Anar al contingut

¡Pits fora!, la profecia autocomplerta

Mazinger torna amb una picada d'ullet a Barcelona i una altra a les fantasies sicalíptiques dels nens de la Transició

Carles Cols

¡Pits fora!, la profecia autocomplerta

Quaranta anys de llegenda urbana estan a punt de passar a la categoria de realitat acollonant o, per dir-ho més adornat i fi, heus aquí un cas que ja li hauria agradat incloure en els seus doctes estudis al sociòleg Robert King Merton, pare de la teoria de les profecies autocomplertes. Afrodita A, com sovint es recorda en fòrums friquis, no va cridar mai «¡pits fora!» en la sèrie infantil Mazinger Z que Televisió Espanyola va estrenar el març de 1978 i l’emissió de la qual abruptament va interrompre pocs mesos després, se suposa que a la vista dels articles que Abc i altres diaris de bé publicaven sobre l’«educació deformant» que aquella sèrie inoculava als nens espanyols.
    

La premsa de bé dels anys 70 va ser per a Mazinger pitjor que el baró Ashler, ja que la va titllar d'"educació deformant"

Les andanades contra el contingut d’aquell primer manga metxa (un subgènere del còmic, no ens entretinguem ara a definir-lo) són hilarants rellegides avui dia. Als psicòlegs de capçalera de l’ABC els obsessionava tant el baró Ashler com a Freud el penis. Era, és cert, un personatge raret, ja que la meitat dreta del seu cos era de dona, i la meitat esquerra, d’home, i segons el citat article això contribuïa a «desfigurar el rol sexual del nen» i, el que és pitjor, a «simbolitzar el pare-mare destructor, imatge totèmica molt antiga, en un mateix personatge».
   

Go Nagai, amb la seva creació a manera de brutal guardaespatlles / TIZIANA FABI

 També li dedicaven gruixudes acusacions al bo de la història, el robot protagonista, ja que «del pit de Mazinger només surt destrucció, quan, des d’Aristòtil, tota la filosofia occidental considera el pit com un lloc on resideixen els bons sentiments». La lisèrgia, cronològicament, va arribar al mercat de la droga d’Espanya als anys 70, però sembla que aquest no era el cas. Aquells experts ho deien seriosament.

La qüestió és que en realitat era Mazinger, el robot viril, el que irradiava els seus enemics amb foc pectoral, però els nens, als patis de les escoles, van deformar la realitat i li atribuïen a Afrodita A unes declaracions que no va fer mai en pantalla, «¡pits fora!», cosa que és una llicència menor a la vista que certament la robot femenina llançava els seus pits explosius contra els enemics, que aviat és dit. Total, la llegenda urbana del ¡pits fora! ha sobreviscut 40 anys. Que superi això Ricky Martin si pot.
 

La fidelitat de Barcelona a aquest heroi de metall es veurà satisfeta en la pel·li amb homenatge a la Sagrada Família

Però, ves per on, resulta que el 19 de gener vinent s’estrena a tot Europa (el dia 13, al Japó) la versió rediviva i cinematogràfica de Mazinger Z. Per a la sala Phenomena, per exemple, Nacho Cerdá ja l’ha demanat als reis. La pel·li reprèn el relat 10 anys després de l’últim capítol. Koji Kabuto ja s’afaita i ha passat per la universitat d’enginyeria. Bé per ell. El que interessa aquí i ara, no obstant, és que, en una picada d’ullet impagable als fans d’aquí, Afrodita A (aquesta vegada, sí) crida per fi «pits fora», una profecia autocomplerta amb 40 anys de demora.

Ho revela Javier, portaveu mazingueròleg de Selecta Vision, empresa distribuïdora d’aquesta sèrie a Espanya, que testifica que el cas d’aquest país amb el robot dels calçotets per fora, a l’estil Superman, és únic al món. «Només aquí es ven la sèrie en blue-ray, remasteritzada, amb una qualitat única, ni al Japó passa això», diu.

A aquestes altures del text, potser algun fidel d’aquest racó periodístic (Barcelonejant, així s’avanttitula aquest relat coral sobre la cara b d’aquesta ciutat) es preguntarà què fa Mazinger aquí, més enllà que Selecta Vision sigui una empresa barcelonina. Sembla agafat pels pèls. Doncs té la seva explicació.
    

La Sagrada Família acabada, en una escena de 'Mazinger Z Infinity'

De la pel·lícula Mazinger Z Infinity només se'n coneix de moment un tràiler (excepte a Itàlia, on per inescrutables decisions empresarials ja es projecta en cines) i d’aquest val la pena destacar un breu però curiós fotograma, en què apareix Barcelona, més concretament la Sagrada Família ja acabada, amb la torre central i tot. El que és fàcil és suposar que és una deferència de la productora nipona a la fidelitat europea a aquest personatge que ronda els 40 anys. Segur que és això. El que ve de gust, no obstant, és fabular, suposar que el fet que a la pel·lícula surti un dels dos temples expiatoris de pecats de Barcelona (sí, en té dos, rècord mundial de beateria) és com el rés de diversos avemaries per la perversió subjacent a Mazinger. No és una afirmació feta a la babalà. Mazinger només és el personatge més light creat per Go Nagai, pare d’altres criatures que no han tingut prèdica per aquí, com Kekko Kamen, heroïna que lluita contra el mal vestida només amb guants, caputxa i botes, tot en vermell, i Cutie Honey, una adolescent androide amb poders de transformació que va a una escola on totes les alumnes són lesbianes. Sí senyor, com es troba a faltar l’opinió d’ABC.
   

Go Nagai és pare d'aquesta criatura i d'altres més i més perverses que, ¡sniff!, no han recalat a Barcelona

 Total, que torna Mazinger, encara que de ciutats com Barcelona en realitat no se’n ha anat mai. Ho confirma Joan, un dels dos mazingueròlegs de Norma Comics, un establiment que, encara que és la Biblioteca d’Alexandria de la vinyeta, no té, ¡sniff!, les obres completes de Go Nagai, però sí presència permanent del robot dels «punys fora» (tema que donaria per a una altra tesi, queda dit) i, sobretot, d’una rèplica de gairebé dos metres, que no està aquí com a decoració de la botiga, sinó que està a la venda. «Fa poc en vam vendre una. De fet, més o menys cada tres o quatre anys en venem una», explica Joan. Costa 4.500 euros. Ves a saber quant costaria una Afrodita A 2.0, la de la profecia autocomplerta.