Colau retira la medalla d'or al primer alcalde franquista de Barcelona

Després d’Antonio López, tret del seu pedestal el 5 de març passat, ara li ha arribat el torn a un exalcalde de Barcelona, Miquel Mateu Pla, franquista com pocs, que no té un carrer dedicat i tampoc una estàtua, però sí una medalla d’or de la ciutat, concedida el 1945, quan va deixar el càrrec per passar realment a millor vida, ja que va ser nomenat ambaixador d’Espanya a París. L’equip d’Ada Colau va aprovar ahir, en el si de la comissió de govern, revocar la concessió d’aquella medalla i, en paral·lel, anul·lar els més de mil expedients de depuració de funcionaris municipals que Mateu va posar en marxa quan el 1939, després d’entrar uniformat amb les tropes de Franco a la ciutat, va ser elegit alcalde.

El cap de Mateu ha sigut així servit aquest any com a aperitiu d’allò que el govern municipal dels comuns ha batejat com les primaveres republicanes de Barcelona, una setmana d’actes celebrats entre el 15 i el 20 d’abril que sota el paraigua del programa de la memòria intenta rei­vindicar que l’ànima d’aquesta ciutat ha sigut sempre de la bandera tricolor. Això, malgrat que figures com la del mateix Mateu, barceloní de naixement, poc o molt ho contradiuen.

El seu antecessor en el càrrec va ser aquell alcalde que pocs recorden, Hilari Salvadó, tot i que el seu mandat va ser terrible. Va ser l’alcalde sota les bombes, el que anava allà on més mal havien fet les incursions de l’aviació italiana, atenia els ferits en persona i, després, supervisava la construcció de refugis. La seva biografia el retrata com un home d’una integritat insubornable. Quan Mateu ja entrava per la Diagonal, Salvadó acabava de sortir de l’ajuntament, no sense abans demanar a l’interventor que deixava intacta la caixa de cabals, amb alguns lingots d’or a dins. El gest no li va evitar que des de l’exili hagués de suportar una gruixuda campanya de difamació instigada per Mateu. Faldiller, xulo i bolxevic (que no ho era, ja que militava a Esquerra) va ser el més suau que es va dir d’ell.

EXPEDIENTS PERSONALS / En certa manera, el franquisme va fer amb Salvadó el mateix que amb una llarguíssima llista de funcionaris municipals depurats el 1939 als quals l’ajuntament vol ara restituir el seu honor, ni que sigui per a satisfacció dels seus descendents. En els expedients personals de cada un d’aquells represaliats s’hi afegirà una pàgina amb l’acord de la comissió de govern. Per citar-ne un cas, Ricard Lamote de Grignon, director de la banda municipal, un home molt estimat i que li va posar música a la resistència, una feina que va acabar pagant amb la presó.

El cas de Mateu i la seva medalla d’or sembla, doncs, simple i clar, recte, sense revolts que dificultin la visibilitat. Fins i tot sembla una bona oportunitat per treure de la penombra aquest alcalde oblidat, ni que sigui per parlar malament d’ell, però sense cometre l’error de desarrelarlo de la ciutat i no comprendre que tan representatiu de la societat local va ser Mateu com Salvadó. La seva trajectòria ideològica i professional va molt més enllà del fet que va ser el primer alcalde franquista de la ciutat.

Amb la retirada de la medalla, Colau ha assenyalat amb el dit índex l’home que durant un temps, abans de l’esclat de la guerra, va dirigir la Hispano Suiza, empresa mítica cofundada pel seu pare. També apunta a qui va ser president de diversos consells d’administració de la Caixa de Pensions, el banc antecessor de l’actual La Caixa. I, a més, el president de Foment del Treball durant 20 anys. És a dir, no va ser un alcalde sense arrels barcelonines. Va ser un franquista convençut i, el que són les coses en aquesta a vegades tan endogàmica alta societat catalana, sogre temps després d’Artur Suqué, el propietari dels Casinos de Catalunya i motor econòmic de la Convergència Democràtica de Jordi Pujol.

AMIC PERSONAL DE FRANCO / De Mateu queda per a la posteritat la fotografia de la missa de Setmana Santa que es va celebrar a la plaça de Catalunya el 1939, en què Mateu es mostra enardit. El pèndol de la ciutat, com tantes altres vegades, havia tornat a canviar, i aquest cop, com poques vegades abans, de la crema de convents al fervor religiós en menys de tres anys. A Mateu, les ganes li venien per partida doble. No només la CNT va confiscar la Hispano Suiza i va haver de fugir a França, sinó que, a més, era nebot d’Enrique Pla, tant o més franquista que ell, el cardenal que va encunyar l’expressió «croada» per definir el cop d’Estat de Franco.

Molts més detalls haurien de completar la biografia personal de l’alcalde a qui Colau acaba de desposseir dels honors municipals. Entre ells no n’hauria de faltar d’un essencial. Era amic personal de Franco, cosa que pocs espanyols podien dir en realitat. Quan el dictador visitava Catalunya, l’allotjava al castell de Peralada, adquirit pel seu pare quan va fer fortuna amb els cotxes. Va ser allà on Franco va conversar en més d’una ocasió amb aquells catalans incòmodes que són Josep Pla i Salvador Dalí, sempre amb Mateu com a amfitrió. Aquestes quatre pinzellades sobre Mateu serveixen, en resum, per comprendre amb quina ofrena se serveix aquest any la primavera republicana que organitza l’ajuntament per tercer any consecutiu.

SENYALITZAR LLOCS HISTÒRICS / Els actes comencen avui amb una ofrena floral a la rebatejada plaça de la República de Nou Barris, per part de diversos representants del govern municipal. La pluja amenaça amb aigualir el dia, així que el concert previst per a la nit, anunciat inicialment a l’esplanada del Born, s’ha traslladat al cobert provisional de Sant Antoni.

La setmana republicana és un calaix de grans dimensions. Així, diumenge es descobrirà la placa que rebateja el carrer de l’Almirall Cervera com a carrer de Pepe Rubianes, a la Barceloneta, el que va ser el seu barri.

Notícies relacionades

Preocupació a Badalona pel caos de cotxes a l’entorn de Can Ruti

Veïns del Fòrum demanen restriccions a més festivals

Durant tota la setmana es procedirà a millorar la senyalització de llocs que van ser rellevants d’una manera o d’una altra fa 80 anys. Per exemple, al monument a les Brigades Internacionals, a Horta-Guinardó, es restituirà el text original del comiat que Dolores Ibárruri, la Pasionaria, va pronunciar en l’adeu als soldats estrangers que van lluitar al costat de la república.

El 21 d’abril es tancarà aquesta mena de setmana santa laica amb un concert en femení, dedicat a les dones i la república, pilotat per Marina Rossell.