BARCELONA AMB NENS

Cinc llocs per descobrir els barcelonins de l'edat mitjana

Els carrers de la ciutat amaguen a les seves parets vestigis dels costums i creences dels homes que van viure a la Barcelona medieval

Cinc llocs per descobrir els barcelonins de l'edat mitjana
Es llegeix en minuts

Lourdes Campuzano

Barcelona amaga més enllà dels seus monuments, als seus carrers i parets de les cases, mil i una històries. Només cal recórrer-la amb una altra mirada, prestant atenció als petits detalls: una frase solta gravada a la pedra d’una casa, unes marques en una paret... Això és el que proposa aquesta ruta amb nens per la Barcelona medieval: recórrer els voltants del Born i de la catedral amb altres ulls, buscant petites empremtes que passen desapercebudes però que amaguen històries de la vida quotidiana, costums i creences dels homes i dones que van viure a Barcelona durant l’edat mitjana.

1. Els oficis de l’edat mitjana

La Barcelona sorprenentment buida que ens ha deixat la pandèmia permet aquests dies vagarejar tranquil·lament amb els més petits pel barri de la Ribera, el que va ser el barri dels artesans. Animar el nen a descobrir el nom dels carrers per on passa i jugar a endevinar qui hi vivia pot servir de pretext per ensenyar-los alguns dels oficis que hi havia a l’edat mitjana i que han donat nom als carrers on aquests artesans s’assentaven.

Placa del carrer dels Mirallers.

¿Qui vivia al carrer dels Flassaders (teixidors de mantes)? ¿I al dels Assaonadors (artesans que treballaven el cuir), dels Corders (els que feien les cordes) o dels Mirallers (miralls), per exemple? Els nens necessitaran una mica d’ajuda per descobrir-ho perquè molts d’aquests oficis ja no existeixen...

2. Els bastaixos

La basílica de Santa Maria del Mar té moltíssims detalls, però un a la porta de la façana principal –dos repussats en coure que representen dues figures humanes amb pesades càrregues a la seva esquena– permetrà conèixer als petits un dels oficis més durs a la Barcelona medieval.

Imatge d’un bastaix a la porta de Santa Maria del Mar.

Aquestes figures representen els bastaixos, els homes que transportaven a l’esquena totes les mercaderies que arribaven a Barcelona per mar i que van contribuir a aixecar la basílica de Santa Maria del Mar perquè van ser ells els que van portar, des de la muntanya de Montjuïc, totes les pedres amb què va ser construïda.

3. Els senyals de circulació de l’edat mitjana

Buscant els rètols dels carrers, segur que els nens descobreixen molts encreuaments altres rètols ben diferents que els criden l’atenció. Hi trobem representada la figura d’un cavall i un home al costat de la paraula entrada o sortida. Són els senyals del trànsit que s’utilitzaven a l’edat mitjana per indicar als carruatges en quina direcció podien circular per cada carrer. Hi ha rètols d’aquest tipus a la cantonada del carrer Sombrerers i la placeta Montcada; a la cantonada dels carrers Argenteria i Girití, a la confluència de la plaça del Rei i la baixada de Santa Clara, i en molts altres llocs més.

Senyal indicatiu del trànsit al carrer de Girití.

A l’abaixar la mirada, a les cantonades de molts d’aquests carrers, a més, la pedra dels murs està extremadament desgastada a causa del frec dels carruatges que fa segles circulaven per aquests estrets carrers.

4. El ‘metre’ medieval

En la confluència dels carrers Santa Llúcia i Bisbe, una motllura crida l’atenció a la mateixa cantonada. Molts són els que creuen que representa una cana, el metre medieval, la unitat que els comerciants utilitzaven per mesurar les teles i cordes que venien. 

Inscripció ‘A dos canas lo pou’, a la cantonada del carrer de Santa Euàlia amb el del Bisbe.

La dimensió de la cana podia variar d’una ciutat a l’altra i es creu que a Barcelona es va decidir col·locar-ne una en un lloc ben visible per dirimir els conflictes que poguessin sorgir en les vendes i resoldre-les a la vista de tots. A pocs metres de la cana, a la mateixa façana del carrer de Santa Llúcia, gravada a la pedra, encara es pot llegir la frase: «A 2 canas LO POU». Molt a prop d’allà hi havia un pou.

Notícies relacionades

5. L’esmoladora de ganivets

Al carrer dels Comtes, la paret de la catedral de Barcelona presenta, en algunes pedres, unes marques o ratlles verticals amb molta història. Les van fer els barcelonins que durant anys i anys venien aquí a esmolar els seus ganivets i armes blanques. La pedra amb què es va construir aquest edifici i altres edificacions de la ciutat durant l’edat mitjana, la pedra de les pedreres de Montjuïc, era especialment adequada per esmolar els ganivets.