Anar al contingut

A l'espera d'una decisió judicial

L'AMB creu que Agbar hauria de pagar 210 milions si s'anul·la la concessió de l'aigua

Eloi Badia descarta una possible indemnització a la societat en cas de liquidació

El Suprem ha de ratificar si s'extingeix l'empresa mixta, creada sense concurs

Toni Sust

 

  / FERRAN NADEU

El regidor de Presidència de l’Ajuntament de Barcelona i vicepresident de Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Eloi Badia, considera que en el cas que el Tribunal Suprem ratifiqui l’anul·lació de l’empresa mixta que gestiona l’aigua de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Agbar no només no podrà reclamar una compensació econòmica per la pèrdua de la concessió, sinó que haurà d’abonar uns 210 milions d’euros a l’AMB.

Així ho ha explicat Badia aquest dilluns, al xifrar les conseqüències econòmiques que tindria la hipotètica ratificació de l’anul·lació de l’empresa mixta per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el 2016. Una anul·lació que es va fonamentar que la firma, creada en temps de l’alcalde Xavier Trias en una decisió recolzada per CiU i el PSC, va ser constituïda sense concurs, la qual cosa legalment no era possible.

El càlcul

Segons els càlculs que cita Badia, no es pot donar per bona la quantitat que Agbar diu haver aportat en el moment de la creació de l’empresa, que està participada en un 70% per la mateixa Agbar, en un 15% per La Caixa i en un 15% per l’AMB. La quantitat total aportada inicialment és en teoria de 476 milions d’euros. Però el regidor Badia, amb dades de desembre del 2018, valora els actius de l’empresa mixta en 370 milions d’euros.

D’aquesta quantitat, Badia considera que 100 milions d’aquest total s’han de restar perquè es corresponen amb dividends que no s’haurien d’haver cobrat, argumenta apel·lant a la nul·litat de la creació de la societat, perquè el càlcul, naturalment, parteix del fet que el Suprem ratificarà la decisió que al seu dia va prendre el TSJC. La xifra de partida per calcular una possible compensació quedaria, així, en 270 milions. A La Caixa, pel seu 15%, li tocarien 40,5 milions. Però a Agbar no li correspondrien, sense més ni més, els 189 milions que suposa el seu 70% dels fons propis de l’empresa mixta.

Perquè l’AMB creu que Agbar ha de pagar més de 100 milions per conservar el servei en alta (el d’aigua no potable, que va a les plantes potabilitzadores, que l’autoritat metropolitana no voldrà en cas que el Suprem confirmi que tanca la concessionària), considera que va percebre 55 milions en concepte de coneixement que en vista de la sentència del TSJC no hauria d’haver cobrat i creu que sobrevalora els seus actius en 237 milions. En total, una suma de 400 milions de la qual Agbar seria deutora.

La factura final

A aquests 400 milions, l’AMB li resta els 189 ja citats, que Agbar hauria de recuperar pel seu 70% de l’empresa mixta, i arriba al saldo final dels 210,7 milions que segons l’AMB hauria de pagar la firma. “És un escenari optimista”, ha admès Badia, que ha precisat que els diners anirien a parar “el servei metropolità de gestió de l’aigua. Un altre cosa és si hi haurà municipalització o adjudicació a un nou concessionari en el cas que el Suprem ratifiqui la decisió del TSJC.

Fonts d’Agbar han rebutjat replicar a l’anunci i han precisat que no tenen constància de quan es pronunciarà el Suprem. Però sembla bastant clar que si es dona l’escenari que ha esbossat Badia, l’empresa acabarà acudint als tribunals i l’assumpte es dirimiria en aquest àmbit al marge que el servei quedi a mans públiques o d’un nou adjudicatari.