TMB aspira a entrar al mercat del ‘sharing’

Encara és un projecte en estudi, molt immadur, però marca el camí de l’estratègia de futur. Transport Metropolitans de Barcelona (TMB) aspira en un futur pròxim a endinsar-se al sector de la mobilitat compartida. Ja ho són, de fet, el bus i el metro, però la idea és assumir també serveis de bicicleta, moto, patinet o cotxe. Tot, amb l’objectiu, de cara al 2025, que el nombre de desplaçaments col·lectius creixin un 10% el 2025 respecte als valors previs a la pandèmia.

Ho ha anunciat aquest dimarts Rosa Alarcón, regidora de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona i presidenta de TMB, després de la reunió del consell assessor de la companyia pública. L’objectiu, ha sostingut, és que l’empresa es converteixi en «la primera empresa de serveis de mobilitat del país, no només de transport públic». Això passa per la millora de la xarxa suburbana, amb la compra de 96 nous trens per reduir els temps d’espera i muscular el creixement de la xarxa amb l’obertura de noves estacions de metro; la incorporació de 588 autobusos nous, 233 dels quals seran elèctrics; l’extensió del bus a demanda per donar cobertura de 50 barris de la capital catalana, o impulsar millores a la xarxa d’autobusos per mirar d’incrementar la velocitat comercial, aquests raquítics 12 quilòmetres per hora de mitjana.

Tercer intent

Però també el ‘sharing’ té un buit reservat en el pla estratègic. La regidora socialista l’ha presentat de la següent manera: «Volem incorporar serveis de mobilitat compartida com la bici, la moto, el patinet o fins i tot el cotxe perquè siguin complements del mateix transport públic» tradicional. És a dir, que TMB tingui la seva pròpia flota, en explotació o pel mètode de la concessió, com succeeix amb el Bicing, i que els que utilitzin aquests mitjans de transport passin a engrossir la xifra d’usuaris del sistema públic. El primer pas ja es va anunciar el 21 de juliol amb la posada de llarg del projecte de ‘bicing’ metropolità, més de 2.000 bicicletes que començaran a operar, si tot va bé, el setembre del 2022. Serà el tercer intent d’impulsar el ciclisme compartit més enllà de Barcelona.

«L’aspiració –ha argumentat Alarcón– és que la bici compartida no sigui l’únic encàrrec que rebi TMB. Hem d’acabar de veure com ho fem amb la resta». És a dir, abans d’aventurar-se al món de les motos, els patinets o els cotxes compartits, l’empresa pública mirarà de blindar-se jurídicament. Haurà de tenir molt en compte, al marge de els limitis que puguin marcar les autoritats que regulen la competència. Està el contracte en vigor de l’UTE Pedalem BCN, que tenen vuit anys per endavant de contracte amb el Bicing; hi ha les més de 10.000 llicències de moto i bici atorgades el 2020 pel consistori, i estan els permisos per a patinets que l’ajuntament encara en anàlisi i que ha de resoldre l’escull de l’estacionament per evitar les imatges d’altres ciutats europees de patinets tirats pel carrer de qualsevol manera.

Falten els diners

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Amb tot, TMB aspira a capgirar una mica els desplaçaments motoritzats a Barcelona, de manera que el 2025, el 65% es facin en transport públic (un 10% més que abans de la pandèmia) mentre la resta es reservi el vehicle particular. En el dia d’avui, amb el transport públic recuperant-se a poc a poc, està gairebé meitat i meitat, amb alguna cosa d’avantatge per al cotxe i la moto. En l’inici del curs escolar a la ciutat, per exemple, el metro va funcionar un 25% per sota dels registres del 2019, mentre el cotxe ho va fer un 7,8%. En aquest llarg camí per recórrer tindrà un paper fonamental el finançament de TMB, que des del 2012 ha viscut una muntanya russa descendent per la caiguda d’ingressos, bàsicament per part de l’Estat. Alarcón ha recordat que el 2020 pandèmic va poder salvar-se amb un milió de superàvit gràcies a les aportacions extraordinàries del Govern de Pedro Sánchez i s’ha mostrat esperançada que la situació econòmica de l’última dècada pugui començar a revertir-se.

Arribar a aquest percentatge implicaria uns 2,3 milions de viatges diaris i una reducció de prop de 17.000 tones de diòxid de carboni. També amb la millor eficiència del sistema de metre, és previst reduir el cost energètic un 6%, a més d’arribar a la plena accessibilitat a tota la xarxa de metro el 2024, any en què es compliran 100 anys de l’obertura del soterrani a Barcelona. I tot això, en un supòsit, amb la T-Mobilitat ja activada i funcionant a ple rendiment.