Les zones d'esbarjo per a gossos de Barcelona: poques i petites

Les zones de lleure per a gossos podrien ser una font d’estrès per als gossos. Les 115 àrees delimitades a Barcelona per a mascotes són insuficients per als més de 150.000 gossos comptabilitzats a la base de dades sanitària, segons veterinaris i animalistes. En hores punta, adverteixen, es donen situacions d’amuntegament en aquestes parcel·les. I la situació podria empitjorar perquè el nombre de gossos continua creixent, de manera sostinguda, des de fa cinc anys. "Aquests espais s’han convertit en un focus de nerviosisme per als animals, perquè en alguns moments del dia se’n poden ajuntar molts. Els gossos lladren, i continuen lladrant a casa", explica la portaveu de la plataforma Espai Gos Barcelona, Àngela Coll, que també critica els jocs d’agilitat que incorporen les noves zones d’esbarjo perquè poden generar lesions.

Segons aquesta plataforma animalista, els gossos necessiten molt més espai per relacionar-se. La majoria de les àrees per a gossos tenen unes dimensions inferiors als 400 metres quadrats. "El seu espai vital pot tenir un radi de 30 metres, la distància a la qual oloren un altre congènere. I es dona la paradoxa que l’anomenen zona d’esbarjo quan posar-los en aquests espais equival a posar un grup de persones desconegudes en un ascensor", recalca Coll, que defensa com a alternativa la implementació definitiva de les conegudes com a Zones dÚs Compartit (ZUC) en franges horàries, en les quals treballa l’Ajuntament ajuntament amb algunes entitats.

La finalitat d’aquestes zones, encara per definir i no extensible als gossos potencialment perillosos (que sempre hauran d’anar lligats i amb morrió), és diferent de la de les àrees d’esbarjo, ja que es tracta de facilitar que el gos camini sense estar lligat i convisqui amb les persones i altres gossos en espais oberts amb uns horaris clarament definits i sempre sota la responsabilitat dels titulars dels gossos. "Les zones d’esbarjo de gossos més petites dels Estats Units, el Canadà i Alemanya, per posar-ne uns exemples, poden fer una hectàrea. A Barcelona això és impossible, però per això demanem zones compartides", afegeix l’activista. Així, si no poden ser més grans –la majoria tenen unes dimensions inferiors als 400 metres quadrats–, se n’haurien de crear més per evitar aglomeracions canines en determinades hores.

El xip, imprescindible

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

L’Associació Defensa Drets Animal (ADDA), la primera oenagé espanyola dedicada al benestar dels animals, coincideix amb la plataforma Espai Gos Barcelona en la necessitat de continuar avançant a les zones d’usos compartits, una alternativa que planteja dificultats. Per començar, els propietaris hauran d’obtenir una targeta de tinença cívica responsable prèviament i seria necessari que totes mascotes portessin implantat el seu xip identificatiu. "No tots els gossos són obedients i quan estan jugant entre ells no fan cas al seu amo. Es poden perdre, es poden espantar... De fet, molts dels gossos que arriben als refugis no van ser abandonats, sinó que es van perdre i els seus propietaris no han aconseguit trobar-los", recalca la portaveu d’ADDA, Carme Méndez. "Veurem què passa en la pròxima legislatura amb la zona d’usos compartits... Mentrestant, es tracta de fer possible la convivència entre uns i d’altres.  El que no pot ser és que ho pagui la gran majoria, que és cívica, pel mal comportament d’alguns propietaris", assegura Méndez, que considera que els parcs canins són molt útils en una ciutat tan densa.  "Com més espai tinguin els gossos per moure’s amb llibertat, molt millor per a les seves condicions psíquiques i físiques. La superfície mínima haurien de ser uns 700 metres quadrats", afegeix Méndez, que aposta per l’obertura de més equipaments per a gossos. 

Evacuacions ordenades

Actualment hi ha dos tipus d’equipaments canins a la capital catalana: les zones d’esbarjo i els clàssics pipicans. Els primers estan pensats com a espais de relació, mentre els segons només serveixen per "ordenar les evacuacions dels gossos en la via pública", segons detalla l’Ajuntament. Al costat de la porta d’accés hi ha rètols que informen de l’obligació que tenen els propietaris de recollir els excrements. Per al Col·legi de Veterinaris de Barcelona seria necessari detallar més normes. Per exemple, prohibir l’entrada a les gosses en zel, també als gossos molt dominants o agressius que vagin sense morrió; i detallar l’aforament màxim. "Idealment, haurien d’estar dividits en dues zones. Una per a animals amb alta energia i una altra per als més tranquils. Si els barreges es poden produir situacions de risc", explica el veterinari Albert Sordé, membre de l’escola. "Els beneficis d’aquests parcs superen àmpliament als riscos", puntualitza l’especialista, que aposta per un augment de zones d’esbarjo per a gossos basant-se en els drets d’aquests animals. "Si un 25% de les famílies té un gos, un de cada quatre parcs com a mínim hauria de tenir un espai per a ells", postil·la.