Els deures pendents de l'alcaldessa

El 15 de juny del 2015 era dilluns, primer dia feinerd’Ada Colau com a alcaldessa. Maria Mas, veterana activista veïnal de Ciutat Vella al costat de qui fins feia res portaveu de la PAH havia compartit un milió de trinxeres, entrava per a registre a l’‘acabada de prendre’ Casa Gran una carta per a la ja alcaldessa firmada per la Plataforma contra l’hotel del Rec Comtal. Aleshores feia poc que havien començat les obres de construcció del macrohotel en una de les portes d’entrada al Casc Antic malgrat la ferma i persistent oposició veïnal, que va arribar fins i tot als jutjats. A la carta, demanaven a l’alcadesa que les parés, obvi. Quatre anys més tard, malgrat que el fiscal va donar la raó moral als veïns confirmant les irregularitats administratives en l’operació urbanística que va permetre la construcció, el Rec Barcelona –nom oficial del’hotel aixecat per Nuñez i Navarro– és una realitat. Un hotel més a Ciutat Vella a ple rendiment, anunciat al seu web com a “adults only” a la Barcelona que buscava ser una ciutat per a nens.

Aquest dilluns, molt diferent al de fa quatre anys, Colau no trobarà al seu despatx cap carta de Mas. Sí que hi tindrà, això sí, una llarga llista de reivindicacions urgents i tangibles dels moviments socials i veïnals de la ciutat, de l’emergència climàtica a l’habitacional.

Malgrat no haver-li escrit, si Mas tingués avui l’oportunitat de parlar amb l’alcaldessa, li demanaria una residència assistida per a persones grans. “No en tenim cap de pública en tot Ciutat Vella”, assenyala aquesta veïna, que té clar el lloc en què s’hauria d’aixecar: els solars dels vells jutjats, de propietat municipal.

Treure la Rambla del calaix

A més de la no paralització de la construcció de l’hotel, Mas critica de la gestió municipal duta a terme durant l’anterior mandat l’aprovació de la polèmica ordenança de terrasses –molt menys restrictiva del que els moviments veïnals demanaven–, amb el recolzament de tots els grups a excepció de la CUP, avui fora del consistori. No sembla que el pacte amb el PSC porti a modificar aquesta normativa (o almenys no en la direcció que voldrien aquests veïns).

Si pogués continuar parlant amb Colau, Mas li demanaria rescatar el pla per a la Rambla, “que va quedar en un calaix després de moltes hores de treball i moltes reunions”, i “acabar amb el trànsit infernal de la Via Laietana, una ferida insuportable a Ciutat Vella, a més d’una font de contaminació”.

Emergència climàtica

La contaminació és un dels tres eixos fonamentals que els moviments socials de la ciutat van posar sobre la taula la setmana passada. Ho van fer en una roda de premsa en la qual van presentar les seves demandes al nou govern de Barcelona, en la qual van demanar als grups polítics, en aquell moment en plenes negociacions, que parlessin sobre això, sobre els problemes dels habitants de la ciutat (els grans absents en aquestes reunions). En concret van apuntar com a urgènciesl’emergència climàtica i la justícia ambiental; les desigualtats i la justícia social, i l’emergència habitacional, el lloguer i el turisme. La llista clara de demandes, presentades al local de la FAVB, estaven firmades, a més, per Aigua és Vida, Aliança contra la Pobresa Energètica, Assemblea de barris per a un turisme sostenible, la PAH, el Sindicat de Llogateres i la Xarxa per la Sobirania Energètica. Estaran pendents que Colau i Collboni en prenguin bona nota i, sobretot, posin fil a l’agulla.

Entre les mesures concretes per reduir la contaminació, les entitats proposen la lluita contra els grans contaminants “limitant al màxim el trànsit de vehicles moguts per energies fòssils, l’arribada de creuers i la generació d’energia mitjançant incineració o centrals de cicle combinat de gas o carbó”.

En l’eix de l’emergència habitacional i el turisme, una de les mesures concretes presentades pels moviments socials és la cessió per part de la Generalitat a l’ajuntament de la gestió del 100% de la recaptació de la taxa turística per destinar-la per llei a finalitats com augmentar el raquític parc públic de lloguer, un delsreptes majúsculs del mandat (i una de les crítiques històriques dels comuns als seus ara socis socialistes, als que sempre han criticat haver venut durant dècades la vivenda pública, privatitzant-la).

