MOBILITAT

L’ús del patinet es dispara en l’entorn de Barcelona

Els desplaçaments en vehicles de mobilitat personal es van multiplicar per quatre entre el 2017 i el 2019, però només suposen el 0,4% del total de moviments

Barcelona 19 01 2021  Barcelona  La Guardia Urbana  en la foto en el cruce de las calles de Diputacion con Urgell  inicio hoy a multar a los usuarios de patinetes que no lleven casco y aquellos que lleven a sus hijos de  paquete   Fotografia de Jordi Cotrina

Barcelona 19 01 2021 Barcelona La Guardia Urbana en la foto en el cruce de las calles de Diputacion con Urgell inicio hoy a multar a los usuarios de patinetes que no lleven casco y aquellos que lleven a sus hijos de paquete Fotografia de Jordi Cotrina / JORDI COTRINA

3
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, política municipal, educació, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

A anys llum dels desplaçaments a peu, amb cotxe, amb moto o en transport públic. I a milers de quilòmetres dels que aposten per la bici. Però el patinet, o per extensió, els vehicles de mobilitat personal (VMP), van guanyant terreny a la gran Barcelona. Segons un estudi de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), entre el 2017 i el 2019, l’aposta per aquest transport es va multiplicar per quatre, dels 10.000 moviments diaris als 40.000. Aquesta és la mitjana diària, però l’enquesta de mobilitat en dia feiner estima que prop de 118.000 persones són usuàries habituals o ocasionals del patinet. El problema, diu l’informe, és que hi ha encara massa confusió normativa.

Els VMP són un bon exemple de com la tecnologia avança més ràpid que les ordenances i la infraestructura. La capital catalana va ser pionera amb una ordenança pròpia aprovada el 2017, que ara la Direcció General de Trànsit (DGT) ha adaptat i ha elevat a l’àmbit estatal. Però són majoria els municipis que encara no han incorporat aquest mitjà de transport a la seva reglamentació i que continuen recorrent al que tenen establert per a la bicicleta. En qualsevol cas, la situació legal no sembla que sigui un fre, malgrat que l’AMB denuncia «discrepàncies entre municipis» i que la normativa és «complexa i no sempre fàcil d’interpretar». Impossible saber si amb un marc normatiu més clar, l’ús s’hauria disparat encara més.

Carrer limitat

Sí que pot ser un obstacle, no obstant, les limitacions d’ús de la via pública, ja que, en el cas de Barcelona, per exemple, tenen molt limitat circular per la calçada. Les observacions realitzades en una quinzena de punts de l’entorn metropolità, malgrat les carències, demostren que el creixement és un fet. Només entre el juliol i el novembre del 2019, l’augment dels patinets vistos va ser del 150%, i en alguns llocs (també es van comptabilitzar bicis), hi havia gairebé tanta gent en patinet com ciclistes.

Tot això succeeix mentre segueix en suspens el paper que han d’exercir les empreses de patinets compartits, que en el passat van intentar entrar a la capital catalana sense miraments i van veure com els serveis municipals anaven retirant les seves unitats i el consistori els multava per operar sense credencial (més de 13.000 sancions, només el 2019). De la mateixa manera que es va fer amb el ‘sharing’ de motos i bicis, aquest sector espera que l’ajuntament estableixi un repartiment de permisos que haurà de determinar, també, a quins llocs de la via pública es poden estacionar. Si és que es permet. Crida l’atenció que el resum tècnic de l’estudi realitzat per l’AMB defineixi d’«hostil» la resposta donada pel govern d’Ada Colau a aquestes empreses. «És necessari un concurs de llicències per resoldre el moment d’estancament actual», resumeix l’informe.

Connexió metropolitana

El que no acaba d’analitzar l’estudi és la connexió metropolitana en patinet, que excepte que siguin municipis amb fronteres imperceptibles, com Barcelona i l’Hospitalet, és pràcticament nul·la. Un estudi de la mateixa AMB sobre l’accidentalitat de la bici ja demostrava fa uns dies, partint de la localització dels sinistres, que amb prou feines hi ha mobilitat ciclista entre nuclis urbans diferents. Aquí no fa falta aquesta anàlisi per un tema molt més senzill: gairebé no hi ha infraestructura de carril bici/VMP per poder saltar d’una ciutat a l’altra.

Notícies relacionades

Quant al perfil del patinador, un 54% realitzen els desplaçaments per motius laborals i un 46% ho fan per assumptes personals. La durada mitjana dels viatges és de 15 minuts, per tant, parlem de distàncies que no solen superar els cinc quilòmetres. La meitat dels usuaris tenen entre 30 i 44 anys i la majoria, entre el 60% i el 70%, són homes. Els usuaris de VMP, segons l’AMB, van menys a peu o amb cotxe que la mitjana de la població, però sí que aposten més per la bici, la moto o el transport públic. El patinet, de fet, és segurament, juntament amb la bici plegable, el gran i millor exponent de la intermodalitat, és a dir, combinar diferents mitjans de transport en els desplaçaments diaris.

En el seu apartat de recomanacions, els tècnics metropolitans, al marge d’insistir en un marc legal més clar i homogeni, també sol·liciten una més bona distribució de l’espai públic per impulsar la mobilitat sostenible i plantejar llicències metropolitanes de patinets elèctrics compartits. Resultaria curiós que naixés abans el ‘sharing’ de patinets que el de bicicletes. El Bicing metropolità es va intentar fa més de 10 anys. No va prosperar mai.