Jordi Graupera, l'alcaldable de Twitter

Jordi Graupera és un bon orador, un tertulià destacat. Filòsof, ha viscut en els últims anys a Nova York, on ha treballat com a professor. També és conegut per la seva intensa activitat a Twitter. A més, vol ser alcalde de Barcelona. Graupera va presentar la seva proposta ahir en un acte al Teatre Victòria, acompanyat d’un gran èxit de convocatòria. Tant, que va omplir dues vegades la sala i va pronunciar dues vegades, de forma consecutiva, la conferència amb què va anunciar les seves intencions: Una proposta per a Barcelona. El principal dubte sobre Graupera és, ara mateix, si és l’alcaldable de Carles Puigdemont o si només vol ser-ho. La setmana passada va viatjar a Brussel·les per exposar-li el seu projecte.
    

A penes va parlar de ciutat, del dia a dia. I no va amagar que aquest no és el motor del seu afany per participar en les municipals del 2019: «Aquests comicis no van només del preu del lloguer, de la recollida de les escombraries i del tramvia. Qui se centra en això tan sols ho fa per amagar el repte de fons». El que cal corregir, segons ell, és l’«anomalia» que Barcelona no sigui capital d’un Estat. Però va assegurar que la seva idea no és convertir l’ajuntament «en un ariet independentista».

L’1-O va morir el catalanisme

Graupera va exposar la tesi que el catalanisme va morir el dia abans del referèndum de l’1 d’octubre. En el moment en què la gent no es va apartar quan la policia els pegava, va dir el prealcaldable, es va acabar amb la naturalesa del catalanisme: no desafiar l’Estat espanyol, adaptar el seu discurs als límits que no s’han de traspassar. «És la por convertida en forma de vida. L’1-O es va produir la ruptura política entre la política institucional i dels partits i la gent, que va deixar de ser catalanista per ser catalana», va proclamar.
    

La seva proposta és la celebració d’unes eleccions primàries obertes a tothom en què participin el PDECat, ERC i Demòcrates. Primàries que diu que ha explicat als presidents de grup del PDECat i ERC a l’ajuntament, l’exalcalde Xavier Trias i Alfred Bosch, i al líder de Demòcrates, Antoni Castellà. Graupera, que òbviament es postula com a candidat de la llista sortint, proposa també que els que no guanyin però aconsegueixin un suport del 15% estiguin també en la candidatura. Convé recordar que ERC ja ha confirmat Bosch com a candidat i que el PDECat ha obert primàries entre Neus Munté i Carles Agustí, de manera que haurien de rectificar els seus plans per donar satisfacció a la proposta del tertulià.
    

Graupera va assegurar que, si el vot sobiranista es concentra, no té rival: «Si el sobiranisme es presenta junt, governarà Barcelona. No ens podem permetre que governi Colau, el catalanisme o fins i tot Ciutadans». Una equiparació que probablement no produirà satisfacció en exconvergents i republicans. Va anunciar l’inici de la recollida de firmes per a les primàries. Davant la presumible resistència dels partits, un nombre elevat de suport ciutadà podria servir-li com a argument per treure’ls els colors.
  

Considerat pròxim en el passat a destacats dirigents de CDC, com Lluís Prenafeta i Macià Alavedra, Graupera mira ara cap a un sobiranisme que no sembla representat pels partits tradicionals. Malgrat que no va entrar en temes ciutadans, més enllà de qüestionar-se si es plantejaria ara un tramvia si no estigués fet ja parcialment, va llançar una proposta. Va defensar la inversió en guarderies a la ciutat –que de fet és competència de la Generalitat– i va llançar la idea que 300 contacontes treballin de forma itinerant estimulant als nens.