Barcelona pren el seu temps per fer fora les motos de les voreres

Ja es va presentar al setembre, però aquest dimarts se n’han aportat més detalls, el gra més fi. Continua sent, no obstant, un pla que, com passa en les pel·lícules amb els plans, té una sèrie d’objectius i intencions que no sempre depenen d’un mateix. El nou Pla de Mobilitat Urbana 2024 (PMU) de l’Ajuntament de Barcelona, a l’espera de ser aprovat, s’endinsa en la batalla contra l’ús del cotxe, intenta que el vianant camini més a gust, destina més espai al transport públic i promociona el vehicle elèctric en totes les seves versions i mides. Xoca una mica la falta de concreció i alhora l’ambició de gairebé tot el que es planteja, amb una reducció del 25% del pes de l’automòbil i un cost total del global de mesures proposades superior als 7.000 milions d’euros. I sobre conflictes enrocats, com les motos i els carrils bici a les voreres, piano piano. Es trauran, diuen, però no se sap quan.

El document ho toca tot. No es deixa res al tinter en matèria de mobilitat. Però tal com ja va poder veure’s en la recent presentació del Pla de Mobilitat Metropolitana Urbana (PMMU), potser abusa de verbs, impensables en l’empresa privada, com ‘estudiar’, ‘reforçar’, ‘analitzar’ i ‘potenciar’, en el sentit que es fa difícil fer-se una imatge real o encertada de com es mourà la ciutat realment d’aquí a quatre anys. Entre altres coses, i al marge de bascular més en l’àmbit teòric que en el pràctic, perquè som enmig d’una pandèmia que, una vegada superada, ningú no sap quant hauran canviat els hàbits de la ciutadania: fins a quin punt el teletreball deixarà un pòsit que reduirà els desplaçaments; com afectarà la crisi al mercat laboral, cosa que també alterarà el moviment de persones, o de quina manera la formació a distància ha vingut en part per quedar-se i empetitirà el nombre d’alumnes amunt i a baix. De fet, el PMU estima que el nombre de trasllats en l’entorn metropolità (passant per Barcelona) passi de 8 a 8,5 milions. Ja es veurà.

Alliberar el carrer

Notícies relacionades

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

Augmenta la superfície restringida al trànsit a l’entorn del parc Güell

Sobre la presència de motos a les voreres, s’imposa una prèvia. En una ciutat tan densa, amb tanta cosa per distribuir en 100 quilòmetres quadrats, primer s’ha d’alliberar la calçada. I això implica primer eliminar places d’aparcament de cotxes. ¿Quantes? No se sap, però el consistori sí que té clar que vol tenir controlats el 90% dels espais regulats a la ciutat. Ara només tenen en el seu poder el 56%. Però allà no només hi aniran motos. També llocs per deixar la bici, places per a càrrega i descàrrega i punts de recàrrega de vehicles elèctrics. Tot això, segons ha avançat la regidora de Mobilitat, Rosa Alarcón, no permet assegurar que el 2024 ja no hi hagi motos estacionades als corredors de vianants. «No volem generar expectatives que no són certes», ha admès.

Una altra de les propostes, en carrers amb diversos carrils, és limitar la velocitat a 30 km/h en un, de manera que la bici pugui utilitzar-los sense els aclaparaments del cotxe. Una proposada, no obstant, que parteix d’una premissa arriscada: esperar que aquest límit sigui respectat. És a dir, que potser, al generar una falsa seguretat, és pitjor el remei que la malaltia. Per als ciclistes, el pla preveu incrementar un 40% la xarxa de carrils bici. Per als vianants promet 32 quilòmetres de carrers per passejar i per al bus reserva 67 nous quilòmetres de vial reservat. Per als optimistes, tot sembla encarrilat cap a un 2030 de compliment dels objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU. Per als desconfiats, el pla de mobilitat 2013-2018 plantejava reduir la presència del cotxe el 21%. No va arribar al mig punt percentual.