Anar al contingut

EL FUTUR POLÍTIC DE BARCELONA

Fins que el 155 els va separar

Governar junts va ser una bassa d'oli, però trencar el pacte va obrir la caixa dels trons entre PSC i BComú

S'han barallat sobre urbanisme, turisme, seguretat i model econòmic, a més dels retrets personals

Carlos Márquez Daniel

Fins que el 155 els va separar

ALBERT BERTRAN

Semblaven estar tot el dia a matadegolla, però en el fons, molt en el fons, es necessitaven l’un a l’altre. La relació (política) que han mantingut durant aquests anys l’alcaldessa Ada Colau i el socialista Jaume Collboni a l’Ajuntament de Barcelona va ser un estira-i-arronsa fins que va arribar el divorci, motivat pel recolzament dels socialistes a l’aplicació del 155. Van ser socis de govern durant un any i mig, però fora d’aquest armistici, els punyals entre els comuns i el PSC han volat com naus en flames més enllà d’Orió. La seguretat, el turisme, la mobilitat i el debat nacional han sigut els grans temes de desacord. Ara tornen a pactar i tocarà llimar asprors. 

Aquesta anàlisi no es pot fer partint de declaracions. En aquest joc, el dels encàrrecs a través dels mitjans o les xarxes socials on s’han dit de tot, qualsevol podria pensar que no se suporten. Durant la campanya prèvia a les municipals, Colau va carregar tintes contra Collboni sent conscient que molts dels seus votants desencisats podien acabar al calador socialista. L’alcaldable del PSC també va ser dur durant la contesa electoral, però més ho va ser a partir del novembre del 2017, quan les bases de Barcelona en Comú, enfurismades per l’aplicació del 155, van votar a favor de fer-lo fora del govern de la ciutat, del qual formava part des del maig del 2016 com a segon tinent d’alcalde. Aquella ‘joint venture’ política es va batejar com a “acord d’esquerres, per una Barcelona contra l’atur i les desigualtats i a favor de la prosperitat econòmica, els drets socials i la regeneració democràtica”. Trencar aquell pacte va ser un abans i un després. 

Desacords turístics

En l’espectre urbanístic hi va haver certes discrepàncies sobre el pla especial urbanístic d’allotjaments turístics. Malgrat que Collboni va votar a favor, els socialistes sempre s’han mostrat més laxos sobre les limitacions hoteleres a Barcelona. També les superilles els han distanciat, amb dures crítiques del PSC a la que es va instal·lar a Sant Martí i amb la idea de “repensar-les per aplicar un model coherent de gran ciutat a tots els barris”. Tampoc hi va haver consens amb l’hotel que la cadena Praktik tenia previst obrir al costat de Drassanes. El regidor socialista Daniel Mòdol es va mostrar “absolutament a favor” del pla i va arribar a protagonitzar una discussió dialèctica amb Gala Pin, regidora de Ciutat Vella i contrària al projecte, que mai es va executar.

La seguretat ha sigut un altre dard constant del PSC cap als comuns, sobretot respecte a la gestió del Raval i el Gòtic. Tant els denominats narcopisos com l’increment del nombre de delictes han sigut una constant a la paleta de crítiques de Collboni cap a Colau. Per això molts han donat per segur, durant la negociació del cartipàs, que Albert Batlle, número tres de la llista socialista i excap dels Mossos, seria el responsable d’una àrea que en el mandat anterior va assumir la mateixa alcaldessa. També els manters han sigut arma llancívola en els últims quatre anys. El regidor socialista ha acusat constantment d’“inacció” el govern i ha presentat tota mena de proposicions exigint mecanismes per posar fi a l’“ocupació intensiva d’espais sensibles per a la seguretat”. El desacord rau en el nivell d’empatia cap als comerciants i cap als joves que es dediquen al ‘top manta’.

Batalla pel pla de barris

El pla de barris és potser un dels punts que més rius de tinta ha generat. El mes de març passat, a dos mesos de les eleccions, Collboni va destrossar aquest pla de revitalització de 16 veïnats de la ciutat, dotat amb 150 milions d’euros. Ho va fer a través d’un ple extraordinari convocat al costat de la CUP i en el qual es va reprovar el projecte amb els vots favorables de tots els partits excepte BComú. La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, va defensar que el 67% de les actuacions estaven acabades o en execució. Segons els socialistes, només s’havia dut a terme el 6% de les inversions pressupostades. En l’àmbit social també hi va haver picabaralles sobre la creació d’una funerària municipal, projecte que no va aconseguir passar el tall del ple. Els socialistes van votar en contra, i entre altres retrets, van acusar els comuns de postureig. És probable que el tema es reprengui perquè sí coincideixen en què enterrar algú no hauria de costar milers d’euros.

Sobre la municipalització de l’aigua, el PSC no es va mullar gaire, però sí que va reclamar aparcar el debat sobre el model de gestió i centrar-se a aconseguir una factura el més barata possible. També s’han enfrontat pel model econòmic de la ciutat, pels comptes municipals, per les terrasses i, com no, pel debat nacional. El mandat, de fet, es va obrir amb la recuperació del llaç groc en solidaritat pels polítics presos, un símbol que els socialistes rebutgen. Poc abans de les eleccions, en el col·loqui Primera Plana convocat per aquest diari, Collboni va instar a “girar full del govern de Colau i del procés independentista”. Doncs sembla que ni una cosa ni l’altra.