Debat sobre la neteja a la ciutat

Les Corts o la llum al final de les caques de colom

L’entorn del mercat del barri s’esllangueix comercialment mentre el consistori posa cura a netejar els excrements d’ocell

6
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Cal fixar-s’hi molt per trobar alguna cosa fora de lloc. Crida més l’atenció l’eixordador trànsit de Travessera de les Corts, amb els sis carrils per a cotxes i els 31 passos per creuar els vianants de banda a banda, que la brutícia sobre la qual es pretén actuar en l’entorn del mercat del barri. Un paper de magdalena encotillat entre els taulons d’un banc, orina de gos a les cantonades, grafits, burilles. Res que no sigui una constant a tota la ciutat. Però aquí el problema és un altre, i tampoc és cap peculiaritat: les cagarades de colom. A l’entrada de la llotja, sobretot, però també en algun dels pendents; bassalets de caca blanca i verda per tot arreu. I just a sobre, els arbres sobre els quals es posen per evacuar. Per això aquest enclavament és un dels 10 punts de la ciutat sobre els quals l’ajuntament té previst actuar de manera prioritària dins del seu pla de xoc contra la brutícia i les plagues.

Josep Maria Banach és el president dels comerciants del mercat i diu que fa més d’un any que es queixa al districte sobre la falta de neteja al perímetre. «Ens diuen sempre que sí, però res de res». Assegura que la llotja no en té cap culpa perquè ells tenen el seu «propi sistema de gestió de residus, que funciona perfectament». És menys benèvol amb «els joves que beuen i es pixen a l’entrada del metro, sobretot el cap de setmana». Els passadissos del mercat es veuen ufanosos, impecables, i cap a les 11 del matí registren una entrada molt digna, amb senyores grans que arrosseguen el carro i el marit. «Sobrevivim gràcies a la clientela fixa de més de 40 anys, amb els joves és més complicat», diu una botiguera, assenyalant una de les tasques pendents, la de seduir les noves generacions, dels 39 mercats repartits per la capital catalana.

Un portaveu municipal assenyala que els entorns dels mercats solen ser «zones d’elevada concurrència i usos diversos». «En el cas del de les Corts –prossegueix la mateixa veu–, també és un lloc emblemàtic del barri, amb molts comerços (després veurem que no tants) i, per tant, amb molta gent que passa per allà». Està previst, amb tot, una «intervenció de neteja d’excrements de colom», així que sembla que els desitjos del carnisser Banach finalment seran correspostos. No és clar si això implica que es passarà més sovint amb l’aigua a pressió per desenganxar la caca o si s’actuarà directament sobre la població d’aus.

Un «valor afegit»

A la ciutat, segons xifres del consistori, hi ha al voltant de 85.000 coloms, que, segons indica la mateixa àrea municipal d’Ecologia, «poden arribar a suposar un problema de salut pública», ja que al marge de «degradar el patrimoni arquitectònic» també «poden patir malalties o ser portadors d’agents patògens que es transmeten a l’home». L’ajuntament assenyala que aquests animals, amb un control correcte sobre la seva «població, ubicació i estat de salut», constitueixen un «valor afegit a la bellesa de qualsevol ciutat». «Els seus vols i parrups adornen les places i jardins, i són motiu de distracció per als infants i d’assossec per a les persones grans», concreta la web municipal que aborda el tema dels ocells de ciutat. Poètica manera de referir-se a unes criatures que molts consideren rates amb ales.

D’un aparcament privat del carrer del Doctor Nubiola i Espinós (eminent ginecòleg i pediatre del segle passat) surt un home d’uns 70 anys amb el cotxe. Explica que s’han convertit en un «cul de sac», i això, com passa amb els racons d’una casa, és sinònim de neteja complicada. Perquè si a aquella cantonada de darrere del sofà no arriba l’escombra, aquí, sosté, «amb prou feines veiem escombriaires». Es queixa, a més, de la brutícia i les olors que genera la llotja. «Quan parlo amb els treballadors de neteja em diuen que és cosa del mercat i quan parlo amb el mercat em diu que és cosa de l’ajuntament. I entre uns i d’altres, allà es queda la merda».

«El que sí que és terrible és això de les caques de colom i els pipís de gos per tot arreu. I, a més, quan fa calor fa molta pudor».

A la cantonada amb el carrer de les Corts fa 50 anys la cafeteria Caracas. «N’hi ha una al costat de cada mercat», apunta el Quim, que ara regenta el negoci que va obrir el seu sogre. Fa 21 anys que està darrere de la barra i trenca una llança a favor del barri a l’assegurar que aquest no és un lloc brut. Sense esmentar-li l’assumpte, porta a col·lació el tema dels animals. «El que sí que és terrible és això de les caques de colom i els pipís de gos per tot arreu. I, a més, quan fa calor fa molta pudor».

Abans hi havia més escombres

S’emporta una cervesa amb olives per a una taula de la terrassa i, al tornar, mentre prepara un cafè, opina que abans que es tanqués el carrer de Nubiola i Espinós «potser passaven més camions per netejar». Ara hi ha unes pilones i un senyal que només permet l’entrada de veïns. També està tallada la continuació de l’altre costat, el carrer d’Eugeni d’Ors, tot i que en aquest cas la decisió va tenir a veure amb la presència de l’institut escola Tres Fonts de les Corts i la voluntat de pacificar els entorns de centres educatius.

Notícies relacionades

Més que la brutícia, el que crida l’atenció d’aquesta zona que queda a sota dels quatre edificis Trade, dissenyats als 60 per José Antonio Coderch i Manuel Valls, és la quantitat de locals sense ocupar. A l’illa que formen els carrers de les Corts, Travessera i Nubiola i Espinós hi ha una desena de baixos sense ocupar. La cosa és encara més sagnant si s’hi afegeix Eugeni d’Ors. L’Assumpció, de la Farmàcia Augé, diu que és una pena, que la Covid va fer mal, però que moltes persianes ja estaven abaixades abans. El Quim, de la cafeteria Caracas, assegura que molts comerços inactius s’utilitzen ara com a magatzem, i lamenta que no se sàpiga aprofitar el mercat com a imant d’activitat econòmica.

Baixos sense vida

Ester Estany, portaveu de l’Eix Sants-les Corts, confirma que tota aquesta zona, «per reformes urbanístiques o pel tipus de veïns», s’ha anat buidant de comerços. A diferència de Sants, aquí el mercat «no ha sabut crear sinergies amb l’entorn per dinamitzar-lo» i generar un petit eix de botigues que complementin l’oferta de la llotja. Pot ser que hi tingui a veure l’elevat preu del lloguer, o la proximitat amb El Corte Inglés. Pitjor és la situació a l’interior dels enormes edificis que toquen amb Gran Via de Carles III. Construïts als anys 70, tenen una zona verda privada i petites galeries, i els baixos estan empedrats amb locals comercials, la majoria dels quals estan tancats. Gairebé no hi ha vida, i diuen els veïns d’aquestes finques que sense botigues incrementa la sensació d’inseguretat. Per sort, aquí no hi ha caques de colom.