Entrevista al candidat a l'alcaldia

Manuel Valls: "Colau facilita l'assalt separatista a Barcelona"

L'alcaldable avalat per Ciutadans vol que Barcelona sigui "l'altra gran ciutat espanyola"

Rebutja la connexió del tramvia per no ser prioritària i assegura que si guanya a la ciutat "es podran fer hotels"

manuel-valls-entrevista / periodico

10
Es llegeix en minuts
Toni Sust

Manuel Valls contempla la ciutat des de la seu de la seva candidatura, als Jardinets de Gràcia. Amb veu ronca, una lleu afonia, recorre alguna vegada a anotacions de les quals s’acompanya i es presenta com el candidat alternatiu a Ada Colau, als independentistes i a una hipotètica aliança entre tots dos, que denuncia com a principal risc de les pròximes eleccions.

Seguint el que diuen de vostè els seus rivals, és fàcil imaginar-lo dinant amb gent rica i poderosa que l’instrueix perquè protegeixi vostè els seus privilegis. ¿És vostè el candidat de les elits?

Soc un candidat per a tots els barcelonins. El populisme sempre busca enemics. Per al de dreta l’enemic és l’immigrant, el musulmà. Per al d’esquerres, Brussel·les, les empreses, els turistes. Per als separatistes, Madrid. Una ciutat no funciona sense el talent i tampoc sense la gent humil. Vull ser l’alcalde del talent però també el dels barris en què la gent ho passa malament. Vull un pla integral per a Nou Barris, per a Sant Martí, i per a totes les zones més necessitades de la ciutat. Vull ser l’alcalde de tots, sense enemics.

Però és difícil. Tothom té enemics. Vostè té enemics, els tenia a França. 

Adversaris. Però jo no vull dividir la ciutat.

¿Compta amb finançament de les grans empreses que volen un canvi a Barcelona?

Les elits, part de la la burgesia, grans famílies de Barcelona, ¿a qui han finançat en aquests últims anys? ¿A mi o al separatisme? Jo soc el candidat independent d’una plataforma que rep el recolzament de Ciutadans, ¿el partit de la burgesia? Va ser el primer partit a Barcelona a les eleccions autonòmiques de desembre del 2017. Va guanyar a set dels deu districtes. ¡Va quedar en primera posició a Nou Barris!

"¿A qui ha finançat la burgesia en els últims anys? ¿A mi o el separatisme? Em recolza Ciutadans, que va quedar primer a Nou Barris el desembre del 2017"

¿Com jutja la gestió de Colau?

Ha sigut un desastre i ens pot conduir a la consolidació d’aquest desastre. Les conseqüències de la seva gestió són evidents: pèrdua d’oportunitats i inversions. Mal a la reputació de la ciutat. Fugida d’empreses, també pel procés. La gestió de Colau és una suma de mala gestió i de prejudicis ideològics. El seu populisme ha creat un marc adequat per als interessos del món separatista, que es prepara per assaltar la Barcelona cosmopolita i oberta de sempre. La combinació del populisme municipal i del separatisme, la seva aliança, seria una catàstrofe per a Barcelona. Les declaracions de Colau sobre la seva intenció d’anar al judici pel procés surten del marc de la responsabilitat d’una alcaldessa. Crido els barcelonins a anar a votar. Són les eleccions municipals més importants des de 1979.

"La gestió de Colau és una suma de mala gestió i prejudicis ideològics. El seu populisme ha creat un marc adequat per al separatisme, que es prepara per assaltar la Barcelona cosmopolita de sempre"

Vostè ha parlat molt de seguretat. ¿Serà l’eix de la seva campanya?

En serà un. Hi ha dos models, el de Colau i el meu. La seva política de seguretat ha sigut un desastre, un fracàs. No ha existit. Els barcelonins coneixen els fets. Hi ha molts delictes, ha crescut el tràfic de drogues: cocaïna, heroïna, crac. La prostitució. La violència. Sobretot, la sensació d’un gran desordre. L’ocupació de l’espai públic. La gent no entén com el top manta ocupa aquest espai, el metro, a més amb el recolzament de l’ajuntament. És una activitat il·legal. Perjudica la imatge de la ciutat, el comerç. Com a alcalde acabaré amb això. Si soc alcalde, no veurem més manters.

Aquí davant del seu despatx havia d’erigir-se un hotel, i la primera decisió de Colau com a alcaldessa va ser aturar-lo. ¿Si vostè és alcalde aixecarà la restricció actual per a la construcció d’hotels que fixa el PEUAT?

