L’educació emocional creix a Barcelona però es manté com a matèria satèl·lit

Per als xavals de l’institut escola Antaviana, de Nou Barris, Laia Farragut és simplement ‘Laia’. No és ni la profe de llengua, ni la ‘teacher’ d’anglès, ni la de música ni la de ‘mates’. Saben que forma part dels més grans, els que ensenyen coses, però també tenen clar que el seu fort són les emocions, que tant pot treballar a través de l’art com del teatre. És educadora social i des de fa quatre anys acompanya els estudiants en l’enfortiment de la seva salut mental. Forma part del programa municipal d’educadors emocionals (educadores, per ser més justos, ja que la immensa majoria són dones) distribuïts per diferents escoles de Barcelona, sobretot en aquueles on aquesta figura és més necessària. La iniciativa va arrencar el 2016 amb 27 professionals. Per al curs que ve ja en seran 81.

L’educació emocional continua sent un satèl·lit, un bolet en l’ensenyament malgrat que la prevenció és vital perquè, en edats adultes, es puguin evitar malalties mentals. La tasca de la Laia té una triple cara: els professors, els nens i les famílies. Per als primers requereix dues coses imprescindibles. Primer, la ment oberta d’un gremi al qual, segons com, no li agrada que vinguin de fora per corregir hàbits de tota la vida. Segon, tenir l’habilitat perquè et considerin més una oportunitat que un obstacle. A l’Antaviana s’han alineat els astres i tot el claustre, explica aquesta especialista, la va acollir «amb ganes d’aprendre noves maneres» d’abordar l’ensenyament.

Amb els nens la tasca és subtil, un posar una pedra sobre l’altra perquè, quan acabin l’escola, «siguin capaços de resoldre conflictes». En aquest camí hi ha una tasca àrdua d’«alfabetització emocional», això és, utilitzar eines pedagògiques perquè, a través de l’art o el teatre o el simple diàleg, siguin capaços d’exterioritzar i detectar les seves preocupacions per mirar de resoldre-les. Primer amb la Laia, i quan acabin el col·le, per ells mateixos. El que és una pena, sosté aquesta educadora, és que aquest tipus de perfils sigui un extra, i que les emocions no formin part del currículum educatiu obligatori, al mateix nivell que qualsevol altra matèria que s’abordi a les aules.

Sistema públic

Aquesta situació potser reflecteix el que passa a la sanitat en vista de la malaltia mental: només arriben al sistema públic, a través dels psiquiatres, els casos més greus, mentre que tota la feina de prevenció i enfortiment de la personalitat es deixa en l’àmbit privat, és a dir, de pagament, a través dels psicòlegs, per exemple. Més que res, i segons assenyala la Laia, «perquè tots som vulnerables», un fet evident que la pandèmia ha posat més de relleu que mai. Ho diu el sentit comú, però també les dades. Aquest dimarts la regidora de Salut, Gemma Tarafa, ha recordat un parell de xifres que ajuden a contextualitzar el problema: «El 60% dels joves creuen que la crisi ha afectat de manera negativa el seu estat emocional, i el 80% de les famílies estan preocupades per la salut mental dels seus fills».

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

El 2016 Barcelona va iniciar el seu propi pla per abordar aquesta carència. El diagnòstic ho requeria: el 16,3% dels homes i el 19,1% de les dones d’entre 18 i 64 anys llavors presentava mala salut mental. Són dades de fa cinc anys que ara, amb el coronavirus, hauran augmentat. Una de les eines proposades era la figura de l’educador emocional, per aquesta vocació d’observar i prevenir possibles malalties que apareguessin a l’edat adulta. Es va començar per 27 escoles i per al curs que ve, amb un pressupost d’1,2 milions d’euros, en seran 81.

Al marge d’aquesta figura que acompanya educadors, nens i famílies, que segons explica la Laia han acceptat de molt bon grat la seva presència, i el recolzament que proporciona als seus fills, el consistori té en marxa altres recursos vinculats a apoderar als xavals, des del projecte ‘1, 2, 3, emoció’ per als nens de 3 a 5 anys, fins al servei d’orientació Konsulta’m, que l’últim any ha incrementat l’atenció en un 138% i el 70% són joves derivats per un centre educatiu. Però tot, ara per ara, vinculat a plans puntuals i proves pilot, sense que de moment l’educació emocional deixi de ser un satèl·lit i es converteixi en un pilar més de l’ensenyament.