Anar al contingut

INICIATIVA SOCIAL

Barcelona adapta la seva oferta de lleure educatiu a les demandes del carrer

El 'parkour' i el 'kickboxing' irrompen a les extraescolars al districte de Nou Barris

Algunes d'aquestes famílies no es poden permetre extraescolars per als seus fills, apunten els serveis socials

Elisenda Colell

Traslladar les conductes del carrer a l’oferta del lleure juvenil de la ciutat. Aquesta és la feina que fan un grapat d’educadors socials de Barcelona, dia a dia, des de la discreció absoluta. Al districte de Nou Barris han desembocat les alarmes veïnals per baralles de carrer i altres conductes de risc, en classes extraescolars per a adolescents de famílies humils. Un treball silenciós, i de formigueta, que enderroca estigmes i dona oportunitats. Educació més enllà de les multes, les bronques o la prohibició.

“Són els nostres ulls, sense la seva feina no sabríem què passa al carrer. Ens parlen de la realitat del que passa al barri”. Així és com les directores dels serveis socials de Nou Barris, Nuria Baniandrés, i del centre assistencial a la zona, Carme Balboa, defineixen la feina que fan els educadors que comanden el servei A partir de carrer als barris de Porta, Vilapiscina i Llobeta. Són Ariadna Dalmau i Toni Casas. Ells dos són els ulls del que fan els adolescents al carrer de la zona sud del districte per a la resta d’entitats del barri. “Preferim resoldre les situacions en positiu i donar-los referents que optar per la lògica punitiva”, sentencia l’Ariadna.

En la majoria de casos, les seves intervencions comencen amb la observació directa: el que veuen al carrer. D’altres, de les escoles o els rumors veïnals que poden arribar fins als cossos de seguretat. I la majoria d’intervencions tenen a veure amb xavals en risc d’exclusió social. “Normalment es troben amb fills de famílies que antenem als serveis socials”, explica Baniandrés. “Si la família no els pot pagar l’extraescolar que els motiva, ho faran al carrer”, asseguren els educadors.

I aquí és on pot començar el risc. Caigudes, ferides, por dels veïns... Però en comptes de tallar les ales, “perquè si ho volen fer se n’aniran a un altre lloc...”, la clau és introduir-los en un lleure educatiu, que també els acosta a sortides professionals. Al final, aquest servei aconsegueix portar els joves fins als recursos que ja hi ha al barri i que molts desconeixen. “Ja podem muntar tallers, que si als nois no els motiven, no tindrem ni un”, diu Alba Sanjurjo, treballadora del Casal de Joves de Porta, un espai comunitari pensat sobretot per a joves que s’impliquen en la vida del seu barri.

Passar del quadrilàter de gespa al parquet

Una desena de joves organitzaven trobades al carrer per practicar la boxa i passar la tarda. Ara, han aconseguit disposar d’un entrenador en un casal del barri.

“Sempre hem sigut els que ens portàvem malament, i donàvem per fet que no tindríem cap oportunitat”, explica un dels 10 integrants de la Família Flamante en la primera classe formal que els imparteixen sobre 'kickboxing' a l’Espai Jove Les Basses. Aquest grup d’adolescents, que comparteixen aula de recolzament educatiu a la seva escola i fan pinya com ningú, fa dos mesos que no practiquen al carrer el seu esport preferit, la boxa. Llavors el seu quadrilàter eren els parcs del barri. La setmana passada van iniciar la primera classe en una aula tancada i un professor.

“A nosaltres ens agrada la boxa, així que vam comprar guants i quedàvem per practicar”, explica un dels joves que integra aquesta família d’amics. Al desembre, els nois van començar les trobades. El Turó de la Peira o la plaça Sóller van ser alguns dels llocs escollits, sempre cap al “vespre”. Hi va haver almenys quatre trobades. Un ho posava pel grup de WhatsApp, el missatge corria i es feien els entrenaments. Bàsicament consistia a pegar-se fins que un altre es rendís. “Som amics, ho fèiem per practicar no per fer mal a ningú”. Si fos una pel·lícula, semblaria que estem a dins d’‘El club de la lucha'. Tot i que ells encara no havien nascut quan es va estrenar el film.

Als seus ulls, aquesta activitat és simple i normal. Però no tothom opina el mateix. Almenys un veí va avisar els Mossos al febrer davant la por i la sensació d’inseguretat de veure com una quarantena de persones presenciava un combat al Turó de la Peira. A més, l’escola dels nois, el Cor de Santa Maria, va fer saltar les alarmes. “De vegades arribaven a l’escola amb ferides, blaus als ulls...”, explica l’educadora social Ariadna Dalmau. “Els vam ensenyar els vídeos de les baralles i els professors es van preocupar”, reconeixen els adolescents, que cursen tots 3r de l’ESO i tenen entre 15 i 17 anys.

Els adolescents han deixat les trobades de carrer i han aconseguit un espai on practicar aquest esport / Álvaro monge

Paral·lelament, els educadors van connectar amb els nois. “No estem parlant de baralles territorials entre grups confrontats”, afirma Dalmau. I a més els nois ho van deixar claríssim. “Ho fem perquè no tenim cap altre lloc on anar a practicar”, asseguren. I allà va començar el treball educatiu. Va tocar treballar molt. Estan acostumats a ser els “enredaires” de la classe. Que els adults se’ls prenguin seriosament ja no és tan habitual.

