04 d’ag 2020

Anar al contingut

BARCELONEJANT

Una lletra, un món

La Llotja exposa l'obra de Hermann Zapf, un dels grans genis de la tipografia i la cal·ligrafia, arts tan importants com desconegudes

Natàlia Farré

Una lletra, un món

Hermann Zapf (1918-2015). El nom, alemany, potser no diu gaire cosa als ignorants en disseny gràfic. Com a molt els poden sonar paraulotes rares com ‘serif’, ‘romana’ i ‘Optima’. Termes que, d’una manera o d’una altra, fan referència a les lletres, ja sigui a través de l’art de la cal·ligrafia o de la disciplina –tot i que potser també tocaria dir art– de la tipografia. Dues matèries, la tipografia i la cal·ligrafia, a les quals es dona poca importància, per no dir que cap, però que són vitals en el dia a dia. Ho són tant perquè d’elles depèn que un text sigui llegible i que el que s’expressi sigui el que es vol dir.

Vaja, enviar un curriculum vitae fent servir una Comic Sans és el més semblant a un suïcidi laboral per la poca serietat que desprèn aquesta lletra, i llegir un llibre imprès amb una tipografia de pal sec és molt més complicat que fer-ho amb una de la família romana. Just el contrari que passa amb la senyalística: a l’aeroport funciona molt millor la lletra de pal sec, amb una racionalitat i fredor que també van de primera per a les multes o altres comunicacions de l’Administració.

Per anar aclarint les coses: la ‘serif’ és l’acabat final que tenen les lletres romanes i que no tenen les de pal sec. I les romanes i de pal sec són les dues principals famílies en la classificació tipogràfica. Comic Sans és una font tipogràfica, com ho és Optima. Aquesta última és àmpliament admirada i imitada perquè té l’habilitat d’unir la racionalitat del pal sec i la influència humanista de l’escriptura romana. I com no podia ser de cap altra manera, el seu autor és Hermann Zapf. Un dels grans, si no el gran tipògraf i cal·lígraf del segle XX. I un mestre de la lletra impresa i cal·ligràfica l’obra de la qual s’exposa per primera vegada –al costat de la de la seva dona, Gudrum Zapf von Hesse– per aquestes terres. Arriba de la mà del comissari Jerry Kelly, prèvia parada als EUA, i omple les parets de la Llotja (Pare Manyanet, 40) amb el nom d’Alfabets màgics.

‘Happening’ amb els millors

Una mostra que pot semblar una raresa, però no hauria de ser així. «En una exposició d’art oriental hi ha cal·ligrafia; en una d’art islàmic, també i en una d’art medieval occidental s’exhibeixen manuscrits. ¿Per què la cal·ligrafia occidental moderna no s’exposa? ¡No ho puc entendre!» Paraula de comissari. Kelly també té clar que aquest «art» es basa en l’equilibri: «Una bona tipografia ha de tenir caràcter i ser llegible. Tenir prou personalitat sense arribar a ser extravagant». D’aquí la seva passió per Zapf. Kelly fa de comissari a Barcelona, així que res d’agafar el pinzell per fer una ‘performance’ de la seva mestria. Però per això els millors artistes del tema de Barcelona eren divendres passat a la Llotja: Gina Serret, Joan Quirós, Iván Castro i Oriol Miró. El seu va ser un ‘happening’ cal·ligràfic i una ‘master class’ sobre el tema.

Un cercle perfecte

A saber, la lletra cancelleresca, escollida per Serret per mostrar la seva perícia, va ser l’escriptura desenvolupada per la cancelleria papal cap al segle XV i és la inspiració de la cursiva actual. A Quirós li va donar per la gòtica, molt més vertical i condensada, filla de la carolíngia. Aquesta última és una escriptura que no va tenir protagonisme durant el ‘happening’, però sí a l’imperi de Carlemany. L’emperador es va adonar que les diferents cal·ligrafies utilitzades en els seus dominis no eren llegibles per a tots els seus súbdits, així que va decidir unificar-les a partir de l’escriptura uncial i de la capitalis romana.

La primera, utilitzada entre els segles IV i VIII, és una versió arrodonida de la segona, la capital romana, que era l’ideal de bellesa de les formes d’escriptura. Va sortir de l’antiga Roma i té com a característica que manté la mateixa amplada que alçada, proporcions que marca la lletra O convertida en un cercle perfecte. És la nostra majúscula actual. I és l’escriptura que van escollir, en diferents versions, Castro i Miró. Vaja: una lletra, un món. I uns ‘Alfabets màgics’ que llueixen a la Llotja fins al 10 de maig.