MEMÒRIA OBRERA A BARCELONA

Un passeig per la història del Poblenou i la Verneda a través del CE Júpiter, el seu mític club de futbol

  • L’equip de futbol creat per dos obrers escocesos en una cerveseria a l’actual orxateria El Tio Che, a la Rambla del Poblenou, el 1909, es va convertir de seguida en epicentre de la vida social i comunitària del barri

  • El caràcter anarcosindicalista i catalanista del club va fer que la dictadura volgués acabar amb ell, primer prohibint-li l’escut (una estelada) i després exiliant-lo a la Verneda, on aviat va arrelar

Un passeig per la història del Poblenou i la Verneda a través del CE Júpiter, el seu mític club de futbol
4
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La petita comitiva arriba al camp a tres quarts d’una, just al començament de la mitja part al camp municipal de la Verneda. No deixa marge al dubte el fet que les grades es buiden de cop, però ningú creua la porta del carrer. En aquest moment, el CE Júpiterva per davant al marcador en aquest matí gèlid de diumenge. Fría, però no tant com per deixar els fidels aficionats del Júpiter a casa. «Heu tingut sort de veure el camp així. Normalment aquestes visites no es fan els diumenges i no es pot disfrutar del camp així, tan ple de vida», rep els visitants un membre de la junta del mític club barceloní, que va acabar perdent 2-3 contra el Sabadell Nord gràcies a un gol en temps de descompte dels vallesans.

Els glaçats convidats aquest diumenge al camp de la Verneda són els participants de la (Re)volta CF Júpiter-Barcelona, una passejada guiada per la memòria popular dels barris de Sant Martí que havia començat un parell d’hores abans a la Rambla del Poblenou, davant la popular orxateria El Tio Che, on també va començar el club el maig de 1909. El CE Júpiter va néixer al cor del Poblenou de l’afany i la il·lusió de dos germans escocesos que treballaven en una de les fàbriques que aleshores dominaven el barri. Tenien ganes d’ajuntar els equips informals conformats pels treballadors de les fàbriques. «Li van posar Júpiter perquè la mateixa tarda es va celebrar un concurs de globus aerostàtics a la veïna platja de la Mar Bella i Júpiter era el nom del guanyador», explica el cooperativista Aritz García, guia de la ruta que aquest diumenge ha explicat la història del Poblenou anarcosindicalista i obrer i del naixement de la Verneda a través d’un passeig pels diferents espais del districte de Sant Martí on ha jugat el Júpiter.

Mentre el grup deixa enrere la Rambla del Poblenou per arribar fins a la vella fàbrica de Can Saladrigues, García explica als interessats participants de la ruta –dues de les dones hi han anat per conèixer la història del club on va jugar o va ser soci el seu pare– que els primers partits i entrenaments del club els van jugar en un terreny del Camp de la Bota. «En molt poc temps el club es va convertir en epicentre del moviment obrer del barri i el seu teixit veïnal», prossegueix García, que recorda que la població del Poblenou fabril de principis del segle XX estava formada en gran part per treballadors migrats de l’interior de Catalunya i València, entre els quals predominava l’anarcosindicalisme i el catalanisme, cosa que va fer que el club –que en el seu moment de màxima esplendor va arribar a mirar de tu a tu el Barça i l’Espanyol– patís una important repressió, primer per part de Primo de Rivera i després de Franco.

Després del cop d’Estat que va acabar amb la I República, Primo de Rivera va prohibir l’escut del club: una senyera amb una estrella a sobre, un escut que van recuperar breument durant la II República. A l’Arxiu Nacional de Catalunya es conserven fotos del capità del club entregant-li una insígnia amb el seu escut original al president Francesc Macià durant un partit el setembre de 1931.

Pistoles entre les botes i les tovalloles

Pistoles entre les botes i les tovallolesDurant els anys del pistolerisme, el club va ser epicentre dels moviments anarcosindicalistes del Poblenou. La llegenda explica que els jugadors aprofitaven els desplaçaments pel territori català per portar a les poblacions on jugaven pistoles i dinamita amagada entre les botes i les tovalloles dins les seves bosses d’esport.

Era tal la fama que tenien de sindicalistes, rojos i catalanistes que un cop acabada la guerra no només van tornar a perdre l’escut –que no recuperarien fins a 1989, quan ho va decidir una assemblea de socis– sinó que els van obligar a canviar fins i tot de nom, per esborrar tota connexió amb la seva història rebel. El van rebatejar com a Hèrcules, tot i que el nom va durar poc i el 1940 van tornar a ser el Júpiter. 

Notícies relacionades

El punt d’inflexió més gran del club, amb un gran impacte al barri, va ser el desterrament de l’equip del Poblenou a la Verneda el 1948, com a últim intent del règim franquista per acabar amb un club que concentrava tots els valors que el règim rebutjava. «Ens van enviar aquí, lluny del Poblenou i tot el seu teixit, de què el club era una peça clau, per acabar amb nosaltres», explica el membre de l’actual club que rep els participants de la (Re)volta assenyalant els blocs de pisos que envolten el complex esportiu, en aquell moment inexistents. «Llavors tot això eren camps. Aquí no hi havia res, només els pisos que es començaven a construir. Uns pisos que es van aixecar, com la immensa majoria dels barris perifèrics de la ciutat, sense equipaments vinculats, per la qual cosa de seguida el Júpiter va tornar a ser un lloc imprescindible per a la cohesió social del seu nou barri, on va tornar a arrelar fins avui», prossegueix.

Comença la segona part i els cants del Reducte Grisgrana, nom dels «‘supporters’ antifeixistes» del club, com es defineix el col·lectiu, tornen a escalfar l’ambient. Els ‘bukaneros’ de la Verneda són la prova que els afanys per acabar amb la història del club van ser en va.

Temes:

Futbol Poblenou