Després de conèixer les seves demandes, els educadors de carrer van optar per una intervenció educativa molt concreta basada, sobretot, en el compromís. Els nois van haver de fer un informe explicant la motivació i creació del seu grup, exposant totes les seves demandes i proposant possibles solucions. Quan el van tenir fet, els va tocar assistir a una de les reunions de la taula d’entitats del barri, on hi ha, per exemple, l’Agència de Salut Pública i els Serveis Socials. I van explicar el seu cas. “Ens va costar un fotimer, no pensàvem que l’acabaríem fent, i menys que ens dirien que sí”.

Però, contra tot pronòstic, ho van aconseguir. Han aconseguit tenir cada dimecres una sala per a ells a l’Espai Jove Les Basses, i també han aconseguit pressupost per a un professor. “Ens van ajudar molt”, diuen els joves assenyalant el Toni, l’educador social del carrer. El dia 24 d’abril va ser la primera classe.

“Motivació cent”, van respondre un a un, els joves quan l’entrenador els preguntava com estaven d’ànims. “Bé, jo us ensenyaré a pegar, però també quan heu de pegar, perquè si us penseu que els problemes es resolen així no aneu bé”, els adverteix el professor. Ells li asseguren que no. Justifiquen les trobades de carrer perquè han vist vídeos a Youtube de boxejadors, els agrada la disciplina, l’esport de contacte, però no poden anar al gimnàs.

Un educador, el Toni, segueix la classe amb els xavals. La idea és que el grup es consolidi, faci aquestes trobades i l’educador es pugui retirar per atendre, en aquell temps, altres joves que també necessiten la seva atenció.

“Si caus, t’aguanten”

Un projecte pioner al barri de Porta ofereix un espai a adolescents perquè puguin practicar 'parkour' amb supervisió adulta

El Pol i el seu company Jose practicant 'parkour' amb els mòduls de fusta que ells mateixos han construït / JORDI COTRINA

El ‘parkour’ o ‘art del desplaçament’ és una disciplina que consisteix a moure’s per la ciutat saltant murs, bancs o qualsevol altre obstacle de la forma més ràpida amb l’única ajuda del cos humà. Molt conegut entre ELS joves, que mostren les seves habilitats a les xarxes socials, arriba als barris barcelonins. A l’estupefacció i por de veïns que confonen aquest esport amb la delinqüència se li sumen els cops que poden assumir els qui practiquen la disciplina. Després de les nombroses trobades i la motivació dels nois, els educadors del carrer i el Casal de Joves de Porta aporten un espai segur perquè els joves puguin practicar aquest joc minimitzant riscos.

El Pol és un jove adolescent que fa almenys un any que fa 'parkour' per la ciutat. “Normalment anàvem al parc de Trinitat Nova”, explica. Veient l’èxit que tenia per Instagram, va decidir fer-se professor de 'parkour', juntament amb un altre amic de disciplina. A través d’aquesta xarxa social va convocar fins a tres trobades per a qui en volgués aprendre. Hi va arribar a haver trobades de fins a 40 persones a la plaça Sóller. L’única premissa, com la que tenia ell a Trinitat Nova. “Si caus, t’aguantes”. El Pol ho sap bé. Ha caigut diverses vegades en aquest esport. “Una vegada em vaig trencar un braç”. Però no va deixar de practicar-lo. “M’encanta”, reconeix. 

Aquesta disciplina se serveix dels obstacles del mobiliari urbà per practicar habilitats esportives. / JORDI COTRINA

Entre els treballadors del Casal de Joves de Porta, a la plaça Sóller, i els educadors del carrer, van arribar a contactar amb aquests nois. “L’alarma que es genera és el de menys, el problema és que es poden fer molt mal entre ells”, alerten els educadors socials i els responsables dels serveis socials municipals. I així va néixer un projecte que, sense comptar amb la col·laboració i compromís dels nois, no hagués servit de res.

Ara el taller està en la primera fase: construcció de mòduls de fusta. Els nois aprenen l’ofici de fuster i es dediquen a construir els mòduls sobre els que després saltaran. “Tot i que a ells no els ho sembli els estem donant una oportunitat de conèixer un ofici”, opinen els promotors del projecte. Ells estan encantats. Cada mòdul nou és un repte. Plantegen les formes i se’n fan responsables. Guardar-los bé quan plou, polir-los per evitar ferides... en una paraula: compromís.

La segona fase serà la de saltar-los. Un especialista en la matèria els podrà donar consells, supervisar els salts, ensenyar el que fan malament i donar-los consells per a la seva autoprotecció. Tot això, a més, explica amb la mirada posada d’educadors.

Un exemple és el moment en què va fer la imatge que il·lustra aquest reportatge. El Pol, orgullós, va saltar el mòdul que ell mateix havia creat. Va relliscar i la seva cama va xocar contra una cantonada del mòdul. Al segon, un educador va contactar amb el Servei d’Emergències Mèdiques i el menor va ser atès immediatament. Al carrer, sense cap supervisió, aquestes coses no passen. “Aquí si caus, no és el teu problema. Algú es fa responsable de tu”, explica el menor.

Si el projecte prospera i té futur, la idea és derivar els joves per fer formació de monitors en el temps d’oci o tècnic esportiu. “Tant de bo ens ajudin, seria brutal, tot i que encara ens queda molt per aprendre,” diu el Pol. La vocació educativa la tenen: ells sols van muntar jornades de 'parkour' al seu barri on van arribar a venir nens de fins a 5 anys amb els seus pares. El problema estava en si un noi de 15 anys pot protegir-ne un de 12, que també va sol. Però, d’aquesta forma, en comptes de renyar-los, o girar la cara a aquesta situació, es pot reconduir fins al punt que aconsegueixin una feina o una sortida acadèmica.  

Temes: Adolescents