Països Catalans i l’estació de Sants es fondran en un sol espai sense cotxes

Una roda de premsa una mica peculiar. No tant pel contingut, sinó per l’absència de la part més implicada i interessada en la matèria. L’Ajuntament de Barcelona ha convocat aquest dilluns la premsa per donar compte d’un «protocol per a la transformació de l’estació de Sants i el seu entorn». Ha comparegut la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, que ha aportat alguns detalls sobre el projecte (la majoria, ja coneguts), però sense la presència de responsables d’Adif, el gestor ferroviari públic propietari de la zona afectada, que al cap i a la fi és l’organisme que paga la festa i té l’última paraula. La regidora de Barcelona en Comú ha explicat que la plaça dels Països Catalans es fondrà més i millor amb la terminal de trens amb la desaparició dels vials de circulació que ara divideixen els dos espais, ha confirmat que la façana de la terminal s’avançarà 40 metres, que la idea és que la graella de taxis quedi soterrada i ha avançat que aquest dimarts comença un procés de participació amb els veïns. Tot, mentre el despatx d’arquitectes RCR ja fa gairebé un any que treballa en l’avantprojecte que s’hauria de presentar en estiu. Adif, al ser consultada per aquest diari, ha declinat fer declaracions sobre l’assumpte.

L’objectiu és poder licitar l’obra durant el 2022, però, si algú vol un calendari concret, amb el risc i perill que té posar data d’execució als grans projectes (Sagrera, Glòries, línia 9...), haurà d’esperar assegut. El que se sap és que es començarà per la plaça i per l’ampliació del vestíbul del costat Eixample (que afegirà entrades pels laterals), les zones que més afectades van quedar amb l’arribada de l’AVE, que va ser una bona notícia per a Barcelona, però una mala cosa per als veïns de Sants, ja que va deixar la plaça en un etern estat de provisionalitat. Per això el protocol presentat per Sanz busca que l’obra a escometre tingui en compte tant les necessitats ferroviàries com la integració amable de l’estació al barri. Ara és obvi que es tracta d’una cicatriu, d’un «bolet», tal com ho defineix Jordi Falcó, membre del Centre Social de Sants. «Ja no és ni zona de passada; s’ha convertit en abocador molt poc respectuós amb el disseny que el 1984 va guanyar un premi FAD d’Arquitectura», afirma.

Veïns en repòs

Falcó explica que aquesta setmana tenen reunió amb l’ajuntament i que l’única obsessió del col·lectiu «són els veïns». «Això és un problema social, no urbanístic». Per això el seu argumentari transcendeix a l’àmbit immediat de la terminal. Els afectats del carrer de Burgos i de la riera de Tena, per exemple, un centenar de persones que, relata, fa anys que esperen l’expropiació d’acord amb la modificació del pla general metropolità del 2003, quan les seves vivendes van passar a ser qualificades de zona verda. «Continuen esperant, de manera precària, una solució definitiva, un allotjament alternatiu. I, mentrestant, viuen en la incertesa des de fa anys. Ens temem que això no sortirà en la reunió, però traurem nosaltres el tema». Sobre el futur de l’estació, poc a dir, perquè en tenen escassa informació. Només demana que permeti la comunicació de la gent del barri, és a dir, que no sigui un fortí infranquejable, com ho és, per exemple, la caserna del Bruc o el Camp Nou. Janet Sanz els dona la raó en això: «L’estació és un no lloc i és necessari que es converteixi en un espai de convivència, tant interior com exterior». Allà s’inclou, al marge d’intentar incrementar les zones verdes que permeti el fràgil terra sobre les vies, la integració de la bicicleta en l’entorn.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Quant al taxi, el més adequat seria posar-se en contacte amb els sindicats de referència, però el taxista que més sap de Sants, el que més ha lluitat per les condicions del gremi a l’estació, és Mariano Gutiérrez. No tenia ni idea de la voluntat de portar-los sota terra. No li agrada. «Per la quantitat d’hores que ens passem esperant, perquè és un lloc mal ventilat i perquè volem llum solar o aire lliure». «Ja passem massa hores a la graella esperant perquè, a sobre, ens fiquin en un forat». En qualsevol cas, la tinenta d’alcalde ha assegurat que qualsevol decisió que es prengui tindrà un diàleg previ amb els afectats. També aniria sota terra la circulació vinculada a la terminal, com el denominat ‘kiss&ride’, el lloc on deixar un familiar si el portes amb cotxe, el tràmit de 15 minuts d’arribar, acomiadar-se i anar-se’n que podrien fer-se de manera gratuïta, com succeeix a la part superior de l’aeroport del Prat.

Els busos, més endavant

Per a una segona fase es deixaran coses importants, com ara l’estació d’autobusos, que ara brilla amb escassa llum al carrer de Viriat. La idea del consistori és traslladar-la a la plaça d’Espanya, on en el futur hi ha projectada una terminal d’autocars. A Països Catalans, a l’altura del carrer de Tarragona, es deixaria una parada intermodal. La ubicació actual de la terminal es convertiria en una zona verda.