Aquí s’havia de construir un Four Seasons. Si al seu lloc s’hagués aixecat habitatge social es podria discutir. Però el que s’ha fet són pisos de luxe per al Mandarin. Són 30 llocs de treball. Amb l’anterior projecte n’eren 400. ¿Quina lògica té? Al Raval, recuperat fa anys, hi havia dos projectes d’hotels de cinc estrelles. No es fan, quan hi ha pancartes davant que els demanen.

"El top manta és il·legal i malmet la imatge de la ciutat i el comerç. Si soc alcalde, no veurem més manters"

¿Amb vostè es podrà tornar a fer hotels?

Sí, si soc alcalde es podran fer hotels de nou a Barcelona. El turisme no és un enemic, és un actiu. Cal gestionar-lo. Barcelona necessita més hotels. Vull acabar amb la normativa actual. Colau ha fet creure que prohibir alguns hotels arreglaria el problema del turisme, i ha passat el contrari.

¿Quin seria el seu gran projecte urbanístic?

L’Àrea Metropolitana de Barcelona. Madrid suma 600 hectàrees. Barcelona, també si comptem els municipis de l’AMB. La diferència és que no és una ciutat integrada. Jo vull fer de Barcelona una gran metròpoli. A l’Àrea Metropolitana podem construir 20.000 pisos i més de pressa que en altres zones.

¿Quant es tardaria a fer aquests 20.000 pisos?

Crec que es poden construir en un procés d’entre quatre i vuit anys. No estic d’acord amb imposar un 30% de les promocions a vivenda pública sense consens amb el sector privat. La despesa addicional que suposarà per al sector immobiliari es traduirà en un augment de preus. La pagaran els barcelonins. La mesura frenarà la construcció, que és el contrari del que cal fer per frenar els preus. Si no es construeix, el lloguer puja. L’única manera d’abaixar els preus és un pacte amb el sector privat per construir.

"Podem construir 20.000 pisos a l’Àrea Metropolitana per abaratir el preu de l’habitatge; tardaríem de quatre a vuit anys"

¿Aquests 20.000 pisos serien públics i de lloguer?

Aquesta és una altra qüestió. Poden ser públics, privats, una part social. Però cal construir.

Vostè no es va comprar un pis, l’ha llogat.

Visc de lloguer (prefereix no revelar el preu que paga), perquè tinc aquesta possibilitat. He treballat i treballo.

¿De què viu vostè ara?

Fins al mes d’octubre vivia de ser diputat a França. Ara de ser conseller d’empreses. No a Barcelona.

¿Els preus d’aquests lloguers poden baixar amb la seva proposta de construir-ne més en l’àmbit metropolità?

No, al centre, a l’Eixample per exemple, els preus no baixaran, o baixaran poc. Perquè allà es construeix poc o ja gairebé no es pot construir. Quan els preus baixen al centre també pot suposar una degradació de la imatge de la ciutat.

¿Té cotxe? ¿Creu en la connexió del tramvia?

No tinc cotxe particular. Pel que fa al tramvia, la connexió no és prioritària. Potser tindria sentit si es pogués garantir una velocitat clarament superior a la de l’autobús. Crec que hi ha una alternativa més eficient, que és la dels autobusos elèctrics. La unió del tramvia i la reforma de la Diagonal costarien més de 180 milions. Aquests diners s’han d’invertir on hi ha necessitats urgents.

Valls treu el cap per la finestra de la seva seu electoral, dijous passat. / JORDI COTRINA

Primer se’l va identificar com l’alcaldable de Ciutadans. Després va semblar agafar distància amb el partit d’Albert Rivera, amb el qual ara coincideix en gairebé tot. ¿És una intensitat variable calculada?

Sempre vaig advertir que no vaig sortir d’un partit per anar a un altre, però amb Ciutadans no hi ha cap tipus de distància. Tinc sort de tenir-los al meu costat. Han plantat cara en els moments més complicats. Van ser els primers a dir no al separatisme.

¿No es va plantejar trencar amb ells per acceptar el vot de Vox a Andalusia?

No, mai m’ho he plantejat. El que jo volia era parlar clar. La irrupció de l’extrema dreta és una mala notícia i acaba amb l’excepció espanyola.

Vostè va advertir que seria una provocació que Forn es presentés, com farà.

