Transport públic

Barcelona estrena el seu primer bus exprés, el metro amb vistes

La línia X1 aconsegueix unir Francesc Macià i Glòries en menys de 20 minuts travessant el cor de l’Eixample

Barcelona estrena el seu primer bus exprés, el metro amb vistes

JOAN CORTADELLAS

  • El bus supera els 17 quilòmetres per hora de mitjana, cinc més que la mitjana de la resta de línies

  • El principal escull, els cotxes i furgonetes detinguts al carril bus del carrer d’Aragó

3
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, política municipal, educació, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els dubtes de sempre amb la gent de tota la vida. Però amb una diferència fonamental: aquesta no és una línia de bus que en substitueixi una ja existent, i això evita les mirades perdudes, els usuaris que no troben el seu número de tota la vida, les discussions a la parada amb l’informador. El Bus Exprés X1 és nou i ve carregat de coses que no havien passat abans, però sí que s’havien discutit abans, com el fet d’espaiar més les parades, la necessitat de dotar el transport públic de més carril reservat, l’incivisme viari o, per als més experts en assumptes polítics, l’etern debat sobre la connexió del tramvia per la Diagonal. En qualsevol cas, i deixant tertúlies de banda, la línia ha demostrat que és àgil i eficaç, amb una velocitat comercial molt per sobre de les línies germanes de TMB. Això sí, cal veure com respon el mercat, és a dir, els viatgers, sobretot els metropolitans, perquè la cosa neix amb vocació de gresol de municipis.

L’Oscar és un dels conductors de l’X1. Fa 10 anys que és a l’empresa i coneix bé els carrers, el metabolisme de tot el que es mou per Barcelona. Com tots els que transiten de manera intensiva per la ciutat, ha desenvolupat un sisè sentit de la prevenció. Sap que aquest cotxe es ficarà al seu carril per girar a la dreta, que aquesta furgoneta s’aturarà davant seu perquè considera que el xamfrà li queda lluny, que és millor que ocupi dos carrils per traçar un gir tancat i així evitar frecs. Només passant una bona estona al seu costat, sense molestar, n’hi ha prou per adonar-se d’una cosa que des del pati de butaques passa inadvertit: això és molt estressant, perquè per molt carril bus que hi hagi no para d’esquivar ensopegades, d’evitar retrovisors de vehicles que li trepitgen la línia. Com si el bus anés sobrat d’espai...

L’eficàcia del nou bus pot mesurar-se per la demanda, cosa que s’haurà de valorar amb el pas dels mesos i l’anàlisi de les validacions, o per la velocitat comercial. La mitjana de les línies que opera Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) no arriba als 12 quilòmetres per hora, una marxa generosa a pas humà. L’X1 supera els 17 quilòmetres per hora, i en hores de trànsit escàs pot assolir els 20 de mitjana sense despentinar-se. Això s’explica pel fet de tenir menys parades i molt més espaiades (quatre d’anada i quatre de tornada, més origen i final), per la fluïdesa al carril bus (sobretot a Gran Via, on és doble) i per la prioritat semafòrica en alguns encreuaments, com a l’avinguda Roma per entrar a Urgell.

Eslàlom per l’Eixample

Notícies relacionades

El bus uneix Francesc Macià i Glòries (plaça que, per ser justos, no arriba a trepitjar perquè gira al mercat dels Encants) pel cor de l’Eixample, i la major part del traçat es fa a través de carrils bus. Sobre les 11.00 hores, la baixada de cinc quilòmetres es fa en poc menys de 17 minuts, un temps molt respectable si es té en compte que es travessa el districte pel qual diàriament circulen 300.000 vehicles. Al cap de vuit minuts ja es planta a Gran Via. I al cap de 14 està passant per Tetuan. «L’anada és més ràpida que la tornada», afirma l’Oscar. Entre altres coses, perquè la pujada té un quilòmetre més. Però aquesta no és la raó principal. Els 23 minuts per traçar el sentit contrari s’expliquen, bàsicament, per l’eslàlom del carrer d’Aragó, que el novembre del 2019 va estrenar carril bus en el seu tram més noble sense que una sola línia de TMB l’utilitzés. Fins ara. El problema davant una infraestructura tan flamant és la presència constant de furgonetes estacionades, taxis encotxant o vehicles amb els ‘warnings’ com si això donés permís per robar la Gioconda del Louvre.

«A primera hora –segueix el conductor– ha sigut molt pitjor. He hagut de sortir del carril constantment a Aragó. La gent no pensa en les conseqüències quan para allà». Tampoc valoren els riscos de trepitjar la línia blanca del vial del transport públic. És habitual que un cotxe no mesuri bé les distàncies, perquè els carrils són com són, estrets, i que, al trepitjar la línia blanca del vial del transport públic, acabi amb el lateral tatuat al fregar-se amb un herculi vehicle de TMB. Això, a l’Oscar, li ha passat una desena de vegades.