Urbanisme

Recta final per estrenar dissabte el túnel de Glòries a Barcelona

La galeria ho té tot a punt per obrir dissabte en sentit Besòs. Les intenses pluges de dissabte van permetre passar la prova del cotó de la inundació

3
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, política municipal, educació, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Ángel Sánchez, el veterà director general de BIMSA, camina pel túnel de Glòries amb tant ajoia com alleujament. Com si Goya passegés pel Museu del Prado amb els braços a l’esquena, somrient, contemplant la seva obra. La galeria s’obre a la circulació dissabte, de matinada, només en sentit Besòs, per sortir de la ciutat. Aquest dimecres, tres dies abans, era jornada de portes obertes per a la premsa, i l’assumpte no és cosa menor: Barcelona no estrena un túnel viari cada setmana, ni cada dècada. El corredor és impecable, amb una mica de graveta sobre l’asfalt que el pas dels cotxes anirà esquivant, amb les parets blanques, sense grafitis (creuin els dits...), els ventiladors, els semàfors, les sortides d’emergència; tot el que es podria esperar d’una infraestructura com aquesta, al clímax de la qual s’arribarà a principis del 2022 amb la posada en marxa del sentit Llobregat.

L’urbanisme genera tota mena de debats. Que si l’urbanisme tàctic, que si el pla d’eixos verds, que si els carrils bici, que si els carrers de plataforma única. Abunden les opinions contraposades perquè qualsevol reforma de l’espai públic té a veure amb el col·lectiu, amb els hàbits. ¿Però un túnel? El que s’espera de la galeria de Glòries és que no s’inundi (dissabte va ploure a bots i barrals i tot va anar bé), que tot funcioni com s’espera, que l’entrada a Gran Via amb Padilla no es col·lapsi. I que d’una vegada per totes, la plaça de la superfície pugui convertir-se en un dels epicentres metropolitans que va somiar el mateix Ildefons Cerdà fa 162 anys.

El túnel és una autèntica muntanya russa. Va ser necessari perforar 25 metres de profunditat per poder passar per sota dels dos túnels ferroviaris que travessen Glòries, un de metro i un altre per a Rodalies. Allà és on la cosa toca fons. I per això tant l’entrada com la sortida tenen pendents de vertigen, de fins al 7%. El vial té dos carrils per a circulació privada i un de destinat per al transport públic. Aquest últim és especialment significatiu ja que els autobusos interurbans, que ja tenen corredor reservat a la Gran Via, connectaran amb la galeria directament i sense semàfors amb l’autopista C-31.

Període d’adaptació

Notícies relacionades

S’espera, tal com ha analitzat el director de serveis de Mobilitat de l’ajuntament, Adrià Gomila, que en els primers dies es registri una certa retenció de trànsit, sobretot en hores punta, per culpa dels «conductors despistats que frenaran perquè no tindran clara la nova configuració viària de l’entorn». En relació amb el trànsit local, la mobilitat s’articularà a través dels carrers de l’entorn: Castillejos (sentit mar), Bolívia (sentit Besòs), Badajoz/Independència (en sentit muntanya) i Aragó (en sentit Llobregat). La velocitat serà limitada a 50 quilòmetres per hora, com qualsevol altre carrer de la ciutat amb més d’un carril, i el túnel tindrà un radar de tram. Com a curiositat, els pendents del túnel disposen d’una petita vorera amb el tradicional panot Barcelona, potser una manera de recordar que això, per molts llums i semàfors que tingui, continua sent un carrer més de la ciutat.

Sánchez, que acumula 17 anys al capdavant de l’empresa pública BIMSA, la locomotora constructiva de Barcelona, s’ha mostrat «satisfet» pel treball realitzat. Això inclou un parell de prismes. En el terreny tècnic, assegura que les empreses han treballat bé, més encara des que es va decidir trossejar l’obra en diferents parts. I en l’àmbit polític, agraeix el recolzament constant de l’equip de govern municipal, fins i tot quan es va decidir rescindir el contracte de l’anterior unió temporal d’empreses, que va presentar «reclamacions econòmiques fora de lloc». ¿I quina obra li agradaria iniciar abans de reitrar-se? «La meva idea és jubilar-me en el primer trimestre del 2022, però abans espero haver començat l’obra del tramvia».