntament poc després. Potser preguntant-se si havien sigut útils o utilitzats.