▾ .com .cat
Barcelona
Si tuiteges, no condueixis

barcelonejant

Si tuiteges, no condueixis

El debat sobre l’urbanisme tàctic retorna aquesta vegada al minúsucl carrer de Taxdirt perquè si a l’anticolauisme sobre rodes no li agradaven els blocs de formigó, sembla que als bancs de fusta, tampoc

Carrer Taxdirt, una pequeña calle de Guinardó, sitúa bancos al nivel de la calzada.

Carrer Taxdirt, una pequeña calle de Guinardó, sitúa bancos al nivel de la calzada. / Simone Boccaccio (EPC)

4
Es llegeix en minuts
Carles Cols
Carles Cols

Periodista

ver +
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

Agafin-se fort. Literalment. L’escenari és Taxdirt, un minúscul carrer del Baix Guinardó que rendeix homenatge a la suposada última heroïcitat de la cavalleria espanyola fa 102 anys al nord de l’Àfrica. Aquell episodi bèl·lic mereixerà després una breu mirada. La batalla ara és una altra. Fins i tot la munició feta servir és diferent, Twitter i aquesta pólvora que alguns anomenen cunyadisme. «Eslàlom de bancs a Barcelona. Quan creus que ho has vist tot, l’equip d’Ada Colau continua innovant». Era el text que acompanyava un vídeo gravat des de l’interior d’un cotxe. Els blocs de formigó que fins i tot fa ben poc hi havia en una part de la calçada per protegir la porta d’accés a l’Escola de les Aigües han sigut substituïts per bancs per asseure’s. No agradava el formigó, tampoc els bancs de fusta. La causa, sembla, és que, perquè els cotxes respectin la limitació de 10 quilòmetres per hora, són obligats a realitzar una suavíssima xicana abans de desembocar al carrer de Sardenya. Els bancs, que primer són a l’esquerra, passen a ser a la dreta després. Ni tot i així ningú respecta aquest límit de velocitat, ni tan sols qui va gravar el vídeo.

Les respostes al tuit no fossin totes d’aplaudiment. Com en tota batalla, hi ha dos o més bàndols. Les més punyents van ser les que van remarcar una cosa que l’autor de la denúncia va decidir callar. Aquest tram de carrer és des de fa un any d’ús exclusivament veïnal. Com a mínim tres senyals de circulació així ho indiquen. Ningú les respecta. De fet, tampoc l’aspecte actual del carrer és el definitiu. Falta col·locar jardineres, remarcar amb tipografia més gran els 10 km/h i, cosa que segur que catalitzarà de nou l’anticolauisme sobre rodes, un coixí berlinès enmig del carrer, és a dir, una d’aquestes elevacions artificials de la calçada que obliguen a tocar el fre a favor del vianant. Tot hauria d’estar a punt abans de l’inici del curs escolar, el 13 de setembre, explica la regidora Rosa Alarcón.

No tot, no obstant, han sigut crítiques. El vídeo ha rebut com a mínim un aplaudiment significatiu. «De nyap en nyap, l’urbanisme tàctic mal entès i mal aplicat ens està deixant una ciutat més lletja i insegura». Ho ha dit Jordi Coronas, regidor d’Esquerra a l’Ajuntament de Barcelona. Qui l’hi anava a dir a Taxdirt, un carrer que no coneixen la meitat dels taxistes i de sobte convertit en epítom del gran debat sobre la mobilitat i l’anomenat urbanisme tàctic. Això mereix un repàs dels antecedents.

Quan va començar el primer desconfinament de la Covid, el carrer, com molts altres de la ciutat, es va tancar al trànsit de cotxes perquè les voreres són realment molt estretes. A l’hora de la veritat, molts matins passava la mateixa escena. Algun conductor parava, retirava la tanca i deixava el carrer obert la resta del dia.

Quan al setembre va arribar el retorn escolar, en un altre antecedent que mereix ser remarcat, el carrer ja estava obert al trànsit, només veïnal, però les famílies de l’escola, fartes del pas de vehicles i obligades si no a amuntegar-se a la vorera, es van organitzar per a cada matí i cada tarda, durant l’entrada i la sortida dels alumnes, tancar el carrer, aquesta vegada sí, amb un vigilant que evités la pilleria que es retirés la tanca.

Notícies relacionades

Tercer i últim antecedent. Vist això, l’Ajuntament de Barcelona va acordar amb els veïns, amb els pares de l’escola i amb els comerciants del carrer la solució que actualment està en fase d’execució, xicana inclosa. Per als comerciants, per exemple, s’ha senyalitzat a l’inici del carrer un tram reservat per a la càrrega i descàrrega de mercaderies, fet que no evita de moment, tot cal dir-ho, que habitualment hi hagi entre els bancs i sobre la pintura tàctica alguna furgoneta estacionada. A això, per cert, en alguns barris li diuen, no sense bastant humor, el ‘carril Amazon’.

El 13 de setembre, tal com s’ha dit, tot estarà a punt i, per cert, amb una significativa novetat: el carrer ja no serà exclusiu per a residents, sinó obert a tots els vehicles, sempre que respectin el límit de velocitat. Caldrà estar pendent de nou a les opinions a Twitter, una circumstància que convida, com havia quedat promès, a repescar la veritable Batalla de Taxdirt, la del 1909. Aquella va ser una contesa que periòdicament agraden de recordar els fòrums militars i la premsa més pàtria, doncs va ser, això diuen, l’anvers lluminós de derrotes com la del Barranco del Lobo o, sobretot, la debacle d’Annual, de la qual acaba de commemorar-se el primer centenari. Al capdavant d’aquella càrrega de cavalleria que va acabar amb la vida d’uns 1.500 rifenys hi va haver el tinent coronel José Cavalcanti, del qual no interessen aquí i ara les seves gestes bèl·liques sinó el que anys més tard, en plena Guerra Civil, un dia li va dir la seva sogra, Emilia Pardo Bazán, abans que com un tuitaire qualsevol es fiqués en camisa d’onze vares: «Tu, Pepe, calla, perquè ets un heroi i els herois no tenen necessitat de discutir». És un gran consell.

Temes:

Mobilitat Barcelonejant

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando