Barcelona estrena el seu primer bus exprés, el metro amb vistes

L’Oscar és un dels conductors de l’X1. Fa 10 anys que és a l’empresa i coneix bé els carrers, el metabolisme de tot el que es mou per Barcelona. Com tots els que transiten de manera intensiva per la ciutat, ha desenvolupat un sisè sentit de la prevenció. Sap que aquest cotxe es ficarà al seu carril per girar a la dreta, que aquesta furgoneta s’aturarà davant seu perquè considera que el xamfrà li queda lluny, que és millor que ocupi dos carrils per traçar un gir tancat i així evitar frecs. Només passant una bona estona al seu costat, sense molestar, n’hi ha prou per adonar-se d’una cosa que des del pati de butaques passa inadvertit: això és molt estressant, perquè per molt carril bus que hi hagi no para d’esquivar ensopegades, d’evitar retrovisors de vehicles que li trepitgen la línia. Com si el bus anés sobrat d’espai...

L’eficàcia del nou bus pot mesurar-se per la demanda, cosa que s’haurà de valorar amb el pas dels mesos i l’anàlisi de les validacions, o per la velocitat comercial. La mitjana de les línies que opera Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) no arriba als 12 quilòmetres per hora, una marxa generosa a pas humà. L’X1 supera els 17 quilòmetres per hora, i en hores de trànsit escàs pot assolir els 20 de mitjana sense despentinar-se. Això s’explica pel fet de tenir menys parades i molt més espaiades (quatre d’anada i quatre de tornada, més origen i final), per la fluïdesa al carril bus (sobretot a Gran Via, on és doble) i per la prioritat semafòrica en alguns encreuaments, com a l’avinguda Roma per entrar a Urgell.

Eslàlom per l’Eixample

Notícies relacionades

El millor lloc per veure la Copa Amèrica de vela

El PSC, molest amb l’oposició per tombar el full de ruta de Collboni

El bus uneix Francesc Macià i Glòries (plaça que, per ser justos, no arriba a trepitjar perquè gira al mercat dels Encants) pel cor de l’Eixample, i la major part del traçat es fa a través de carrils bus. Sobre les 11.00 hores, la baixada de cinc quilòmetres es fa en poc menys de 17 minuts, un temps molt respectable si es té en compte que es travessa el districte pel qual diàriament circulen 300.000 vehicles. Al cap de vuit minuts ja es planta a Gran Via. I al cap de 14 està passant per Tetuan. «L’anada és més ràpida que la tornada», afirma l’Oscar. Entre altres coses, perquè la pujada té un quilòmetre més. Però aquesta no és la raó principal. Els 23 minuts per traçar el sentit contrari s’expliquen, bàsicament, per l’eslàlom del carrer d’Aragó, que el novembre del 2019 va estrenar carril bus en el seu tram més noble sense que una sola línia de TMB l’utilitzés. Fins ara. El problema davant una infraestructura tan flamant és la presència constant de furgonetes estacionades, taxis encotxant o vehicles amb els ‘warnings’ com si això donés permís per robar la Gioconda del Louvre.

«A primera hora –segueix el conductor– ha sigut molt pitjor. He hagut de sortir del carril constantment a Aragó. La gent no pensa en les conseqüències quan para allà». Tampoc valoren els riscos de trepitjar la línia blanca del vial del transport públic. És habitual que un cotxe no mesuri bé les distàncies, perquè els carrils són com són, estrets, i que, al trepitjar la línia blanca del vial del transport públic, acabi amb el lateral tatuat al fregar-se amb un herculi vehicle de TMB. Això, a l’Oscar, li ha passat una desena de vegades.