El patrimoni d'orinar on toca

Hi ha moltes maneres de mesurar el patrimoni. El primer que passa pel cap és en el terreny material: arquitectura, urbanisme, art... Hi haurà qui també es quedi amb la gastronomia, o les festes tradicionals. En el terreny personal s’imposa parlar de fortuna i de béns. I a Ciutat Vella, i en aquest cas, al Gòtic, referir-se al patrimoni, per escassos i cada vegada més insòlits, implica parlar cada vegada més delsveïns. Per això, la col·locació d’un bany públic en un enclavament del segle XIX amb prou feines els crida l’atenció. Hi haurà qui es posi les mans al cap. Però la immensa majoria prefereix sortir al carrer sense haver d’aguantar la insuportable fetor d’orina, tot i que suposi encasquetar un bloc de ferro a la plaça del Duc de Medinaceli. 

El lloc és bonic des de la llunyania. Es va urbanitzar el 1844 i va ser obra de l’arquitecte municipal Francisco Daniel Molina, que també es va encarregar de dissenyar la plaça del Rei. Al centre, una font ornamental amb una escultura dedicada a l’almirall Galcerán Marquet, un navegant del segle XIV bragat en mil batalles mediterrànies. Aquí hi va haver abans un convent franciscà; el més a prop que va estar la plaça del cel. 

Deshumanització

El lloc deixa de ser bonic des de la proximitat. Arbres amb grafitis, bicicletes lligades a la tanca de la presumpta zona verda, motos arremolinades en tots els pendents, un plàtan amb un forat a la base pel qual passa un nen de quatre grapes. I un terra de terra irregular trufat de bancs desnodrits. L’ús intensiu de la plaça l’ha portat a un desgast inquietant. I a la deshumanització. De totes les finques que l’envolten, només queden un grapat de residents locals. A penes els arribaria per a un partit de futbol sala. Hi ha dos hotels, el Registre Civil de Barcelona, un edifici d’oficines i un immoble gegantí amb pisos de luxe propietat d’adinerats estrangers que venen a passar temporadetes a la ciutat. 

Martí Cusó, del’associació de veïns del Gòtic, no posa objeccions a la instal·lació de l’WC metàl·lic. "La plaça ja està molt agredida en molts sentits, així que no crec que molesti en absolut." Explica que l’elevada concentració d’oferta de lleure nocturn els omple els carrers d’orina humana. Passa, sobretot, de dijous a diumenge. Un o dos no passaria res, però parlem de pipí en quantitats industrials. I això és molest de veritat. Un portaveu de l’ajuntament explica que ja han col·locat set d’aquests urinaris, que cinc més estan en procés d’instal·lació, i que en tenen pendents dos més. En total, 14. La ubicació, segueix aquesta veu municipal, compleix diferents criteris: "Distribució territorial, que hi hagi gran afluència de gent i que es pugui connectar amb facilitat a la xarxa elèctrica i de clavegueram". En el cas del Gòtic s’hi ha d’afegir l’estretor dels carrers, la qual cosa deixava poc marge de maniobra.

Altres necessitats

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

"Podria haver-se elegit la plaça de la Mercè, però generaria el mateix debat", aporta Martí. Allà, per cert, aparquen diàriament una dotzena de vehicles amb segell de l’Administració pública. Com passava a Sant Jaume fa anys. Aquest veí creu que el fet que Duc de Medinaceli sigui una plaça històrica no treu que se li puguin afegir serveis públics. "No s’ha alterat cap monument, i la veritat és que ara les nostres necessitats són d’altres".

¿I tenen èxit aquests lavabos? Els de les places del Teatre i dels Àngels acumulen 200.000 usos anuals, la qual cosa significa que cada dia passen per allà, per a obres majors o menors, unes 555 persones. Les cabines, per sort, són autorentables. I si algú anteposa el patrimoni històric a les urgències de propis i estranys, que sàpiga que aviat n’hi haurà un a la plaça de la Catedral.