Així seran els carrers del segle XXI a Barcelona

Els ‘renders’ els carrega el diable. Perquè una cosa és la imatge virtual dibuixada per ordinador i una altra de molt diferent la que finalment cristal·litzarà en el món de les coses. Els que tinguin memòria potser recordaran els dibuixos que van precedir la consulta de la Diagonal, celebrada el maig del 2010. Aquell tramvia circulant majestuós en les diferents propostes, ja fos al bulevard o a la rambla. I al final ni l’un ni l’altre. Aquest dimecres ha tocat nova dosi de ‘renders’, però sembla que la qüestió té més números de passar de la idea a la matèria, tot i que ara falta concretar un model únic. Es tracta del projecte d’eixos verds fet públic l’11 de novembre de l’any passat. El 27 de gener es va informar que s’hi havien presentat 86 equips, una cosa insòlita en una obra pública local. Ara ja hi ha guanyadors, i ja és una mica més fàcil fer-se a la idea de com seran els carrers del segle XXI: sense gairebé cotxes, amb més verd, sense asfalt. Amb ocellets. I sense urbanisme tàctic. I com seran els encreuaments octogonals de Cerdà, menys viaris i menys rígids, més amb olor de plaça.

De l’encreuament a la plaça

La idea és començar per Consell de Cent i tres carrers perpendiculars (Girona, Rocafort i Borrell), i per quatre places, les que generin aquests encreuaments més el d’Enric Granados, un dels carrers, al costat de Provença, que, sense fer soroll, s’ha anat adaptant a aquest nou corrent d’urbanisme per als vianants. El pla global, no obstant, amb un termini de 10 anys d’execució, contempla 21 eixos verds i 21 places que haurien de transformar 33 hectàrees de la ciutat. Tot això, sense que el trànsit col·lapsi, cosa que requerirà reduir el percentatge de desplaçaments en vehicle privat, que és del 25%, segons xifres del 2017, que és últim any del qual hi ha registres oficials de l’ajuntament. A l’Eixample, això es tradueix en uns 300.000 vehicles diaris, una xifra que la tinenta d’alcalde Janet Sanz confia poder revertir de manera voluminosa amb la implantació progressiva dels eixos verds.

Des del punt de vista ciutadà, el funcionament serà el següent. Els cotxes podran entrar a l’eix verd de Consell de Cent (per esmentar el primer carrer que es reformarà), però no podran superar els 10 quilòmetres per hora i tampoc podran creuar de Llobregat a Besòs a través d’aquesta artèria, que, de fet, deixa de ser artèria per ser un passeig. El carrer mantindrà la mateixa direcció, però cada vegada que s’arribi a una de les noves places, la trama expulsarà la mobilitat privada a dreta o a esquerra en funció del sentit del carrer perpendicular. Exemple: si anem amb el nostre utilitari per Consell de Cent i arribem a l’encreuament (ara plaça) amb Girona, haurem de pujar en direcció a Aragó perquè no podrem seguir recte. Els que pugin per Girona, de la mateixa manera, no podran seguir cap amunt i hauran de girar cap a Consell de Cent. En definitiva, el que es persegueix és que cotxes i motos s’adonin que aquests carrers no són eficients per al vehicle privat. Els que vagin en bici, llibertat absoluta, sempre que compleixin amb l’ordenança.

Projecte dialogat

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

El concurs dels primers eixos, al qual es van presentar 86 equips, ha derivat en quatre guanyadors per als eixos i quatre guanyadors per a les places. Els primers s’hauran de posar ara d’acord, sota el lideratge de la proposta guanyadora, el projecte ‘Caminar des del centre’, en la configuració d’un patró que serveixi de base per al futur disseny dels 21 eixos. Cada un tindrà les seves peculiaritats, però la idea és que l’Eixample no es converteixi en un calaix de sastre urbanístic, sinó que respecti els postulats de la trama Cerdà, però canviant asfalt per terra caminable. Quant a les places, el dibuix guanyador dels quatre espais sí que és més definitiu, però ara haurà d’obrir-se un diàleg amb els arquitectes i urbanistes que s’encarreguin de restaurar el carrer en què està situada la seva plaça. «No estem definint el que farem a Consell de Cent, estem decidint el que farem als 21 eixos, i també a Sant Martí, on la configuració de l’Eixample té continuïtat», ha explicat Sanz.

Queda per veure com evolucionarà el comerç i el preu de la vivenda a les zones escollides pel projecte d’eixos verds. Pot ser que es creï, sense voler-ho, un Eixample de dues velocitats, amb pisos més cars i botigues més destinades al turista a les zones pacificades. Per al primer cas hi ha poc marge, però per al segon el consistori estudia les eines de què disposa per controlar les llicències. Ja es va fer a Sant Antoni posant límit a les iniciatives purament destinades al foraster. Però allò és una superilla molt estanca. ¿Es podrà fer el mateix en un eix de diversos quilòmetres de longitud? ¿I en les 33 hectàrees una vegada acabat el pla?