HISTÒRIA D’ALTRES BARCELONES
Les filles del barri prenen la paraula
Dones joves de barris i ciutats a la perifèria barcelonina que van aconseguir una de les últimes places a l’atrotinat ascensor social narren ara des del cine, la poesia o la novel·la les realitats dels seus barris en primera persona
Les germanes Carol i Marina Rodríguez, de Cornellà, estrenen la setmana que ve en cines de tot Espanya ’Chavalas’, el seu primer llargmetratge que explica aquest ‘viatge’ d’avergonyir-se dels seus orígens a portar-los per bandera
La cita és un dijous al matí, dia de mercat ambulant a Sant Ildefons; a la parada del metro, com en la cançó d’Estopa. Aquest agost els ha tocat quedar-se a la ciutat, tot i que és difícil trobar una causa més emocionant. La setmana que ve estrenen ‘Chavalas’, el seu primer llargmetratge, una història d’amor entre un grup d’amigues del barri, escrita i dirigida per aquestes dues orgulloses filles de la perifèria. Les germanes Carol i Marina Rodríguez Colás –directora i guionista de la pel·lícula– formen part d’aquest ‘boom’ de dones joves nascudes i criades en barris i ciutats humils de l’extraradi barceloní que van aconseguir una de les últimes places a l’atrotinat ascensor social i narren ara, en el seu cas des de la pantalla, però en altres des de la poesia, el teatre o la novel·la –com en la celebrada ‘Listas, guapas, limpias’ (Caballo de Troya) d’Anna Pacheco– les realitats i contradiccions d’una generació fins ara poc o gens explicada, i menys en primera persona i per dones.
La guionista apunta també el sentiment de culpa tan femení, d’altra banda. La culpa d’aquestes filles de les classes populars per aspirar a formar-se en l’elitista món de la Cultura, en el qual difícilment trobaran sortides professionals sense una xarxa de contactes inexistent en les seves famílies. «A mi em passava, abans d’entrar a la universitat. Els meus profes de l’institut em deien que estudiés literatura i jo em deia, ¿com he d’estudiar literatura? M’encanta escriure, però no puc estudiar literatura. Per això vaig estudiar Publicitat, que és la resposta capitalista, entre cometes, en la qual se suposa que tindràs opcions i entraran diners», continua la Marina, que es refereix també al sentiment de traïció. Aquest ¿com puc estar jo aquí pintant uns quadros mentre el meu pare està pencant amb la furgo un munt d’hores?
Una dècada després del llançament de la insolent ‘Oh, Jennifer’ d’Els Catarres, les Jennifers no només prenen la paraula, sinó que omplen cines, teatres i llibreries amb les seves obres mamades en places dures com aquesta. Obres, a més, lluminoses com ‘Chavalas’, treball que reivindica que blocs també poden ser l’escenari perfecte de pel·lícules d’amistat o amor, que aquí no tot han de ser drames i pel·lícules fosques. Reivindicar que a Cornellà també surt el sol.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
