El tramvia arribarà a Verdaguer el 2023

Unió dels tramvies, capítol 654. Quan la trama era gairebé un encefalograma pla, quan les notícies generaven més mandra que esperança, quan la política s’havia menjat la infraestructura, per fi un gir argumental consistent. L’Autoritat Metropolitana del Transport (ATM) ha aprovat aquest dimecres el projecte executiu de la fase 1 de la connexió del Trambaix i el Trambesòs, el tram que va de les Glòries a Verdaguer, l’encreuament de la Diagonal amb el carrer de Girona. Representa una longitud d’1,8 quilòmetres (en faltarien tres més fins a la plaça de Francesc Macià), generarà tres parades noves i la inversió prevista és de 44,4 milions d’euros, que aniran a càrrec de la Generalitat. Si res ho evita, les obres començaran en el primer semestre del 2021 i s’espera que el tramvia ja pugui creuar el passeig de Sant Joan en 21 mesos i mig. O sigui, a principis del 2023, poc abans de les eleccions municipals. Coses de l’atzar.

La pregunta del milió

L’anunci s’ha fet sense resoldre el dubte del milió de dòlars: ¿quin serà el model de gestió d’aquest tram? ERC va votar a favor del projecte en l’ocàs del mandat municipal anterior, a principis del 2019. Ho va fer amb un pinça al nas a l’espera que es garantís la gestió pública del traçat. Tal com ha avançat el conseller de Territori, Damià Calvet, això és una cosa que encara s’està estudiant, alhora que ha recordat que falta molt perquè els tramvies comencin a circular. És a dir, s’està buscant la manera de complir aquest compromís i, de passada, no haver de pagar res a les concessionàries actuals, ja que el rescat –milionari– de tota l’explotació està més que descartat. 

El que sí que sembla més clar és la intenció del Govern d’estendre la malla ferroviària, tal com preveu el pla que a principis de segle va crear el Trambaix i el Trambesòs. En aquest sentit, Calvet ha avançat que ja s’està treballant als plecs inicials per fer arribar les vies fins al port de Badalona (prèvia aprovació del pla urbanístic de les Tres Xemeneies del Besòs) i fins a Sant Just Desvern. El projecte original parlava d’ampliar fins a la parada de Rodalies de Badalona i fins a Sant Vicenç dels Horts, tot i que això és una cosa que, en ple debat sobre la gran Barcelona, potser ha quedat obsoleta o faltada d’ambició. Quant a la fase 2 barcelonina, la connexió definitiva de Verdaguer fins a Francesc Macià, la idea és empalmar el final de l’execució del primer tram amb l’inici de l’obra del segon i definitiu. Això, en un exercici de franca ciència-ficció, situaria la connexió total sobre el 2027. 

El 25 de juny del 2019, l’ATM ja havia donat llum verda a l’estudi informatiu, preceptiu en qualsevol projecte ferroviari. De fet, dos anys enrere, el 2017, aquest mateix ens ja havia brindat un primer OK a aquest mateix document. Però faltava resoldre el més rellevant: ¿per on unim les vies? Això és el que va resoldre fa un any donant com a bona la connexió a través de la Diagonal i per la superfície, com volia el govern d’Ada Colau i defensava el seu home fort al capdavant del pla, l’exconseller Pere Macias, secundat per Oriol Altisench. Van quedar fora de la carrera l’alternativa de soterrar el tramvia, fer-lo passar per l’Eixample o apostar, com sempre va reclamar Trias, pel bus elèctric.  

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

El projecte ferroviari va en paral·lel a la reforma urbanística, que modificarà de manera substancial la Diagonal, sobretot pel que fa al vehicle privat, que veurà com el seu espai queda molt reduït i als laterals. Tot això tindrà un cost de 35 milions d’euros, que van a càrrec de les arques municipals. Per a l’entrada en servei d’aquest tram de Tram, que sumarà les parades de Monumental, Sicília i Verdaguer, on es podrà connectar amb les línies 4 i 5 de metro, seran necessaris tres combois addicionals. Es preveu que la demanda sigui d’uns 19.000 viatges diaris, xifra que superarà les 100.000 noves validacions, o aquesta és l’estimació, quan es cusi tota la xarxa. Sempre que el coronavirus sigui aleshores un mal record. A diferència de la resta de trajecte ja operatius, el recorregut des de les Glòries fins a Girona es farà sense catenària, tal com va avançar aquest diari el març del 2017, i s’opatarà per l’alimentació contínua terrestre.

Dècada prodigiosa

Tot això passa 10 anys després que a Barcelona se celebrés una consulta que acabaria precipitant la caiguda socialista després de 32 anys al capdavant de la capital catalana. La idea de preguntar als ciutadans sobre quin era el millor projecte per unir els tramvia va sortir molt malament. O molt bé, segons a qui es pregunti. Jordi Hereu va firmar la seva sentència de mort com a alcalde. I Xavier Trias, després d’haver imposat amb habilitat l’opció C, que implicava no tocar res i que acabaria vencent amb el 80% dels vots, va iniciar un plàcid any fins a les eleccions que li entregarien el ceptre municipal el maig del 2011. Des d’aleshores, el que ha abundat és un debat sobre la conveniència, els costos, el disseny, les comparacions amb altres ciutats, el pressupost, la gestió; tot, amb caires polítics que van generar dos blocs estancs en el ple municipal. A finals d’any es licitarà la fase 1 de l’obra i en els mesos següents es començarà. Però amb el tramvia mai se sap.