Recta final per estrenar dissabte el túnel de Glòries a Barcelona

L’urbanisme genera tota mena de debats. Que si l’urbanisme tàctic, que si el pla d’eixos verds, que si els carrils bici, que si els carrers de plataforma única. Abunden les opinions contraposades perquè qualsevol reforma de l’espai públic té a veure amb el col·lectiu, amb els hàbits. ¿Però un túnel? El que s’espera de la galeria de Glòries és que no s’inundi (dissabte va ploure a bots i barrals i tot va anar bé), que tot funcioni com s’espera, que l’entrada a Gran Via amb Padilla no es col·lapsi. I que d’una vegada per totes, la plaça de la superfície pugui convertir-se en un dels epicentres metropolitans que va somiar el mateix Ildefons Cerdà fa 162 anys.

El túnel és una autèntica muntanya russa. Va ser necessari perforar 25 metres de profunditat per poder passar per sota dels dos túnels ferroviaris que travessen Glòries, un de metro i un altre per a Rodalies. Allà és on la cosa toca fons. I per això tant l’entrada com la sortida tenen pendents de vertigen, de fins al 7%. El vial té dos carrils per a circulació privada i un de destinat per al transport públic. Aquest últim és especialment significatiu ja que els autobusos interurbans, que ja tenen corredor reservat a la Gran Via, connectaran amb la galeria directament i sense semàfors amb l’autopista C-31.

Període d’adaptació

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

S’espera, tal com ha analitzat el director de serveis de Mobilitat de l’ajuntament, Adrià Gomila, que en els primers dies es registri una certa retenció de trànsit, sobretot en hores punta, per culpa dels «conductors despistats que frenaran perquè no tindran clara la nova configuració viària de l’entorn». En relació amb el trànsit local, la mobilitat s’articularà a través dels carrers de l’entorn: Castillejos (sentit mar), Bolívia (sentit Besòs), Badajoz/Independència (en sentit muntanya) i Aragó (en sentit Llobregat). La velocitat serà limitada a 50 quilòmetres per hora, com qualsevol altre carrer de la ciutat amb més d’un carril, i el túnel tindrà un radar de tram. Com a curiositat, els pendents del túnel disposen d’una petita vorera amb el tradicional panot Barcelona, potser una manera de recordar que això, per molts llums i semàfors que tingui, continua sent un carrer més de la ciutat.

Sánchez, que acumula 17 anys al capdavant de l’empresa pública BIMSA, la locomotora constructiva de Barcelona, s’ha mostrat «satisfet» pel treball realitzat. Això inclou un parell de prismes. En el terreny tècnic, assegura que les empreses han treballat bé, més encara des que es va decidir trossejar l’obra en diferents parts. I en l’àmbit polític, agraeix el recolzament constant de l’equip de govern municipal, fins i tot quan es va decidir rescindir el contracte de l’anterior unió temporal d’empreses, que va presentar «reclamacions econòmiques fora de lloc». ¿I quina obra li agradaria iniciar abans de reitrar-se? «La meva idea és jubilar-me en el primer trimestre del 2022, però abans espero haver començat l’obra del tramvia».