ENQUESTA DEL BACC
La bici treu força al transport públic i no arrenca entre els joves
El ciclisme urbà a Barcelona s’alimenta del bus i el metro i el 70% se senten incòmodes al conviure amb cotxes i motos
Se suposava, però hi faltava una mica de ciència. ¿D’on surt tant ciclista a Barcelona? ¿Com es movien abans de pujar a la bici? ¿I com s’hi estan integrant els patinets? El Bicicleta Club de Catalunya (BACC), amb l’objectiu d’actualitzar la foto de la mobilitat a la capital catalana, ha realitzat una enquesta que demostra que hi ha un evident transvasament des del transport públic cap a la bicicleta i els vehicles de mobilitat compartida. Però hi ha altres dades potser no tan evidents, com que els joves pedalen poc en el seu dia a dia.
No es tracta d’encaixonar ni de crear un subgrup social. Perquè la ciutat no té ciclistes o motoristes, sinó persones que van amb bici o que van amb moto. El ciutadà es mou de maneres diferents, en funció dels seus hàbits, de la seva rutina. I això és el que permet analitzar les causes i els antecedents. Però sense crear guetos. Més aviat per a tot el contrari: buscar oportunitats. El BACC ha realitzat 900 enquestes (90% a ciclistes i 10% a patinadors, cosa que dota de molta més representativitat al que exposen els que van amb bici) i l’edat dels entrevistats evidencia la que potser és una de les tasques pendents: si s’agafen les dades del costat masculí, hi ha més usuaris d’entre 45 i 54 anys (15,1%) que d’entre 25 i 34 (13,3%). Dins del món de les suposicions, que siguin tan pocs els més grans de 65 anys (0,2% d’entre les dones) convida a pensar que la bicicleta elèctrica encara no ha entrat amb força en la mobilitat diària.
Quant al lloc de residència, una obvietat i una trista constatació. Els que utilitzen el patinet provenen de llocs més pròxims que els que aposten per la bici. Però això, si es té en compte que el futur dels desplaçaments passa per la intermodalitat (el 73% no canvia de mitjà de transport), resulta contradictori, ja que el patinet es pot transportar fàcilment en un vagó de metro o en un bus. Quant al tipus de bicicleta, el 13% utilitza la del Bicing (aquest percentatge estava molt per sobre fa tan sols 10 anys), i entre els que la tenen en propietat, superen per poc els que tenen la clàssica urbana als que aposten per la plegable. No en va Barcelona és una de les ciutats del planeta amb més Brompton. Un altre aspecte que ha variat molt en l’última dècada és la presència de bicis de muntanya a la ciutat. Abans es veien pertot arreu perquè la gent utilitzava la del cap de setmana o la que havia baixat del poble. Ara, perquè no són indicades per a asfalt, són poc més del 10%.
El mitjà que utilitzaven abans de la bici era majoritàriament el transport públic (65%). De la moto en ven el 16% i del cotxe, el 6%. El que també constata l’enquesta és un cert traspàs de la bici al patinet (gairebé el 15%). Sobre la convivència a la via pública, a prop del 70% dels ciclistes se senten incòmodes al compartir espai amb els cotxes i les motos. Això entra dins de la batalla diària al carrer. El que és intolerable és el percentatge de dones que asseguren haver patit algun tipus d’assetjament sexual mentre anaven amb bici. Són gairebé la meitat.
