BCN també és la ciutat més cara per compartir pis

Ja fa temps que el cercador d’habitacions de lloguer en pisos compartits ha deixat de ser un estudiant jove que només busca un llit barat per passar el curs escolar i després sortir corrents. El nou potencial client d’aquest tipus de vivenda és cada vegada més ampli: adults de 30 anys que volen deixar el niu patern i ni de broma poden pagar un lloguer en solitari, separats que deixen de conviure en parella, viatgers que venen per uns mesos a Barcelona, fins i tot parelles de baix pressupost. Tots ells dibuixen un univers mòbil de veïns, moltes vegades poc estable, que paguen les habitacions més cares d’Espanya: una mitjana de 426 euros a la capital catalana, moltes vegades amb despeses a part.

L’informe anual d’Idealista.com, el portal immobiliari amb més oferta, torna a situar Barcelona com la ciutat més cara de l’Estat –també ho és en venda i lloguer estable– després d’haver pujat en un any el 15,8% els seus preus, que semblen correlacionats amb l’auge dels lloguers convencionals. Una xifra per sobre del 8,4% d’increment i dels 309 euros que de mitjana es paguen en ciutats de tota la Península.

 A Barcelona fa un any es pagaven 368 euros i ara s’han d’invertir 58 euros més al mes pel mateix. El mateix és, en general, una habitació individual amb el seu corresponent llit de 90 centímetres, i amb diferents drets segons el llogater o propietari que busca companys de pisos. Com més pressupost més metres, però no sempre millor zona. I en general les despeses van a part i només s’inclou el wifi.

Nova convivència

La carestia de la vivenda en els dos últims anys i, prèviament, la crisi han portat milers de persones en els últims anys a conviure amb desconeguts com a única opció. Una dada reveladora: Idealista va registrar el primer semestre del 2016 un total de 33 milions de recerques de pis compartit, mentre que els sis primers mesos del 2017 han sumat 58,9 milions, o sigui, el 78,1% més.

. 

El cas de Barcelona, no obstant, és pintoresc perquè amb una mitjana de 31 anys, l’usuari de pisos compartits aglutina tant universitaris a l’ús com adults amb baix pressupost o amb contractes laborals que no permeten ser titulars d’un lloguer al seu nom ni una hipoteca. En altres ciutats estudiantils, per exemple Granada, la mitjana baixa als 26 anys, mentre que a Sant Sebastià és de 35 anys (i 363 euros al mes).

Zamora o la Zona Franca

Conviure en un pis d’aquesta mena no només és qüestió d’economia pròpia, sinó de capacitat d’adaptació. Els que primer tiren l’àncora (si no són propietaris) marquen la tipologia de càsting: que li agradin els gats, que no fumi, que sigui sociable però no tronera, que toleri els gais, que respecti els prestatges de la nevera dels altres... mil i un filtres previs a la convivència.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Qui busca habitació per compartir trobarà ara mateix en aquest portal ni més ni menys que 3.557 anuncis, un terç d’ells a l’Eixample (on hi ha més pisos i més grans), seguit per Ciutat Vella, amb més de 500, i Sants-Montjuïc, amb 326.

El ventall de preus és variat: el més barat és una petita habitació a la Zona Franca, per 220 euros. Però també hi ha habitacions de 1.500, de 40 metres quadrats i amb totes les comoditats. Sempre queda l’opció de mudar-se a Zamora, i pagar 143 euros al mes.