Barcelona es conjura per defensar una proposta única sobre l’aeroport

Ple municipal de revetlla de Sant Joan descafeïnat, ple de ‘dejà vú’ i sense novetats importants però sí gestos de concòrdia política. L’ajuntament ha discutit aquest dimecres sobre l’Hermitage, l’aeroport, l’ensenyament del català, l’atenció a les famílies, la delicada transformació urbanística del nucli antic de Gràcia o la destinació dels fons europeus. Potser el debat sobre l’ampliació del Prat és el que més suc ha desprès. El conclave s’ha conjurat per intentar crear una proposta de consens sobre la infraestructura amb la qual totes les formacions se sentin còmodes, i que aquest plantejament sigui el que es defensi en les reunions previstes amb el Govern, l’Estat, AENA i la resta de municipis implicats abans que el Govern plantegi un pla ferm que la Comissió Europea pugui valorar per a la seva aprovació final.

Elsa Artadi ha sigut l’encarregada de presentar la proposició en nom del grup municipal de Junts pel Sí. Ha fet seves les paraules que va utilitzar dies enrere la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, que va dir que el pla d’AENA és de moment una «presentació de power point». Ha acusat el gest aeroportuari de menystenir el Prat en benefici de Barajas i ha instat la resta de partits a trobar junts resposta a dues qüestions: la gestió dels vols «que pot resoldre’s amb la terminal satèl·lit», i l’ampliació de la pista, «que serà més complicat». En resum, ha convidat el ple a plantejar una alternativa que tingui opcions de passar el filtre europeu, ja que Estrasburg és qui tindrà l’última paraula sobre l’esdevenir de la infraestructura, l’ampliació de la qual posa en perill l’espai natural de la Ricarda, el més peculiar del delta del Llobregat.

Disparitats

La proposició s’ha aprovat amb el vot favorable de tots els grups. Tot i que amb matisos que poden acabar sent definitius, com ja va succeir amb la maratoniana comissió municipal sobre la connexió del tramvia, en la qual les posicions no es van moure ni un centímetre. La diferència entre els dos assumptes, no obstant, és important: amb el traçat del Tram el consistori tenia competències, però sobre el Prat només pot aportar opinions. A partir d’ara, els presidents de grup municipal es veuran en privat abans i després de cada reunió amb la resta d’implicats per intentar cobrir aquest front comú. A ningú se li escapa, no obstant, que fins i tot dins del mateix govern local hi ha disparitat de punts de vista, amb els comuns alineats amb els que no volen ampliar la pista i el PSC a favor del pla d’AENA de passar per sobre de la llacuna de la Ricarda.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

El ple ha debatut una vegada més l’assumpte de l’Hermitage de la mà d’una proposició d’Esquerra que, curiosament, no citava el nom d’aquesta franquícia amb seu a Sant Petersburg. Ernest Maragall tenia pactada una modificació del text per sumar els 10 vots de Barcelona en Comú (s’eliminaven els lletjos a la gestió municipal), però al no arribar al mínim per passar el tall (21), finalment ha decidit presentar el seu text original, més carregat de tinta política. S’ha quedat sol, però ha servit per evidenciar de nou que socialistes i comuns tenen visions totalment oposades sobre el futur de la Nova Bocana, on el Port ja ha aprovat el projecte dels promotors de l’Hermitage després que arribessin a un acord amb la fundació del Liceu.

Tribunals a la vista

Els grups de l’oposició han coincidit que la proposició d’ERC era «confusa» i sí que han brandit sense embuts la marca Hermitage. Valls ha criticat la pèrdua d’oportunitats, Oscar Ramírez (PP) ha recordat que el tema corre seriós risc d’acabar als tribunals amb un contenciós administratiu, Xavier Marcé (PSC) ha demanat a Maragall que no introdueixi «elements distorsionadors que dificultin resoldre el conflicte» i el líder d’Esquerra li ha respost que la posició del grup municipal socialista «demostra que actuen estrictament com a representants de l’Estat». Sanz s’ha preguntat si és millor tenir un port «de cara o d’esquena a la ciutat» i s’ha queixat que l’autoritat portuària «funcioni més com una immobiliària que com a administració pública». La via judicial és una possibilitat cada vegada més pròxima, ja que els impulsors del projecte tenen entre mans un recurs de reposició (impugnació a un acte administratiu públic) que podria bloquejar el futur d’aquesta parcel·la al costat del mar durant anys.