Mobilitat sostenible

Així serà el repartiment de les 2.200 bicis públiques metropolitanes per 15 municipis

TMB treu a concurs públic la gestió del Bicing supramunicipal, el vencedor del qual s’hauria de conèixer el juny perquè el sistema es posi en marxa en el tercer trimestre del 2022

zentauroepp45071354 barcelona  17 de septiembre de 2018 nuevo servicio de bici c180917141449

zentauroepp45071354 barcelona 17 de septiembre de 2018 nuevo servicio de bici c180917141449 / RICARD FADRIQUE

3
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El 2009 es va intentar, però ningú es va presentar al concurs públic perquè l’experiència a Barcelona no era llavors gaire encoratjadora. El 2018 es va perpetrar una avançada que poc serveix com a referència. Ara, el desembre del 2021, la cosa torna a prendre forma amb la licitació del servei d’implantació, manteniment i gestió del servei de bicicleta pública metropolitana de Barcelona. Seran 2.227 bicis a 202 estacions repartides per 15 municipis. La capital catalana en queda al marge.

El valor estimat del contracte és d’una mica més de 60 milions d’euros, i la durada és de vuit anys i sis mesos, any i mig per sota del que estableix el contracte del Bicing a Barcelona, primer amb Clear Channel i ara amb Pedalem Barcelona, empresa que té la seva arrel a Ferrovial i PBSC. Els aspirants poden presentar les seves ofertes fins a les nou del matí del 16 de febrer del 2022, moment que la companyia contractant, Projectes i Serveis de Mobilitat, dependent de Transports Metropolitans de Barcelona, iniciarà el llarg procés d’adjudicació (el nom del guanyador s’hauria de conèixer al juny) i formalització del projecte. Si tot va com està previst, a la tardor de l’any que ve ja hauria d’estar en funcionament en algunes ciutats, i en el primer trimestre del 2023, sempre segons els plans de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, hauria de ser plenament operatiu.

L’empresa pública que funciona com a paraigua del projecte es va fundar el 2004 i s’encarrega de la gestió del Funicular de Montjuïc. És una de les apostes estratègiques de futur de TMB, que més enllà del bus i el metro, ja va anunciar mesos enrere la seva intenció d’introduir-se en altres mitjans de transport compartits. Així ho va anunciar Rosa Alarcón un dia abans d’abandonar el càrrec de regidora de Mobilitat i presidenta de TMB, càrrec que va assumir la també regidora socialista Laia Bonet. Així doncs, la bicicleta compartida seria l’avançada d’aquesta nova filosofia de transport públic que competirà amb els operadors, però que cal veure com afecta la mateixa xarxa de bus i metro, ja que de moment, la majoria dels que es passen a la bici o al patinet provenen del transport col·lectiu.

Notícies relacionades

Aquest pla estratègic de TMB de cara al 2025 també marca com a objectiu incrementar un 10% l’ús de bus i metro, fet que estalviaria a l’àrea metropolitana l’emissió de prop de 17.000 tones de diòxid de carboni. També amb la millor eficiència del sistema de metro està previst reduir el consum energètic un 6%, a més d’arribar a la plena accessibilitat a tota la xarxa de metro el 2024, any en què es compliran 100 anys de l’obertura del soterrani a Barcelona.

Intermodalitat

El principal escull del nou projecte és que les bicicletes, tret que la mateixa empresa que gestiona el Bicing es presenti al concurs, no seran compatibles amb les que circulen per Barcelona. No està previst que puguin entrar a la capital catalana perquè no és un dels 15 municipis (tampoc aquí hi ha Bicibox, l’aparcament segur a la via pública), però la intermodalitat de sistemes, això és, que es pugui passar de la metropolitana a la local amb la màxima facilitat possible, donaria encara més ales a la mobilitat ciclista. De moment, les ciutats inscrites en el pla són les següents:

  1. L’Hospitalet de Llobregat –---– 370 bicicletes a 31 estacions

  2. Badalona –---– 275 bicicletes a 25 estacions

  3. Cornellà de Llobregat –--– 180 bicicletes a 18 estacions

  4. Santa Coloma de Gramenet –---– 180 bicicletes a 15 estacions

  5. El Prat de Llobregat –--– 150 bicicletes a 14 estacions

  6. Esplugues de Llobregat –---– 110 bicicletes en 11 estacions

  7. Sant Feliu de Llobregat –---– 132 bicicletes a 12 estacions

  8. Sant Adrià de Besòs –---– 100 bicicletes a 9 estacions

  9. Sant Joan Despí –---– 100 bicicletes a 9 estacions

  10. Sant Just Desvern –---– 70 bicicletes a 6 estacions

  11. Molins de Rei –---– 60 bicicletes a 6 estacions

  12. Sant Boi de Llobregat –---– 100 bicicletes a 10 estacions

  13. Viladecans –---– 150 bicicletes a 13 estacions

  14. Gavà –---– 100 bicicletes a 10 estacions

  15. Castelldefels –---– 150 bicicletes a 13 estacions