MOBILITAT

Barcelona, la ciutat dels vuit límits de velocitat

Les urbs tendeixen a imposar els 30 km/h com a màxim, però a la capital catalana l’amplíssim ventall va dels 10 de les zones escolars als 80 de les rondes

Barcelona, la ciutat dels vuit límits de velocitat

Manu Mitru

5
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Reduir l’amplada d’un carril posa el conductor en alerta. No fa falta que l’obliguis a reduir la velocitat, ho farà perquè el seu instint de protecció li diu que això ja no és el que era, que ja no pot córrer com abans. L’urbanisme, el disseny de la ciutat, és en el fons la principal invitació o impediment per trepitjar l’accelerador més o menys del compte. Pensin en el carrer Aragó o Balmes. Passa el mateix en sentit oposat, a la superilla de Sant Antoni, per exemple. La DGT acaba de canviar el reglament de circulació perquè la majoria dels carrers tinguin la velocitat limitada a 30. Barcelona no l’afecta en excés perquè aquesta norma ja s’aplicava des del 2007 després d’una modificació de l’ordenança que regula la mobilitat en la via pública. Una altra cosa és que la gent en fos conscient. Però més enllà de normatives, després hi ha la realitat, perquè en un mateix recorregut et pots tornar boig amb l’embragatge: la capital catalana té fins a vuit limitacions de velocitat diferents.

És probable, i lògic fins a cert punt, que els usuaris de vehicle privat pensin que a partir d’ara tardaran més a arribar a la seva destinació amb el tema de les ciutats 30 impulsades per la DGT. Es podria parlar de planificar abans la sortida, però les rutines de mobilitat de cada un són sagrades, així que el millor serà fixar-se en què és el que ja passa al carrer. Resulta que la velocitat mitjana en la majoria de vies de Barcelona amb prou feines arriba als 25 quilòmetres per hora. Per la congestió, pels semàfors, per les furgonetes en doble fila, perquè és necessari respectar el ritme de les bicicletes o perquè molts disminueixen la marxa a la recerca d’aparcament. Més sagnant és la cosa si parlem dels autobusos de TMB, que no arriben als 12 quilòmetres per hora mentre el metro no té cap línia per sota dels 25 km/h.

Notícies relacionades

Però en qualsevol cas, resulta peculiar allò de les ciutats 30 quan en realitat hi ha fins a vuit limitacions diferents de velocitat a la capital catalana. Pots agafar el teu cotxe en un aparcament subterrani situat en una superilla limitada a 10, passar un túnel a 40, creuar una zona 30, agafar una via ràpida de 80 i acabar en una via bàsica de 50. Ni que sigui per als que s’han d’examinar del permís de conduir, aquí va un petit resum de fins on pots arribar en cada cas:

10 quilòmetres per hora

És la velocitat establerta per a les superilles i se suposa que serà també la velocitat màxima per la qual es podrà circular pels futurs eixos verds, aquests 24 carrers i 24 places guanyades a l’Eixample més viari que haurien de ser una nova realitat abans del 2030. És també el límit dels carrers de plataforma única i en algunes zones escolars degudament senyalitzades.

20 quilòmetres per hora

És la velocitat establerta per la DGT per a les plataformes úniques tot i que Barcelona va decidir rebaixar-la a 10 km/h. Els 20 apliquen per a les zones residencials que no tenen la configuració de plataforma única, on la calçada s’esvaeix perquè tot és espai prioritari per al vianant. Solen acompanyar-se d’algun senyal en el qual es distingeixen nens jugant.

30 quilòmetres per hora

És l’objectiu que persegueix Barcelona. ‘Slow city’, li diuen. Si en els 80 qualsevol sabia que es podia circular a 60 (es va rebaixar a 50 el 1992), l’ajuntament, i ara també la DGT, vol ara que la ciutadania es fiqui al cap que no es pot circular a més de 30, tret que es vagi per un dels carrers de la xarxa bàsica de circulació (25% del total de vies). Aquest 75% és el que es vol baixar i ja anem pel 67% amb la idea d’acabar el 2021 amb la feina feta. De manera testimonial, alguna via bàsica com Creu Coberta també s’ha incorporat a la paleta de carrers 30.

40 quilòmetres per hora

És potser la limitació més peculiar. Ni tant ni tan poc. Pot ser que apliqui en algun altre carrer, però aquest diari només l’ha trobat al túnel de Gran Via que passa per sota de la plaça d’Espanya i a tot l’interior de la muntanya de Montjuïc, que als seus carrers d’entrada, com Reina Maria Cristina, Lleida o Foc, s’indica que la velocitat màxima del parc és de 40 quilòmetres per hora. «Zona d’especial atenció», s’indica en algun dels cartells.

50 quilòmetres per hora

La velocitat de tota la vida, per dir-ho d’alguna manera, des que el 1992 es va reduir el límit de 60 a 50 km/h. És el límit que el consistori vol reservar només per als carrers més importants de la ciutat, que suposen el 25% del total. Encertaran si suposen que parlem de vies com Balmes, Aragó, Aribau, València, Diagonal, Meridiana. Gran Via, Via Augusta... Sempre que el consistori no vagi una mica més enllà i en el futur vagi incloent també aquestes artèries dins del paquet de zones 30.

60 quilòmetres per hora

Un altre límit una mica en terra de ningú. El trobem dins de la ciutat, sempre sota terra, als túnels de la Rovira i el de la ronda del Mig. I és també el límit establert en algun punts de la ronda Litoral (per l’estretor de la via, per exemple, a l’altura del Moll de la Fusta), i al radar de tram de la ronda de Dalt, entre la plaça de Karl Marx i el nus de la Trinitat.

70 quilòmetres hora

Límit peculiar perquè només té, que hagi trobat aquest diari, un exponent. Els cotxes que entren o surten de Barcelona pel túnel de Vallvidrera tenen un tram, per sota de la plaça de Borràs, amb la velocitat limitada a 70 quilòmetres per hora. Després ja, a la ciutat, i més val complir perquè hi ha un radar, el límit que marca és el de 50 quilòmetres per hora de la Via Augusta.

80 quilòmetres hora

És la velocitat de referència en les dues rondes que tanquen Barcelona, l’Hospitalet i Sant Adrià del Besòs, a excepció dels trams ja esmentats en què, per la perillositat de la via, es redueix fins als 60 quilòmetres per hora.

Mentre es persegueix aquest somni de la ciutat 30, Barcelona manté les seves vuit limitacions diferents, entre els 10 i els 80 quilòmetres per hora. Però al marge de l’embolic que pot generar tal disparitat de senyals, hi ha una realitat que no pot discutir-se; a menor velocitat, menor sinistralitat: a 30 quilòmetres per hora, el 65% dels vianants atropellats no moren i el 5% perd la vida, mentre que a 50 km/h, els morts són el 85%.