HISTÒRIES METROPOLITANES... 5

Victòria dels defensors del desconegut castell medieval de la Torrassa

Victòria dels defensors del desconegut castell medieval de la Torrassa

Ferran Nadeu

  • La tenacitat dels veïns aconsegueix que comencin les reivindicades obres de rehabilitació del Castell de Bellvís, construcció medieval que va estar segles amagada a la Torrassa

  • Un cop han començat els treballs, els defensors del patrimoni demanen també la recuperació per al barri del veí transformador, un dels edificis de La Canadenca 

3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en moviments socials i veïnals

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El dia arrenca plujós i extremadament gris, però això no és prou motiu perquè cap dels convocats –la majoria no exactament joves– falti a l’esperada cita. Els fa il·lusió repetir la fotografia feta fa dos anys i mig al mateix lloc. En aquell moment, a finals d’abril del 2019, era una imatge presa per reivindicar un objectiu: que l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, el seu, rehabilités el seu estimat castell. Aquest dijous, en canvi, era per celebrar una lluitada victòria: les obres per assegurar el futur del castell –que no caigui– ja han començat. I hi ha pressupost i pla per rehabilitar-lo íntegrament.

Malgrat que en aquesta ocasió van amb mascareta, el veterà Rafael Algarra, nascut a la casa rere la qual s’amagava el Castell de Bellvís, és inconfusible. Ell i les seves magnètiques narracions, que la resta de veïns escolten amb màxim interès. Tots els membres de la plataforma Defensem el Castell de Bellvís són grans amants de la història i al cap i a la fi la història del Rafael és la història de l’Hospitalet; la seva història.

Si alguna cosa caracteritza aquest heterogeni grup de veïns, avui de celebració, és la independència –no li deuen res a ningú– i la consciència que la seva lluita per reivindicar i conservar el patrimoni de la Torrassa va molt més enllà de la pedra i el més important és posar en relleu, recollir i conservar tot aquest patrimoni immaterial. «Aquesta és una de les línies de treball del Centre d’Estudis de l’Hospitalet», assenyala Ramon Carbó, membre del centre i membre de la combativa plataforma que va néixer per salvar de la ruïna aquest castell medieval, però que lluita per tota la coneguda com Cornissa de la Torrassa: del bonic Pont d’en Jordà, davant l’estació de metro, a l’enorme edifici del transformador que formava part de La Canadenca, just al costat del castell, que també reivindiquen per al (dens) barri.

Sempre alerta

Maria Fañanàs també era a la primera fotografia i segueix, i tant sí segueix, a la segona. Les obres han començat, sí, però ella es manté al peu del canó. La vida –i l’activisme veïnal– li ha ensenyat que s’ha d’estar a sobre de les coses perquè passin. I es facin bé.  

El Castell de Bellvís, considerat bé cultural d’interès nacional, va ser trobat el 2008 rere la Casa de la Torrassa, on va néixer el Rafael. Això, entre moltes altres coses, és el que explica Manuel Trullols –un altre apassionat membre de la plataforma dels de la primera foto– a qualsevol curiós que, passejant per la ronda de la Torrassa s’atura davant la construcció així com als nens que hi van a aprendre la història del barri. «Durant aquests anys hem fet molta pressió política perquè no deixessin caure el castell, però el que més hem fet ha sigut difusió de la seva història. Que els veïns coneguin la història del castell perquè la facin seva», destaca.

En aquesta línia, el 28 de novembre passat els veïns van celebrar una gran festa medieval al carrer, on van presentar l’auca del Castell de Bellvís, feta pels hiperactius veïns i van compartir amb el veïnat les seves lluites i història (en una de les xerrades de la jornada es va recordar la mítica vaga de La Canadenca). I el pròxim dissabte 11 de desembre –no paren– organitzen una altra jornada sobre com preservar el patrimoni a través de la narrativa, en què presentaran el projecte ‘El castell al final del camí’, del cineasta Sergi Páez, inspirat en aquest lloc.

La reivindicada actuació que acaba de començar ha sigut encarregada a la mateixa empresa que porta a terme projectes com el del conjunt arqueològic del Born. La previsió és que la primera intervenció –la imprescindible consolidació de l’edifici–, que ja ha començat, s’allargui dos mesos. El calendari preveu també que la intervenció arqueològica comenci a finals del 2022, i la restauració arquitectònica, a finals del 2023.

Notícies relacionades

El regidor de Cultura de l’Ajuntament de l’Hospitalet, David Quirós, explica que el castell acollirà un centre d’interpretació de l’època medieval a la ciutat i el territori – «la delimitació dels municipis llavors no era com avui», assenyala– i un enorme jardí amb un important mirador on fer «petites activitats culturals per al barri». «És un espai petit. El que volem és que sigui una cosa molt educativa, recórrer a la tecnologia perquè els estudiants puguin imaginar com era el castell quan es va construir, quan des d’allà es podia veure el mar», apunta el regidor.

Les obres costaran 1.700.000 euros. El Govern espanyol hi destinarà 850.000 euros i el consistori aportarà la mateixa quantitat.