Comerç i turisme
Barcelona agafa aire amb el pont però segueix lluny del renascut Madrid
Les franquícies assequibles del centre s’omplen de compradors, però s’ha de veure com funciona la cosa als eixos de barri, mentre els hotels són a anys llum de l’ocupació de la capital de l’Estat
Periodista
Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana
Ubicada/t a Barcelona
ver +
Les imatges de la Fira de Santa Llúcia o del Portal de l’Àngel plens de gent són esperançadores, però també poden induir a un cert engany. Perquè no és el mateix passejar que comprar, i perquè els llocs emblemàtics –afegeixin-hi els centres comercials– no representen tota la ciutat, els eixos de botiguers de barri. Ni les franquícies exerceixen el mateix paper urbà que la botiga de proximitat. El pont servirà per calibrar com està Barcelona des del punt de vista comercial i de recuperació del turisme, però el més probable és que constati, entre altres coses, una realitat tan temuda com coneguda, que encara no pot competir com a destinació europea de compres nadalenques i que Madrid ressuscita amb més agilitat. Potser per la política liberal en matèria de Covid del govern tant municipal com de la comunitat central, tots dos alineats més amb el rescat de l’economia que amb l’alerta sanitària. Però també, i en això la pandèmia no en té la culpa però sí que ho amplifica, perquè la capital catalana sempre va voler seduir més el visitant estranger que el nacional. I així estem, amb la mobilitat internacional en bolquers i els hotels a mig gas a aquest costat de l’Ebre mentre que els de l’altiplà fan olor de 2019.
Els gremis asseguren que és aviat per calibrar l’efecte que el pont de desembre tindrà a les seves arques. El cert és que arriba una setmana després d’aquest obús contra el comerç de barri, el ‘black friday’ que, sí, es nota a les botigues però ressona més encara a les plataformes que només venen a través del teclat o el mòbil. Tot i així, algunes grans franquícies de la zona noble del passeig de Gràcia, o això diuen els seus treballadors, asseguren que són en nivells de venda superiors als del 2019 durant el pont. Com si la gent hagués sortit a gastar tot el que no ha pogut desemborsar en l’últim any i mig.
El treballador d’una botiga d’Inditex del centre de Barcelona assegura que diumenge van vendre 10.000 euros més que el mateix dia festiu del 2019, informa Elisenda Colell, i aquesta sembla ser la tònica als comerços que formen part de grans xarxes internacionals i de preus més aviat assequibles. No passa el mateix amb els botiguers que ofereixen productes una mica més cars. El que estigui passant als eixos de barri es coneixerà una vegada les associacions de comerciants comparteixin el seu balanç de vendes després de les festes.
Una altra lliga
Si de percepcions va la cosa, els que aquests dies són a Madrid parlen d’una realitat molt diferent de la de Barcelona. El Josep i la Blanca passen el pont amb les seves dues filles a la capital de l’Estat. Ell és advocat i visita la ciutat sovint. El seu relat no pot elevar-se a teoria, però la seva visió és compartida per molts dels que han visitat la ciutat en els últims temps. «Ens hem quedat molt impressionats, Madrid està ara en una altra lliga, amb tots els comerços, restaurants i museus plens de gent, a tota hora. Però això no és tot. La neteja dels carrers, el servei i la il·luminació nadalenca són espectaculars. Em sap molt greu dir això perquè som molt de Barcelona, però aquí tot està espectacular». Van buscar habitació a l’hotel on el pare s’allotja quan viatja per feina. Solen ser uns 90 euros la nit a la Plaza de Castilla. Aquest mateix hostalatge costava ara més de 300 euros la nit, així que van optar per la casa d’un familiar. «¿Per què a Madrid tot és més ric?», els va deixar anar la nena, de vuit anys, durant un passeig.
Segons xifres de l’Ajuntament de Madrid, el 2019 el 37% dels turistes que pernoctaven procedien d’un altre municipi espanyol, per un 63% d’estrangers. Aquests percentatges són molt diferents a la capital catalana: només un 11,9% de forasters nacionals per un 88,1% arribats des d’un altre país. El 2011, abans que el procés fes eclosió amb la Diada del 2012, els residents en un altre punt d’Espanya copaven el 18,7% d’aquest pastís, i el 2009 n’eren el 25%. En xifres absolutes (perquè en percentatges la cosa és enganyosa pel pes gradual més gran dels estrangers), els nacionals han caigut un 16,4% entre el 2011 i el 2019, una mica més de tres milions de nits a 2,5 milions. En total, els internacionals han sumat en aquest mateix període uns 5,6 milions de pernoctacions més (de 13,2 a 18,8 milions), mentre que els nacionals han decrescut en prop de 500.000.
Campanya de promoció
Potser pel seu centralisme geogràfic, Madrid ha aconseguit seduir molt més el públic pròxim. Potser també hi va ajudar el somni que l’expresident José María Aznar va fer realitat molt a mitges i que va ser un míssil sobre la inversió ferroviària de rodalies, la del dia a dia. Era això que cada capital de província fos a tot estirar a quatre hores de l’AVE de Madrid. El cas és que els ponts, més encara per Nadal, són molt propicis per als desplaçaments curts i mitjans. I per dir-ho d’alguna manera, Madrid és a prop de totes parts. La capital catalana va iniciar una campanya fa un parell de setmanes per mirar d’atraure el públic nacional. La novetat és que els responsables de turisme es van desplaçar a la capital de l’Estat per vendre el producte. Veurem si funciona. De moment, quant a reserves hoteleres, el pont es tancarà a Barcelona amb una ocupació pròxima al 40%. Madrid, en canvi, fregarà el 80%.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