El barri o la vida

Un altre delsreptes en clau de barri (tot i que va molt més enllà) que van marcar les últimes setmanes de Gala Pin com a regidora de Ciutat Vella i que és una patata calenta que continua traient fum és el futur del CAP Raval Nord. Veïns i treballadors del centre –una pinya– continuen ocupant la Capella de la Misericòrdia, cedida al Macba. Porten dins gairebé tres mesos, convençuts que “la salut no hauria de dependre del barri on vius” (segons un estudi del’Agència de Salut Pública un veí d’un barri pobre viu de mitjana 11 anys menys que un d’un de ric). “Aquesta idea hauria de ser prioritària per al nou govern. Per aquest motiu, no acceptem la ubicació en el cub [el terreny allargat enganxat al Macba] i continuem reivindicant el CAP a la Misericòrdia ja”, assenyalen. Caldrà veure la posició del nou equip de govern, ja que les posicions del PSC i els comuns sobre l’assumpte eren oposades.

Literalment quatre dies després de les eleccions, diverses entitats de la ciutat presentaven als peus de la torres venecianes de la plaça d’Espanya la campanya #LaFiraoLaVida. Demanaven, demanen, al nou equip de govern que obri un debat ciutadà sobre el futur de les 27 hectàrees, 21 pomes de l’Eixample, del recinte de congressos aprofitant que el contracte de lloguer dels terrenys, de propietat municipal, venç el 2025. Els signants –de Som Paral·lel a Fem Sant Antoni o la Barceloneta diu prou– veuen en l’immens espai una oportunitat per canviar de model. Proposen convertir els vells pavellons en un nou barri, on cabrien fins a 10.000 pisos públics de lloguer. Una altra vegada la vivenda.

Al mateix districte, Josep Maria Domingo presideix el Centre Social de Sants. Al barri aquests dies estan de festa. Res a veure amb allò de dissabte a Sant Jaume. Celebren, ells sí amb alegria, el vuitè aniversari de la ‘conquesta’ de Can Batlló. Van entrar al vell recinte fabril el mateix dia que Xavier Trias va arribar a l’alcaldia, fa ja dos mandats. Durant les últimes setmanes del primer de Colau van aconseguir una cosa gran: la cessió per 50 anys de l’equipament al veïnat organitzat (amb l’abstenciód’ERC,  incomprensible per a molts al barri). “Ara hauran d’afrontar la transformació de la nau central en el súper arxiu promès, cosa que suposarà una inversió enorme”, destaca Domingo, qui, més enllà de Can Batlló, crida al nou equip de govern a posar solució a una de les assignatures pendents al barri, però que és una qüestió de ciutat: els entorns de l’estació de Sants. “Fa anys i anys que ho demanem, però segueixen igual. És vergonyós”, recalca el veterà líder veïnal.

De Sants a Sant Andreu

Notícies relacionades

La restitució del Tramvia Blau viu l’enèsim retard

El pla municipal destaca acabar la Via Laietana i la Rambla

A l’altre extrem de la ciutat, a Sant Andreu, també estan de celebració. Aquest mes de juny fa 13 anys de l’aprovació definitiva del planejament de les Casernes de Sant Andreu. Com cada any des de fa vuit –just des de l’entrada dels veïns de Sants a Can Batlló– les associacions de veïns de Sant Andreu del Palomar i Sant Andreu Nord-Tramontana van organitzar just divendres una festa reivindicativa per recordar els retards que acumula aquest projecte de ciutat i exigir a les administracions que el desencallin. Les entitats denuncien que la majoria delsequipaments previstos (la guarderia, la residència, el centre cívic...) i les vivendes protegides previstes segueixen pendents.

I seguint amb la vora Besòs,vora Besòs els barris en els quals Colau va perdre les eleccions i on les va guanyar el seu soci Collboni, reivindiquen que s’acabi tot l’iniciat l’anterior mandat amb el pla de barris (i que va quedar a mitges, per a desencant de no pocs), una cosa que sí que sembla assegurat després del resultat dels pactes. Demanen també més inversió en mantenir net l’espai públic, que jutgen totalment descurat. “Deixar de ser els grans oblidats”, conclouen.