'Rancing': balla mentre corres a Barcelona

Arc de Triomf, divendres a la tarda. Es va formant un grup amb roba d’esport, accessoris carnavalers, actitud de festa. Desprenen més entusiasme que l’alcalde de Vigo. Es veu alguna perruca morada, boes de plomes, llumenetes. Hi ha qui ve fins i tot amb la cortina de dutxa a tall de capa de superheroi. Connecten un altaveu portàtil, fan l’escalfament de rigor i de cop tots es posen a córr..., a ball..., ¿però què fan? Ni que perseguissin Iceta en precampanya.

Nom oficial: rancing. Running + dancing. Consisteix a córrer i ballar alhora. Com si fossis un híbrid d’Usain Bolt,  Pocholo i Rajoy caminant de pressa. “La idea és jugar –diuen–. Sentir-te com un nen i que t’importi un rave el que pensin els altres”.

Hi ha qui els mira com si fossin una colla d’aliens. Hi ha qui els somriu i fins i tot s’uneix al grup. Uns turistes indis els van ensenyar una coreografia al mig de la plaça Reial. Cada vegada fan un recorregut diferent, tot i que solen passar per la Ciutadella. “És l’únic lloc de la ciutat en el qual pots cridar sense que creguin que estàs boig”, riu el Moshe.

Moshe Mizrahi és el runnerballarí amb altaveu a la motxilla que segueix tot el grup. Va començar a muntar sortides per fer rancing fa a penes un mes a través d’Airbnb Experiences. El moviment va aparèixer un any enrere a Nova York. Ara es pot trobar a Barcelona, Londres i Brighton. No és el més rar que es veu corrent en aquesta plataforma: a Florència practiquen running amb classes d’històriarunning .  

“De vegades correm, de vegades avancem ballant, de vegades ens parem en places i ballem”, detalla Moshe. És com si et colessis durant una hora i mitja en un videoclip. “Tu vas corrent i passen coses –explica–. Cada vegada és diferent”. Com si sortissis de festa, però sense copes ni discoteca. ¿Que què té d’especial? “És molt xulo ballar amb gent desconeguda”, respon l’organitzador.

Tots els nivells de runners són benvinguts. “La idea és passar-s’ho bé fent exercici i descobrir la ciutat d’una manera diferent”. Només hi ha una regla: “Respectar la gent del carrer”, insisteix el Moshe abans de posar-se a ballar córrer. L’altaveu està a menys volum que el mòbil d’un adolescent estàndard.  

Ningú ho diria al veure’l en ple èxtasi nocturn, però la millor manera de trobar el Moshe és buscant-lo atrenc d’alba  per la Barceloneta. Fa tres anys que va muntar el club delsSunrise runners. Queden per córrer al sortir el sol. Ja superen els 2.700 membres a la xarxa Meetup.

Preguntar-li al Moshe què fa és com fer-ho a Ferreras en plena crisi de Govern. La setmana passada fins i tot va muntar un concert al menjador de casa seva. Belga, 38 anys, en porta 11 a Barcelona. Fa un any que va deixar la seva feina en la moda. En una setmana (espera) serà oficialment guia de muntanya. A hores d’ara, organitza quedades per fer running gairebé diàriament.       

I tot perquè va perdre una aposta amb una amiga. “Qui perdia havia de fer un triatló”, recorda. Llavors, ell ni corria, ni nedava, a penes anava en bici. Així que va haver de començar a entrenar-se. “I una mica abans havia descobert que el sol naixia al mar”. No és broma. “Mai m’hi havia fixat”, promet. Coses de belgues.

Va intentar quedar per córrer a les 7 del matí amb els seus amics, però tots es quedaven al llit. “I vaig pensar que l’única manera d’anar era comprometent-me”, recorda. Així que ho va penjar a Meetup, la xarxa des d’on continua coordinant les sessions.

Queden tots els dimecres i divendres a les 7.30 davant el Buenas Migas de la Barceloneta. Els dimarts, a la mateixa hora, fan entrenaments d’intervals (“per millorar la resistència”). I un altre sunrise runner organitza sessions els dimarts i dijous a les 6.30.

El primer any corrien només el Moshe i un amic. Ara s’arriben a reunir una vintena per alba; 50 en els run & brunch (un diumenge al mes acaben de suar amb esmorzar-dinar). Un de cada dos dilluns organitzen sortides per córrer 10 quilòmetres guiant invidents per Montjuïc. Correm tots junts, es diu la iniciativa. “Els invidents volen córrer, però els falten guies”, lamenta el Moshe.

Si preguntes “¿d’on ets?”, aquí et deixaran anar “és complicat”. L’Alex esbufega. Ella va néixer a Romania –intenta respondre–, però ha viscut entre els EUA i Costa Rica. La majoria delssunrise runners d’avui són expats. La Gaetane i la Shannon, belgues; el Guntram, austríac; el Joe, anglès. Tots odien matinar. “Però quan veus el sol –assegura la Gaetane–, val la pena”.

7.30 hores i ja es veu un vaivé de malles per la Barceloneta. Això si aconsegueixes treure’t les lleganyes. Un minut corrent i se’t passa la son. Acabes amb més energia que Casado cridant «visca Espanya», banyant-te al mar (qui s’atreveixi) i esmorzant com si fossis a Friends. ¿El més estrany que han vist? “Ens vam fer una foto amb uns nuvis”, recorden.  “I ens creuem molt amb els borratxos del dia anterior”. Més d’un t’incita que xoquis els cinc.

'Running' amb bosses d’escombraries

Notícies relacionades

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Gerardo Lertxundi: "La connexió per la Diagonal també es pot fer amb bus si li dones prioritat"

De vegades se’ls uneixen els runners amb bosses d’escombraries de Barcelona Plogging. És l’últim ecopassatemps nòrdic que ha arribat a Barcelona: surts a córrer i acabes recollint més escombraries que la que té gravada Villarejo. “Sempre ho fem alhora per poder ajuntar-nos”, diu la Priscila, una de les organitzadores i habitual sunrise runner.

¿Que per què córrer a trenc d’alba? “Per començar el dia de bon rotllo”, contesta l’Alex. “A part de per fer esport”, afegeix la Shannon. Tots riuen. Sembla que és el menys important. “T’han de treure del llit amb grua –esbufega la Gaetane– , però saps que ho disfrutaràs. I a les 9.30 ja ho tens tot fet.