Té dret a ser candidat, però no a convertir Barcelona en ostatge de l’independentisme. El PDECat podia elegir un altre candidat. Al presentar Forn converteix Barcelona en ostatge de l’independentisme. El futur de Barcelona no es pot planejar des d’una presó, o des dels judicis. A Ernest Maragall li passa el mateix que a Forn: només pensa en el procés. Barcelona només li interessa perquè sigui la capital d’una república imaginària.

"Forn té dret a ser candidat, però no a convertir Barcelona en ostatge de l’independentisme. No es pot planejar una ciutat des de la presó"

Tot apunta que vostè tindrà moltes dificultats per aconseguir algun soci postelectoral. ¿Confia a ser alcalde a base de quedar en primer lloc?

Crec que he de quedar al capdavant. ¿Però no seria possible una aliança amb els socialistes? Suposo que respecten l’Estat de dret, que no votaran amb Colau contra la Constitució. Collboni és crític amb la seva gestió. Les aliances són possibles amb els partits constitucionalistes.

¿Inclourà en la seva llista regidors de l’actual grup de Ciutadans?

Sí. Hi ha gent amb molt valor. I Carina Mejías ens ajuda molt. Ella ha fet el pas de no estar en la llista, però hi haurà regidors d’ara.

Ser alcalde de Barcelona és molt interessant, però quedar-se a l’oposició municipal quatre anys no ho és tant. ¿Reitera que si no governa es quedarà?

Em plantejo guanyar. Però passi el que passi acceptaré la responsabilitat que m’atorguin els barcelonins. Passi el que passi em quedo a Barcelona. Passi el que passi seré regidor. Però vull ser alcalde. Vull ser l’alcalde del bilingüisme, perquè és una força i no un mur. Vull que Barcelona sigui l’altra gran ciutat espanyola.

¿Creu que el castellà està en perill o marginat?

No. Al carrer es parla català i castellà. No sempre va ser així. Vaig sortir al carrer amb la meva mare, el meu pare no va poder venir, a la primera gran manifestació per demanar l’Estatut, el 1976.

¿Quin temps acostumava a passar vostè a Barcelona?

Estius molt llargs, de juny a setembre. De petit vaig estar alguns mesos a l’escola aquí. La meva mestra era Roser Capdevila, la meva cosina germana.

Valls, al seu despatx / JORDI COTRINA

Vostè ha sigut primer ministre de França, un país amb arma nuclear. ¿Compta vostè amb alguna limitació per no donar a conèixer qüestions sensibles, ara que vol fer política en un altre país? Igual li sembla una pregunta estranya.

No parlo mai dels secrets d’Estat.

¿Cal reconèixer l’autoproclamat nou president de Veneçuela, Juan Guaidó?

Sí. Fa molt que segueixo aquest tema. Vaig conèixer Leopoldo López a Washington i soc amic de la seva dona. Coincideixo absolutament amb el que diu d’aquesta qüestió Felipe González. Veneçuela ho té tot per ser una democràcia. La comunitat internacional s’està movent.

"Per sort l’1-O no hi va haver morts, hi va haver ferits. Les imatges van ser més que desagradables. Però això també va provocar el discurs del Rei i la manifestació del 8-O, que va demostrar que no només hi ha independentistes"

¿Creu, com Josep Borrell, que la majoria de les imatges amb les que es va denunciar l’actuació polícial a Barcelona l’1-O són ‘fake news’?

L’1 d’octubre del 2017 va ser un desastre per a tothom. Si no s’hagués convocat el referèndum il·legal no hauria passat. Per sort no hi va haver morts, hi va haver ferits. Les imatges van ser més que desagradables. Però això va provocar també el discurs del Rei i la manifestació del 8 d’octubre, que va demostrar que aquí no hi havia només independentistes. Vargas Llosa i Borrell van tenir un paper decisiu. Cal dir-los ‘chapeau’.

"No contestaré si el Barça ha de fitxar Rabiot perquè no és cosa meva. Però si hi ha un fitxatge que m’agradaria un dia per al Barça és el d’Mbappé"

¿Alguna cosa bona de Colau?

Crec que va portar aire fresc el 2015 i que va fer un diagnòstic interessant sobre Barcelona, que ja no era només la del 92 i que hi havia barris que ho passaven malament. Però el judici positiu acaba aquí. No ha sigut capaç de canviar les coses.

Notícies relacionades

L’última: ¿ha de fitxar Rabiot el Barça?

No contestaré per una raó: no és cosa meva. Hi ha molts jugadors francesos amb talent. Si hi ha un fitxatge que m’agradaria un dia per al Barça és el d’Mbappé.